Rimanda a:
Un lagh (anca lach, per via de la de-vucalizazion finala) a l'è una massa granda d'aqua che la se tröa in d'una depressiun del teren. De solet i lach gh'hann...
Click to read more »El Lagh Maggior o Verbano (Lago Maggiore o Verbano in Italian) l'è un lagh natural d'origin glacial, ch'el se troeuva in Italia e in Svízzera, in provincia...
Click to read more »El Lagh de Com (Lago di Como in italian; Lacus Larius in latin) a l'è un lagh natural de la Lombardia de origin glacial, che 'l se troeuva in tra i province...
Click to read more »El Lagh d'Òrta ò Cusi (Italian: Lago d'Orta/Cusio; Latin: Lacus Cusius) a l'è on lagh piemontes, situaa tra la Provincia de Verbania e la Provincia de...
Click to read more »El Lagh de Monaa (Lago di Monate) l'è on lagh prealpin lombard (Provincia de Vares). El Lagh de Monaa el se troeuva tra el Lagh de Vares e 'l Verban. El...
Click to read more »El lagh de Mezzoeula (italian: Lago di Mezzola, on temp Lago di Chiavenna) l'è on lagh prealpin lombard. El se troeuva a nord del Lagh de Comm, del qual...
Click to read more »El Lagh d'Ider (Lago d'Idro o Eridio in Italian; Lacus Eridius in Latin) l'è on lagh de origin glacial che 'l se troeuva tra la Lombardia (Provincia de...
Click to read more »El lagh de Vares (Lago di Varese in Italian) l'è on lagh de 14,95 km², situaa ai pee di Prealp Varesin, in provincia de Vares, a 238 meter d'altezza....
Click to read more »El lagh de Comabi a l'è un lagh de la provincia de Vares che 'l se troeuva in tra el lagh Magior e 'l lagh de Vares: la soa costa de 9 km la toca i comun...
Click to read more »El Lagh de Garlaa l'è on lagh de la Brianza situaa in de la Provincia de Lecch. El se troeuva a sud del Lagh de Còmm e l'è formaa del fiumm Adda. I paes...
Click to read more »El lagh de Ganna (Lago di Ganna in Italian) l'è on laghett de 0,07 km², situaa in del paes de Valganna, in provincia de Vares, a 390 meter d'altezza. L'è...
Click to read more »su Lagh de Lügan Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Lagh de Lügan Wikivoyage el gh'ha dent Informazzion turisteghe su Lagh de Lügan...
Click to read more »dent almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. El Lagh Bajkal a l'è un lagh de la Siberia meridional, del 1996 classifegad 'me patrimoni de...
Click to read more »El Lagh de Pusian (Lago di Pusiano o Eupilii in Italian) a l'è on lagh prealpin lombard situaa tra i provincc de Lecch e de Còmm in de l'alta Brianza...
Click to read more »El Lagh de Mergozz (it. Lago di Mergozzo) l'è on laghett del Piemont. On temp a l'era ona ponta nord-ocidental del Lagh Magior ma, cont el passà del temp...
Click to read more »El Lagh de Ginevra o Lagh Leman (in franzes lac Léman o lac de Genève, in arpitan lèc Lèman) l'è 'l lagh pussee grand de la Svizzera e de l'Europa occidentala...
Click to read more »El lagh de Ghirla (Lago di Ghirla in Italian) l'è on laghett de 0,28 km², situaa in del paes de Valganna, in provincia de Vares, a 415 meter d'altezza...
Click to read more »El Lagh de Bütgenbach a l'è 'n lagh artificiai in sul Warche, faa de 'na dìga in del 1932. Grand 1,2 km², l'è arènt a Bütgenbach e famos per el turism...
Click to read more »El Lagh del Segrin (pronunciaa anca [sa'griŋ] o [sa'greŋ]; Lago del Segrino in Italian) a l'è on lagh lombard piscinin e de origin glacial situaa in de...
Click to read more »El Lagh de Leder a l'è un lagh de la provincia autonoma de Trent sit in d'una vall sospenduda, che la conliga el lagh de Garda a la vall del Ces. Cont...
Click to read more »El Lagh Goillet (it. Lago Goillet; fr. Lac Goillet) a l'è on lagh artifizzial de la Val d'Aosta. El se troeuva a 2.516 meter sora el nivell del mar in...
Click to read more »L'Autostrada di Lagh l'è 'n autostrada lombarda scominciada in di agn 1920 per conligà Milan a Comm e Vares. Nassuu de 'n ideja del Peder Puricej, l'è...
Click to read more »I Lagh Giomej inn una massa d'aqua sita in del comun de Branz, in la volta vall Brembana, delimitada del pizz Faren, del mont Cort, del pass di Lagh Giomej...
Click to read more »El Lagh de Robertville a l'è 'n lagh artificial del Belgi, situaa in di Hautes Fagnes, in del comun de Waimes. L'è dovuu a 'n sbarament del fiumm Warche...
Click to read more »El Lagh d'Arpy (italian: Lago d'Arpy; frances: Lac d'Arpy) a l'è on lagh piscininn (el gh'ha ona superfis de 0,02 chilòmeter quadraa) e d'origin glacial...
Click to read more »Ol lagh de Aberdeen l' se tróa in del nort del Canadà in di Teritòre del Nord Ovest. Ol lagh l'è strècc e lóngh piö o méno sènto chilometèr e l'è alimentàt...
Click to read more »El lagh de Lesina (lago di Lesina in italian, Lacus Pantanus in latin) a l'è un lagh del Nord de la Puja, sit in tra el Tavoler e 'l Gargan. Cont i so...
Click to read more »El Lagh del Longhin (parnonzia local in bargajot: [lɛːk dal luŋ'giŋ]; offizial: Lägh dal Lunghin; todesch: Lunghinsee) l'è on lagh de l'Engadina, in Svizzera...
