Sendèts[1],[2][3] (Sendets en francés), qu'ei ua comuna bearnesa, administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.
Las fòrmas ancianas que son Sendeds/Sendes, au sègle XII, Sendegs, en 1385, Scendetz, en 1402, Saint-Detz, en 1675. Per l'espitau de Caubin (nom francés) de Sendèts, que son Sendegs en 1341, Sendetz, en 1492, Scendetz, en 1538 e Sendets en 1585. La prononciacion locau qu'ei [sen'dɛts] [2]. Dauzat e Rostaing, atau com Negre e Bénédicte Boyrie-Fénié, per Sendèts (Gironda) qu'explican l'origina deu nom per un derivat de semita (qui mia en gascon a senda, « viòt, caminòt »), dab lo sufixe -ellum > -èth (sufixe -et per Negre, çò qui conven pas) e lo plurau [4],[5]. Miquèu Grosclaude qu'arrefusa aquera explicacion, per duas rasons : la finala -gs que servè en Bearn a representar -ts, non pas -th (resultat de -ll- latin), e lo nom qu'es pas pro discriminant (permet pas d'identificar un lòc) : sendas, caminòts o viòts, que n'i a pertot. Sendèts que seré basat meilèu sus un nom aquitanic o basco de persona, *Sende, qui's tròba tanben a Sendòs, dab lo sufixe bascoaquitanic -tz [2]. La dificultat qu'es, en gascon, -nd- mia a -n-.