Autivièla, Sent Martin e Vidèren (Autile en basco, Autevielle-Saint-Martin-Bideren en francés) qu'ei ua comuna d'Occitània, en Lauhire, administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics de la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.
Autivièla, Sent Martin e Vidèren que qu'estón unidas entà formar la comuna actuau lo 18 d'abriu de 1842.[1]
Las comunas tòcatocantas que son Avitenh e Atòs-Aspins au nòrd, Sauvatèrra a l'èst, Guinarte-Parentias au sud-èst, Arboet-Sussauta en Baisha Navarra au sud-oèst e Ossaranh-Arribarèita en Sola au sud.
La prononciacion qu'ei [awti'bjɛlə]. Las fòrmas ancianas que son Autebiele en 1379 e 1385, Autabiela en 1542, Autavielle en 1546, Authevielle en 1728, Hautevielle (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau), Autevielle-Saint-Martin-Bideren despuish lo 18 d'abriu de 1842, quan apleguèn las tres comunas [2].
Segon Dauzat, Autivièla qu'ei format deu latin alta, « hauta », e villa [3].
Segon Miquèu Grosclaude, l'explicacion de Dauzat que sembla logica. Totun, que i a un dobte, pr'amor lo vilatge, en arriba deu Gave, ei pas briga haut e la prononciacion bearnesa, en [auti-], pòt hèr pensar a ua auta solucion, Altina villa, la proprietat d'Altinus; Grosclaude que's guarda de causir netament [2].
La prononciacion qu'ei [sen mar'tin]. Las fòrmas ancianas que son Sent Marti en 1376, Sent Marthin en 1379, Sent Marthii de Guaranhoo en 1385, lo nom qu'ei absent de la mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau, mès que i a NOLIBOS en gròs caractèrs, Autevielle-Saint-Martin-Bideren despuish lo 18 d'abriu de 1842, quan apleguèn las tres comunas [4].
Lo nom qu'ei lo de l'avesque de Tors, Sent Martin [4].
La prononciacion qu'ei [bi'dɛrœ(n)] (n finau s'enten quasi pas, accent tonic sus la segonda sillaba). Las fòrmas ancianas que son Bideren en 1342, Videren en 1385, Biderein en 1674, Bideren (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau), Autevielle-Saint-Martin-Bideren despuish lo 18 d'abriu de 1842, quan apleguèn las tres comunas [5].
Lo nom que hè pensar au basco bide, « camin », mès la terminason convién pas : segon J.B. Orpustan, lo genitiu possessiu ei jamès emplegat en toponimia. L'auta solucion qu'ei lo nom de persona Vital [= Vidau], deu latin Vitalis. Bidaa, Bidet, Bidon, etc, que son variantas de Vital. Lo toponime que's compausaré deu radical Bid- (de Vital), d'ua particula copulativa -er- (com dens pederet, sautericar), puish lo sufixe gascon -enh. Lo nom qu'a coneishut un reculament de l'accent tonic, frequent dens la region : Geroncenh > Geronce, Donenh > Dònhen [5].