Click to read more »El Lagh de Ninguarda a l'è un lagh artifizzial fad su in del 2015 in del quarter de Ninguarda a nord de Milan, al confin cont el comun de Bress. El se...
Click to read more »El Lagh de Varan (Lago di Varano in italian) a l'è un lagh de la provincia de Foggia spartid in tra i comun de Cagnano Varano, Carpino e Ischitella: cont...
Click to read more »El Lagh d'Ej (Lago Delio) l'è on laghett natural lombard. El se troeuva in de la Val Vedasca a 930 meter sora el nivell del mar, dent al comun de Macagn...
Click to read more »Meten dent almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. La Scima de Lagh (parnonzia local: ['tʃima da'lɛːk]; nomm offizial: Cima di Lago o Cima da...
Click to read more »El lagh de Aral (Kazak: Арал теңізі, Aral tengizi; Üzbech: Orol dengizi) a l'è un lagh in de l'Asia central; a l'è spartii trai stat del Kazakistan a...
Click to read more »e sètt lagh: tri hinn grand (lagh Magiur, lagh de Lügan e lagh de Varés) mentar quater hinn püssee pinitt (lagh de Cümabi, lagh de Munàa, lagh de Ghirla...
Click to read more »El lagh de Livign a l'è un lagh artificial al confin in tra la Lombardia e 'l canton Grison, fad su de 'na diga sita propri al confin in tra Italia e Svizzera...
Click to read more »El lagh Vogršček (in sloven Vogrsko jezero) a l'è un basin de la Slovenia sit al confin in tra i comun de Nova Gorica e Aidossina fad su vers la fin di...
Click to read more »I nevicàd per effètt del lagh hinn on fenòmen atomosferegh che ‘l succed arént a grand destés de acqua dolza o salada come che vegnen intraversàd de ona...
Click to read more »El Lagh de Pian (it. Lago di Piano) a l'è on laghett de la Val Menas, in Lombardia. El ciappa el sò nomm de Pian, vuna di frazzion de Carlasc. El gh'ha...
Click to read more »Ol Lagh Coca a l'è un laghet di Alp Orobie, circondad del Coca, che ghe dà ol nom, del Redorta e del Scais. In media a l'è longh 50 meter e largh 20 e...
Click to read more »El Lagh Misérin (italian: Lago Misérin; frances: Lac Misérin) a l'è on laghett alpin de la Val d'Aosta. El se troeuva in de l'olta Val de Champorcher,...
Click to read more »La strada statal 34 del Lagh Magior a l'è una strada statal italiana che la conliga Gravallona al confin de Stat de Piagg. La scomincia a Gravallona 'me...
Click to read more »paes el se troeuva in su la riva del Lagh de Comm, pu o manch in del pont indè che se spartissen i duu brocch del lagh. A l'è stada formada per la prima...
Click to read more »El lagh de Santa Giustina a l'è un lagh artificial al center de la vall de Non, fad per la pupart di aque del rial Nos. El pussee grand de la provincia...
Click to read more »situaa in l'estremità nòrd-est del lagh. A pòcch chilòmeter del paes, in direzion de Menagg, pòden vess vist el Lagh del Pian e l'òrrid de Còrred e, in...
Click to read more »La Stazzion de Luin Lagh a l'è stada una stazzion de la ferrovia Pont Tresa-Luin, che la serviva el comun de Lüin. L'era tacada ai stazzion de Stazzion...
Click to read more »La Stazzion de Capolagh Lagh a l'è 'na stazzion de la ferrovia del Gioner, che la serviss el comun de Mendris. L'è tacada a Capolagh-Riva San Vitale. L'è...
Click to read more »alter vos. Meten dent almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. Lagh (in grosin: [læk]; italian: Lago) l'è ona frazzion del comun valtelin de...
Click to read more »per Ciavenna e la gira vers sud, indè che la fa sù ael Lagh de Mezzoeula, per poeu finì in del Lagh de Còmm arent a Soeurich. I sò affluent principai a hinn...
Click to read more »chi. La Strada statal 629 del Lagh de Monad a l'è 'na strada statal d'Italia de proprietà de ANAS che la costegia el Lagh Magior, a passà de Vergiaa, indova...
Click to read more »La strada statal 229 del Lagh d'Orta a l'è una strada statal italiana che la conliga Noara a la via del Sempion a Gravallona. In del 1958 a l'è insubida...
Click to read more »Battalia del Benach l'è stada combattuda in del november del 268 arent al Lagh de Garda (in Latin: Lacus Benacus) tra l'esercit de l'Imperi Roman, comandaa...
Click to read more »La Stazion de Laven Lagh a l'è 'na stazion de la Saronn-Laven, che la serviss el comun de Laven-Mombell. L'è taccada ai stazion de Stì. La stazion a l'è...
Click to read more »Punüda int la Lumbardìa ucidentala, e bagnada a Òvest del Lagh Magiur, la cunfina a Est cunt el Cantun Tesin, a Süd cunt la Pruvinzia de Milan e a Süd-Ovest...
Click to read more »varesott de Lavena Pont. A l'è 'l centro del comun e la se troeuva arent al Lagh de Lugan. Altri progetti Wikimedia Commons Wikimedia Commons el gh'ha dent...
Click to read more »troeuva in su i spond i spond del lagh omònim, lagh che 'l nass del cors del fiumm Adda, appena sortii del pussee important Lagh de Lecch. Olginaa inoltra on...
Click to read more »occidental del Lagh de Còmm e l'è formaa de on fracch de frazion ai pee del Mont Bregagn. Tra quij frazion chì gh'è San Vit, sul lagh, indove hann trovaa...
Click to read more »134 ab./km². El paes el se troeuva in di vallad che colleghen el Lagh Maggior al Lagh de Còmm. Ai temp di piev el faseva part de la Piev de Porlezza. L'andament...
Click to read more »e 'na densità de 158 ab./km².. L'è situaa in su la sponda occidental del Lagh de Còmm e 'l dista del capploeugh circa 18 km. Se pò rivàgh in auto cont...
