Las fòrmas ancianas son : Homines de Casali Renols en 1269, Casalrenolph en Lauragois en 1270, Villa de Casali en 1271, Casale Ranulphi en 1274, Casalrenols en 1289, Casalranols en 1289, Casale Radulphum en 1296, De Casali Ranulpho en 1318, De Casalirenulpho en 1488, Ad Casalrenhos en 1494, Cazalrenoux en 1781, etc. La prononciacion occitana es Calès[1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc, se supausa, [ka'lɛs]. Casalrenós (nom tradicional supausat) ven d'un derivat de casa (cabana ---> ostal rural ---> domeni, proprietat), latinizat en cas-ale, « bòria, bòrda, mitadariá », determinat pel nom [germanic] del proprietari [2],[3].
Ni las fòrmas ancianas, nimai la mapa, esclarzisson pas lo mistèri del nom occitan relevat per l'abat Savartés e son ligam ambe'l nom fornit per las fòrmas ancianas.
Barçan
Barçan es una anciana proprietat del monestièr de Prolha, un ancian priorat dedicat a Sant Sarnin. Las fòrmas ancianas son : Barsanum en 1269, Barssanum en 1298, Decimarium Sancti Saturnini de Barsano en 1315, Barzanum en 1320, Borssanum, comprene Barssanum en 1298-1323, Barsa en 1781[4].
Se lo nom es pas un transferiment, es una proprietat galloromana o un pauc posteriora, formada del nom del mèstre e del sufixe latin -anum. En consultant Barçac (Gironda) e Barçac (Nauta Vinhana), acabats pel sufixe celtic -ācon, latinizat en -acum, se pòt trobar de candidats : lo nom germanic d'òme Bert(i)us, lo nom gallic d'òme Bercius o sa varianta inatestada *Barcios.
.jpg)
.svg){kind=small}