Click to read more »densità de 517 ab./km². El paes el se troeuva in sü i spond de sira del Lagh Maggior, e 'l confina coi comun de Besózz, Ispra, Malzess, Travedone Monaa...
Click to read more »indove gh'è, oltra a on lagh, el Còll San Carl (Tête d'Arpy in frances), che l'è on valich alpin. Valdigne Còll San Carl Lagh d'Arpy La Thuile Comun de...
Click to read more »popolazion l'è indicaa in de la tabela chi de sotta: el lagh "Gerzensee". el lagh "Gerzensee". El lagh d'envéres. Kirchdorf. Kirchdorf in Todesch, Franzes...
Click to read more »La Strada statal 639 di Lagh de Pusian e Garlad a l'è 'na strada statal d'Italia de proprietà de ANAS . Strad italian Altri progetti Wikimedia Commons...
Click to read more »El Lagh de Canee (prononzia local: [lɛːk. daka'nɛː]; italian: Lago di Canee) a l'è on laghett alpin in del Canton Tesin, in de la Val de Carscian. El se...
Click to read more »La Stazion de Comm Lagh a l'è 'na stazion de la Saronn-Comm e Comm-Vares, che la serviss el comun de Comm. L'è taccada ai stazion de Comm Borgh. La stazion...
Click to read more »vos. Meten dent almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. El Lagh de Alseri l'è on laghett de la Brianza. El se troeuva in de la Provincia...
Click to read more »se poden vedè ses lagh different: el Lagh Maggior, el Lagh de Muzzan, el Lagh de Lugan, el Lagh de Pian, el Lagh de Comm e 'l Lagh de Mezzoeula. Inoltra...
Click to read more »ona densità de 49 ab./km². El paes, che 'l se troeuva longh i spond del Lagh de Lugan, el confina con la Svizzera (i paes de Cader, Scimadera, Lugan e...
Click to read more »lontana del Lagh Maggior. La scomincia a l'Alp de Neggia, in del vegg comun svizzer de Indemen (incoeu Gambarogn) e la finiss a Maccagn, in sul lagh. I mont...
Click to read more »nomm. A quell pont la ghe va dent al Lagh de Livign, on lagh artifizial apena foeura del paes. Sortida foeura de lagh, la ghe va dent ai Grison e la ciappa...
Click to read more »Latin) l'è on fiumm che 'l nass del Lagh de Lugan. La nass al confin tra l'Italia e la Svizzera e la riva fina al Lagh Maggior. L'è longa tredes chilometri...
Click to read more »muntegn. Geugraficament la pruincia l'è furmada da tre realtà: el Lagh Magiur, el Lagh d'Orta e la Val d'Ossula. Cumpagn del rest de l'Italia, anca in del...
Click to read more »482 ab./km². El paes el se troeuva in fond al Lagh Maggior, indove el fiumm Tisin el ven foeura del lagh de torna a scorr, in direzion del Pò. Oltra al...
Click to read more »de popolaziun de 228 ab./km². L'è sitüada in del Vergant, tra el Lagh Magiur, el Lagh d'Orta e 'l Mutarun. L'è tacaa ai cumün de Armagn, Lesa, Massin,...
Click to read more »territòri l'è separaa del Lagh de Lugan de ona longa strissa de terra. Oltra al center comunal, a gh'è i frazion de Coass al Lagh, Coass al Pian (de Sora...
Click to read more »traversa tücc i centri principai. La Tuss la finiss el propi percurs in del Lagh Magiur, in quel che l'è ciamaa Gulf Burumee. Un temp la Tuss la pudeva vess...
Click to read more »superfis de 11,22 km² e 'na densità de 70 ab./km². La se troeuva in sul Lagh de Comm e denanz a Belas (gh'è on batell che je collega). L'è chì che l'è...
Click to read more »superfiss de 5,7 km² e 'na densità de 88 ab./km². L'è situaa in sü i spond del Lagh de Còmm. L'andament del numer de abitant del comun de Colònn l'è mustraa...
Click to read more »isolada: in mezz in tra el Lagh d'Orta e 'l Lagh Maggior, e per quest a l'è cognossuu anca tant 'me la montagna di duu lagh. De la soa scima (che la partegna...
Click to read more »Valassina lì tacada; poeu gh’hinn tanti font in di montagn del paes, e on lagh, el Lagh del Segrin, in comonanza cont i paes de Eupili e de Longon. A Canz la...
Click to read more »al sò caplloeugh (apena vundes chilometer de distanza), in su la riva del Lagh de Vares. L'andament del numer di abitant del comun de Cazzagh l'è mostraa...
Click to read more »/km² da la Pruvincia da Lech. El paes al sa tröva in mezz tra 'l lagh de Anon e 'l lagh de Garlaa, ai pee dal munt Bar e al cunfin tra la Briansa e 'l teritori...
Click to read more »Lecch (comun de Bellan, Derv e Perled) e la se troeuva longh i spond del Lagh de Còmm. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del...
Click to read more »cun Muntagnöra e a nord cunt Agra. El se tröva in sü la riva ucidental del Lagh de Lügan. La scurmagna di sò abitant l'è stangon. L'è staa un cumün indipendent...
Click to read more »ona densità de 52 ab./km². El paes, che 'l se troeuva longh i spond del Lagh de Còmm settentrional, el confina cont i provincc de Lecch (comun de Còlich)...
Click to read more »stòrega de la Lombardia del nòrd-òvest, che la se troeuva intra Milàn e'l Lagh de Còmm. Al dì d'incoeu, a l'è in di provinc de Monscia e Brianza, Còmm e...
Click to read more »A val de Rimasch l'è stada fada sü una diga che l'ha furmaa un lagh artificial, el Lagh de Rimasch. L'è tacaa ai cumün de Buciulèi, Carcòfu, Fubeli, Rima...
Click to read more »capploeugh de la Provincia del Verban-Cusi-Ossola. Verbania la se troeuva in sul Lagh Magior e l'è nassuda in del 1939 da l'union di comun de Intra e de Palanza...
Click to read more »La strada statal 36 del Lagh de Com e del Spluga a l'è una strada statal italiana che la se desvilupa per intregh in Lombardia e la conliga Cinisell, comun...
Click to read more »süperfis de 13,2 km² e ona densità de 238 ab./km² in de la pruvincia de Com sül Lagh de Com. El paes el gh'ha un centru, tre fraziun principai (Crus, Luven e...
Click to read more »km² e ona densità de 104 ab./km². El paes el se troeuva longh i spond del Lagh de Còmm e l'è tacaa ai cumün de Colònn, Lescen, Ossusc e Pònna. L'andament...
Click to read more »superfiss de 9,8 km² e ona densità de 108 ab./km². El paes el se troeuva in sul Lagh de Còmm e 'l confina con la Provincia de Lecch (comun de Còlich, Derv e Dòr)...
Click to read more »Lavizzara. In de la vall a gh'è anca on quai lagh: per esempi, el lagh di Cavagnoeu, el lagh del Narett e 'l lagh del Sambugh. I montagn pussee important a...
Click to read more »Canton Tisin, perchè el se troeuva isolaa e separaa de l'Italia a causa del Lagh de Lugan e di montagn. L'andament del numer de abitant del comun de Campion...
Click to read more »La Strada statal 36 dir del Lagh de Com e del Spluga a l'è stada 'na strada statal d'Italia de proprietà de ANAS, fada in del 1965 a reclassifegà 'na strada...
Click to read more »in tra la Lombardia e 'l Canton Tesin, strengiuu in tra el Lagh Magior a ovest e 'l Lagh de Comm a est. A nord se destacchen di Alp Lepontinn a l'altezza...
Click to read more »ona densità de 145 ab./km². El se troeuva in sü la sponda occidental del Lagh de Còmm e 'l gh'ha cinch frazion: Toriggia, Ossana, Germanell, Soldin e Ticee...
Click to read more »e 'na densità de 241 ab./km². El comun, situaa in su la còsta òvest del Lagh de Còmm e al confin con la Provincia de Lecch (comun de Còlich), l'è compòst...
Click to read more »densità de 646 ab./km². de la Provincia de Còmm. Vesin al comun el gh'è pur on lagh ch'el gh'hà el sò istess nòmm. L'andament del numer de abitant del comun...
Click to read more »km² e 'na densità de 219 ab./km². El paes el se troeuva longh i spond del Lagh Maggior e 'l confina con la Provincia de Novara, in Piemont (comun de Lesa...
Click to read more »passa in del mezz, de la funt al Pass de la Nuvena (tudesch: Nufenenpass) al Lagh Magiur. La lengua ufficial del Canton Tesin l'é 'l Talian. L'è parlaa departutt...
Click to read more »ospedai pussee grand de Milan. In del 2015 l'è staa faa su anca un lagh artificial, ciamaa Lagh de Ninguarda, a nord del quarter al confin con Bress. Storia...
Click to read more »gh'è Caldé, bèll paes de lagh cunt 'n bèll portiröö; sora Caldé a gh'è la "Roca", 'n bricch de straa calcari verticaj sü 'l lagh. In sü la cima a gh'è 'n...
Click to read more »ona superfiss de 11,3 km² e ona densità de 189 ab./km² che se troeuva sul lagh de Còmm. L'è tacaa ai comun de Isen, Mandell, Olivee, Varéna. L'andament...
Click to read more »superfiss de 6,2 km² e 'na densità de 1 049 ab./km².. Se troeuva a òvest del Lagh de Còmm. Forsi el nòm del comun el vegn del celtegh Brig, che'l voeur dì...
Click to read more »Préverenges, Publier (FR-74). La còsta del Lagh de Ginevra Gesa romanica del secul XII El lagh de Ginevra El lagh de Ginevra Wikimedia Commons al gh'a dent...
Click to read more »km² e 'na densità de 363 ab./km².. El paes el se troeuva longh i spond del Lagh de Monaa. L'andament del numer di abitant del comun de Cadregiaa l'è mostraa...
Click to read more »andand sü per ul Lagh de Comm, ram ucidental, spunda ucidental. Ul sò teritori cumünal l'è grand pü u menu 11 km quadraa. Ul port süra ul lagh l'è a 199 m...
Click to read more »Vall Granda, el gh'ha dò frazzion: Rovegher e Bienn. L'è part de l'Union di Comun de la Vall Granda e del Lagh de Mergozz. Nümer de abitant Sit ofizzial...
Click to read more »km² e 'na densità de 487 ab./km². El paes el se troeuva longh i spond del Lagh Maggior e 'l confina con la Provincia de Verbania (comun de Belgiraa). Oltra...
Click to read more »Tra Ganna e Ghirla troeuvem el Margorabbia, torrent che 'l riva fin al Lagh Maggior. El municipi l'è a Ganna. Quand che se vegn dent in del paes de Valganna...
Click to read more »2 km² e 'na densità de 626 ab./km². El paes se troeuva longh i spond del Lagh Maggior e 'l confina con la Provincia de Verbania (comun de Canner). Inoltra...
Click to read more »superfiss de 11 km² e 'na densità de 712 ab./km². El paes el se troeuva in sul Lagh Maggior e 'l confina con la Provincia de Verbania (comun de Cannoeubi) e...
Click to read more »superfiss de 3,2 km² e ona densità de 208 ab./km², El se tröva pròppi sora el Lagh de Còmm e l'è tacaa ai comun de Barni, Bellas, Civenna, Oliveto Lario (LC)...
Click to read more »Provincia de Comm. La se troeuva in sul lagh, a sud de Griant e minga delongg de Tremezz. Al de là del lagh a gh'è 'l paes de Bellas, in sù la ponta...
Click to read more »Camònega, la Val Sabia, la Val Trumpia, la còsta est del lagh d'Isee, quèla ovest del Lagh de Garda, la zenta de runch e runchèt murenegh, la volta pianüra...
Click to read more »superfiss de 7,8 km² e ona densità de 148 ab./km². El paes l'è in sui spond del Lagh de Còmm e l'è tacaa ai cumün de Biev, Caraa, Comm, Faggee, Moltras e Tavarnee...
Click to read more »superfiss de 11,7 km² e ona densità de 228 ab./km². El se troeuva a est del Lagh de Còmm e'l confina con la provincia de Còmm. Forsì el ciappa el sò nòmm...
Click to read more »Punt. I lagh artificiai principai hinn: Lagh del Sabiun (it. Lago del Sabbione) - 2466 m Lagh del Togia (it. Lago del Toggia) - 2191 m Lagh Kastel (it...
Click to read more »vegn foeu del Lagh d'Orta. La nass e la finiss in del comun de Omegna. L'è longa duu chilometer, e poeu la va dent a la Strona. Omegna Lagh d'Orta Strona...
Click to read more »km² e 'na densità de 675 ab./km². El paes el se troeuva longh i spond del Lagh Maggior e 'l confina con la Provincia de Verbania (comun de Belgiraa). Oltra...
Click to read more »almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. La Strada statal 421 di Lagh de Molven e Tenn a l'è 'na strada statal italiana longa 63.9 km, che la corr...
Click to read more »superfiss de 3,2 km² e ona densità de 427 ab./km², ch'el se troeuva visin al lagh ch'el gh'ha el sò istess nòmm. El paes el confina con la Provincia de Lecch...
Click to read more »paes el se troeuva al sbocch del torrent Lir, in su la sponda de sira del Lagh de Còmm, al confin con la Provincia de Lecch (comun de Còlich). In del mes...
Click to read more »e 'na densità de 243 ab./km². . In del sò territòri l'è present anca el lagh omònim, de origin glacial. L'andament del numer di abitant del comun de Comabbi...
Click to read more »italiana, che la se troeuva in de la Provincia de Verbania, minga lontan del Lagh d'Orta. L'è traversada del riaa Strona e l'è situada in mezz tra l'Ossola...
Click to read more »frazion del comun varesott de Luin. El paes el se troeuva in su la riva del Lagh Magior, a nord del centro comunal. L'è traversada del Cormegnin. Fina al...
Click to read more »densità de popolaziun de 361 ab./km². Bulzan la se tröva in la zona del Lagh d'Orta. L'è tacaa ai cumün de Amén, Gussön, Invó e Orta. L'andament del nümer...
Click to read more »a l'è un cumün sitüaa in de la Pruvincia del Verban-Cüsi-Ossula, in sül Lagh Magiur. El gh'ha ona popolaziun de 5 002 abitàncc (dàto del Desember 2013)...
Click to read more »zòna del Piemont (provincc de Novara e de Verbania) situada tra el Lagh Maggior, el Lagh d'Òrta e 'l Mont Mottaron. L'è on territòri faa de collinn e 'l...
Click to read more »del Canton Tesin, che boffen in sui lagh prealpin. La breva pussee famosa l'è quella che la boffa de sud in sul Lagh de Comm insemm al Tivan. Breva e Tivan...
Click to read more »quella indè che se troeuva el municipi. El se troeuva in su la sponda del Lagh Magior, a nord de Mombell e Scerr, a sud de Castelvecana e ai pè del Sass...
Click to read more »superfiss de 9 km² e 'na densità de 448 ab./km².. El paes el da el nòmm al Lagh de Monaa e 'l gh'ha vari frazion, ciamaa: Ciosett, Faraòna Fornasett Moncucch...
Click to read more »de 6,9 km² e 'na densità de 170 ab./km². El se troeuva sora i spond del lagh de Còmm e 'l gh'ha ses frazion: Cavadin, Greppon, Lestresi, Olzavin, Pangin...
Click to read more »densità de popolaziun de 44 ab./km². El paes el se tröva lungh i spund del Lagh Magiur e 'l cunfina cun la Pruvincia de Vares (cumün de Bresc de Beder, Castelvecana...
Click to read more »ocidentai del lombard che hinn parlaa in su la riva (soratutt piemontesa) del Lagh Magior. El dialett de Verbania el s'è semper milanesizaa cont el temp, intant...
Click to read more »riva del lagh de Comm. A sud a gh'è la città de Lecch. L'è traversada de la Pioverna, che la ven giò de la Grigna e la ghe va dent al lagh de Comm arent...
Click to read more »Lagh Superior (introna a la cità de Duluth) al so estuari in de l'Ocean Atlantich. El Sant Lorenz l'è domà el toch de fium de 1.200km in tra el lagh Ontari...
Click to read more »e 'na densità de 952 ab./km². El comun l'è situaa a pòcch chilòmeter del Lagh de Vares e del capploeugh provincial e 'l gh'ha dò frazion, Casarich e Morosoeu...
Click to read more »densità de popolaziun de 123 ab./km². El paes se tröva lungh i spund del Lagh d'Orta, al cunfin cun la Pruvincia de Verbania. L'è tacaa ai cumün de Cesara...
Click to read more »km² e ona densitaa de 202 ab./km². El paes el se troeuva sora i spond del Lagh de Lugan e a l'è tacaa ai comun de Coass, Lavena Poeunt, Marz, Pòrto Ceresi...
Click to read more »e ona densità de popolaziun de 28 ab./km². El paes el se tröva arent al Lagh d'Orta, in la zona de Umegna. L'è tacaa ai cumün de Germagn, Luréa, Umegna...
Click to read more »punt de cuntat cunt el piemuntes), in sü la riva del Tesin, del Lagh Magiur e del Lagh d'Orta e a süd, in direziun de la Lümelina. I dialet lumbard arius...
Click to read more »densità de popolaziun de 377 ab./km². El paes el se tröva lungh i spund del Lagh Magiur e 'l cunfina cun la Pruvincia de Vares. L'è tacaa ai cumün de Angera...
Click to read more »popolaziun de 190 ab./km². Pitnasch la se tröva in sü la spunda uriental del Lagh d'Orta, al cunfin cun la Pruvincia de Verbania. L'è tacaa ai cumün de Armagn...
Click to read more »superfiss de 15 km² e 'na densità de 356 ab./km².. El paes, situaa in sul Lagh Maggior, el confina tant con la Provincia de Novara (comun de Lesa) 'me con...
Click to read more »ona densità de 153 ab./km². El paes, situaa longh la sponda nòrd-òvest del Lagh de Còmm, el confina cont i provincc de Sondri (comun de Piantee e de Dubin)...
Click to read more »superfiss de 8,9 km² e ona densità de 181 ab./km². El paes l'è situaa in sul Lagh de Còmm, al confin cont el Canton Tisin (comun de Brencia). Moltras el ven...
Click to read more »densità de 458 ab./km². El paes el se troeuva in su la còsta nòrd-òvest del Lagh de Còmm, a la fin del torrent Alban e al confin de la Provincia de Lecch...
Click to read more »km² e ona densità de popolaziun de 65 ab./km². El paes el se tröva in sül Lagh Magiur e 'l cunfina cun la Pruvincia de Vares (cumün de Besozz, Brebia, Ispra...
Click to read more »2015), ona superfiss de 6,1 km² e ona densità de 103 ab./km². Situada in sul Lagh de Còmm, al confin con la Provincia de Lecch (comun de Varenna), Griant la...
Click to read more »superfiss de 5,9 km² e 'na densità de 201 ab./km².. Biev l'è situada in sul Lagh de Còmm e l'è taccada al sò capploeugh. L'è famosa per vess stada la cà de...
Click to read more »I missoltit inn un mangià tipegh de l'area del lagh de Com, indova che se ciapen i pess pescad de lagh, de solet di agon, e se lassen secà: la tradizzion...
Click to read more »Val d'Esin, in d'ona posizion isolada assee. Dò strad el colleghen cont el Lagh de Còmm (a travers Perled e Varenna) e a la Valsassina (a travers Cornoeuva)...
Click to read more »Pies, a sud del Bregagn. A l'è in su la riva de sira del Lagh de Comm. Anca se l'è mia troppa volta, de la soa scima se pò vedè tutta la zona di lagh....
Click to read more »[mar'gøts]) a l'è on vent del Lagh Magior. El nass arent al Sempion, el traversa tutta l'Ossola e 'l riva arent al Lagh de Mergozz (che ghe da el nomm)...
Click to read more »Cursell, tucc comun in la vall omonema. El toeu part a l'Union di Comun del Lagh Magior e l'è traversada de la Strada statal 631 de Vall Cannobina, via de...
Click to read more »Pallanz e Riva, che l'è ciamada inscì perchè la se troeuva longh i spond del Lagh de Còmm. I alter tre frazion hinn situaa sora i mont e on temp eren collegaa...
Click to read more »frazion del comun comasch de Menas. La frazion la se troeuva in riva al lagh (de fatt el gh'è anca on port), in direzion de San Sir. El paes a l'è staa...
Click to read more »Pian di Spagna) l'è ona piana luvional che la s'è formada in tra l'Ada e 'l Lagh de Comm. A l'è situada al principi de la Valtolina, e la gh'ha denter di...
Click to read more »la Lumbardia ucidental, sübit a urient del lagh de Com; la tegn dent dunca i Prealp de la spunda est del lagh (tajaa da la Valsassina e la Val Varun) insema...
Click to read more »Altri progetti Wikimedia Commons Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Lesina Lagh de Lesina Puglia · Cumün de la Pruvincia de Foggia...
Click to read more »superfiss de 10,0 km² e 'na densità de 145 ab./km². El paes, situaa in sül Lagh Ceresi, el se troeuva al confin cont el canton svizzer del Tisin (comun de...
Click to read more »km² e 'na densità de 588 ab./km². El paes el se troeuva longh i spond del Lagh de Lugan o Ceresio (del qual el ciappa el nòmm) e 'l confina cont el Canton...
Click to read more »troeuva arent al lagh de Lugan e 'l confina coi paes de Gentirin, Pambi-Noranch, Granscia, Barbengh, Agra e Carabietta. De là del lagh se troeuven i paes...
Click to read more »13,1 km² e ona densità de 42 ab./km². L'è on paes piscinin situaa in sul Lagh de Lugan e formaa de tanti frazion. Per el sò nòmm italian hinn staa scernii...
Click to read more »popolaziun de 288 ab./km². El paes el se tröva lungh i spund uriental del Lagh Magiur. Ultra al center cumünal a gh'è i fraziun de Feriö, Loita, Trafiüm...
Click to read more »L'altitudin la varia de 220 meter in sul mar (località de Liscion, in sul Lagh de Còmm) fina a 1380 meter (i Colonghei). La scormagna di abitant l'era panisciatt...
Click to read more »Pitnasch (NO), Quarna de Sura, Quarna de Sot e Stresa. A l'è sitüaa in scima al Lagh d'Orta. El cunfina cun la Pruvincia de Nuvara. El paes l'è gemelaa cun Lod...
Click to read more »abitant. El paes el se troeuva in la zona occidental de la provincia, arent al Lagh de Comabbi e in del territori de l'Alt Milanes, minga lontan del Sever. Oltra...
Click to read more »La vegn foeura di mont de la Valganna, e la va denter in del Lagh de Ganna, in del Lagh de Ghirla, e la passa in del mezz del paes de Cunard, e li el...
Click to read more »e ona densità de popolaziun de 54 ab./km². El paes el se tröva arent al Lagh d'Orta e 'l cunfina cun la Pruvincia de Vercei (cumün de Civiasch e de Varal)...
Click to read more »progetti Wikimedia Commons Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Cagnano Varano Lagh de Varan Puglia · Cumün de la Pruvincia de Foggia...
Click to read more »densità de popolaziun de 169 ab./km². El paes el se tröva lungh i spund del lagh umonim, induve, in sü l'Isula de San Giüli, l'è sitüaa anca el sò nücli principal...
Click to read more »km² e 'na densità de 372 ab./km². El paes el se troeuva in sü i spond del Lagh de Monaa e l'è tacaa ai comun de Bardell, Biandrònn, Malzess e Travedone...
Click to read more »l'è on comun brianzoeu de la Provincia de Lecch. El comun el da el nòmm al lagh longh el qual l'è situaa. Al gh'ha 2 732 abitant (dato del Desember 2015)...
Click to read more »Desember 2013). El distrèt de Lugan l'è dividìt en 12 cìrcoi e 70 cümü: Arann Lagh de Urij Carona Brüsin Lügan Bubiöva Sonvigh e Vila Lüganesa Lìsta uficiàla...
Click to read more »e ona densità de popolaziun de 171 ab./km². El paes el se tröva lungh el Lagh Magiur e 'l cunfina cun la Pruvincia de Vares (cumün de Castelvecana, Laven-Mumbel...
Click to read more »Codelagh (cioè Coo de lagh; in Italian Capolago) l'è ona frazion de la città de Vares. El paes el se troeuva bell distant del centro comunal, a sud de...
Click to read more »cappleugh anca del destrett omonim e la se troeuva in su la costa orientala del Lagh de Costanza, a ona altituden de 431 meter sora 'l nivel del mar. La gh'ha...
Click to read more »intela Val Menagg, ai pè del Mont Grona (1736 meter), zòna nòrd-òvest del Lagh de Còmm. Drent al sò territòri el gh'è anca el Mont Bregagn (2107 meter)...
Click to read more »Varron poeu el finiss dent in del Lagh de Comm. El traversa i comun de Premana, Pagnona, Tremenegh, Introzz, Suej, Vestren e Derv. Val Varron Lagh de Comm...
Click to read more »traversada de l'Isar e a sud a gh'inn bosch de conifere con lagh de grand estension, vers ovest, el lagh de Starnberg e l'Ammersee. Dista 590 de Berlin e 780 ...
Click to read more »dal rest del paes dal percurs del rial Agogna. Carcegna, in direziun del Lagh d'Orta. L'andament del nümer de abitant del cumün de Miasin l'è mustraa in...
Click to read more »finiss tüta in d'un ünigh punt (generalment la se riferiss a un fiüm o un lagh). Ul basin idrugrafigh l'è minga semper ben definii, cume a esempi in di...
Click to read more »densità de popolaziun de 69 ab./km². El paes el se tröva lungh i spund del Lagh Magiur e 'l cunfina cun la Pruvincia de Vares (cumün de Brezz de Beder, Germignaga...
Click to read more »vincinch chilometri. A la fin el riva a Cannoeubi, le separa de la frazion de Trefiumm e 'l finiss denter al Lagh Maggior. Val Cannobina Lagh Maggior...
Click to read more »km² e 'na densità de 353 ab./km².. El paes el se troeuva longh i còst del Lagh Maggior e 'l confina con la Provincia de Verbania (comun de Ghiffa, Stresa...
Click to read more »traversa ol desert del Karakum per olter 1.500 km in fin a che al finiss in del Lagh de Aral. L'Amu Darja al porta l'acqua che la riva di montagn del Pamir, indove...
Click to read more »le traversa per tutta la soa longhezza, e la va a finì in sù la costa del Lagh de Comm. I sò mont le separen a nord de la Valtellina (chì gh'è 'l Legnon)...
Click to read more »paes l'è un otim punt de partenza per escürsión vers i lagh sitüaa in quij zonn chì. El lagh de Antruna l'è nassüü dopu la frana del 1642 e l'è staa...
Click to read more »Lombardia. El nass in sul Goeulem a 1.727 meter sora el nivell del mar. L'è longh 7,5 km, e 'l finiss dent al Lagh d'Isee arent a Maron. Lagh d'Isee Goeulem...
Click to read more »2 km² e 'na densità de 763 ab./km². Sangian l'è on paes situaa arent al Lagh Maggior (anca se minga in su la còsta), arent a Leggiun, comun del qual l'è...
Click to read more »Mottaron (in la località ciamada Alp Noeuva), in la zòna tra el Lagh Maggior e 'l Lagh d'Òrta, a püssee de milla meter de altezza. La traversa prima la...
Click to read more »Provincia de Vares cont ona superfiss de 7 km². El paes el se troeuva in sul Lagh Maggior e l'è l'ultim comun italian prima del confin svizzer (comun de Gambaroeugn...
Click to read more »su 'n lagh Treno in di montagn Stazion de Ospizio Bernina in sul lagh Binari Pont ferroviari Treno cont on spazzanev Ferrovia in riva al lagh Treno storegh...
Click to read more »ferrovia regionala italiana a scartament normal che la conliga Saronn e Laven Lagh e longa 51.1 km. Verta del , l'è in Lombardia e l'è de proprietà de Trenord...
Click to read more »poeu el Reno. In del Mar Negher a travers de l'Inn e poeu el Danubi. Ai sò pee a gh'è 'l Lagh del Longhin. Val Bregaja Pass Longhin Lagh del Longhin...
Click to read more »troeuva aj pee del mont Corniscioeu, in ona zòna prealpina cont on fracch de lagh e situada in de l'òlta Brianza. L'è staa loeugh d'on cas de cronaca negra...
Click to read more »e ona densità de popolaziun de 102 ab./km². El paes el se tröva arent al Lagh Magiur, l'è tacaa ai cumün de Vran, Bee, Ghifa, Ntragna, Ugebi e Vignun,...
Click to read more »Come posizion, podom dì che la Sighignoeula l'è in mezz tra el Lagh de Comm e 'l Lagh de Lugan. El versant italian l'è ben pussee dolz e boscos, menter...
Click to read more »de 1 038 ab./km². El se troeuva ai pee del Mont Barr e in su i spond del lagh de Garlaa, comun al qual l'è staa taccaa duranta el period fascista, fina...
Click to read more »düü center del qual l'è cumpost, Agraa e Cunturbia, se tröven a süd del Lagh Magiur e in direziun del fiüm Tisin. L'andament del nümer de abitant del...
Click to read more »densità de popolaziun de 325 ab./km². La se tröva lungh i spund piemuntes del Lagh Magiur, al cunfin cun la Pruvincia de Vares. L'è tacaa ai cumün de Angera...
Click to read more »toeu via quella vis chi. El Monscendrin l'è on vent che 'l boffa in sul Lagh Magior. El ciappa el sò nomm del Monscender, e 'l nass in de la Leventina...
Click to read more »comun tesines de Gambarogn, in del distrett de Locarna. La se troeuva in sul Lagh Maggior e la confina coi paes de Magadin e de Piazzogna. Al de là di montagn...
Click to read more »tipu "milanes" de l'area norducidental. I dialet parlaa in sü la riva del Lagh presenten vari particularità e carater uriginai, anca se partegnen semper...
Click to read more »vess in scima al Lagh de Còmm, Còlich la se troeuva al pont d'inconter di strad important, che colleghen Milan e la Brianza cont el Lagh de Còmm, el Pass...
Click to read more »km² e 'na densità de 290 ab./km².. El paes el se toreuva longh i spond del Lagh Maggior e 'l confina con la Provincia de Verbania (comun de Belgiraa e de...
Click to read more »del Mont Generos e l'è collegada ai stazion de Maroggia-Melan, Capolagh Lagh, San Nicolao, Mendris San Martin, Mendris San Martin, Maroggia-Melan, Maroggia-Melan...
Click to read more »volta 1.930 meter sora el nivell del mar e la se troeuva in sù la riva del Lagh de Mezzoeula, al confin in tra la Provincia de Sondri (comun de Samolegh...
Click to read more »volta velocità. La prima autostrada al mond a l'è stada la Autostrada di Lagh, in Lombardia. Ogni Stat el gh'ha i sò legg in materia, però tipicament in...
Click to read more »Arona in Italian) a l'è un cumün de la Pruincia de Nuvara, situaa in sül Lagh Magiur. El gh'ha ona popolaziun de 14 268 abitàncc (dàto del Desember 2013)...
Click to read more »gh'è la boca, chichinscì el poel finì in de l'ocean o in del mar, in d'un lagh o in d'un alter fium, in quell cas chì el fium al se ciama afluent. Quand...
Click to read more »El paes el se troeuva a nord del centro comunal e l'è bagnaa a nord del lagh de Muscian. El confina a nord-est con Muscian, a nord-ovest con Sorengh e...
Click to read more »23,3 km² e ona densità de 53 ab./km². Soeurich la se troeuva in scima al Lagh de Còmm, a la fin del fiumm Mera e al confin con la Provincia de Sondri (comun...
Click to read more »[fa'rjø]; italian: Feriolo) l'è ona frazion del comun verbanes de Baven. El paes el se troeuva a nord del centro comunal, arent al Lagh Magior e a la Tos....
Click to read more »v • d • e Lagh de la Lombardia Lagh de Garda · Lagh Magior · Lagh de Com · Lagh d'Isee · Lagh de Lugan · Lagh d'Ider · Lagh de Vares Per vedènn pussee...
Click to read more »Ratt (italian: Ratti) l'è on riaa de la Provincia de Sondri. El traversa la Val di Ratt e 'l ghe va dent al Lagh de Mezzoeula, in del comun de Versceia....
Click to read more »Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015. Altri progetti Wikimedia Commons Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Brans Lagh Giomej...
Click to read more »Wikivoyage Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Livign Wikivoyage el gh'ha dent Informazzion turisteghe su Livign Lagh de Livign...
Click to read more »Lover e Uragh d'Oj, che la costegia el lagh d'Isee a ocident, menter la SS 510 Sebina Oriental la costegia el lagh a orient. La trata in provincia de Bergom...
Click to read more »densità de popolaziun de 182 ab./km². Tra i cumün nuvares che se tröven in sül Lagh Magiur, Lesa l'è quel püssee setentriunal. De fat Lesa la cunfina cun la...
Click to read more »Osten (Osteno) l'è voeuna di frazion (la pussee importanta) del comun de Scin, in Provincia de Còmm. La se troeuva in sù la riva del Lagh de Lugan....
Click to read more »Cuurdinàde geogràfiche: 44° 46' N 12° 08' E Lagosanto (endèla parlàda locàl: Lagh) l'è 'n cümü italià, de la regiù de l'Emìlia Romàgna, en Pruvìncia de Ferràra...
Click to read more »ab./km². El paes el se tröva in la bassa Val d'Ossula, lungh i spund del lagh umonim. Da vöna di sò fraziun, quela de Candoja, el vegniva el marmur necessari...
Click to read more »del mar, in sül versant meridiunal del munt Berlinghera, cun vista in sül Lagh de Com. A l'è staa a lungh un cumün autonum, fina al 1928. El sant patron...
Click to read more »e ona densità de popolaziun de 21 ab./km². El paes el se tröva arent al Lagh Magiur, l'è tacaa ai cumün de Vran, Caner, Canöbi (VB), Falmènte e Ugebi...
Click to read more »istoregh, el confina cont i quarter de Viganell, Aldesagh, Gandria e cont el Lagh de Lugan. A l'è traversaa del fiumm con l'istess nomm. Fina al 1972 l'eva...
Click to read more »sò Ducaa, che la gh'eva 'me capopiev el paes varesott de Angera, in sul Lagh Magior. El sò patron l'eva Santa Maria Assonta. L'è nassuda in del XIV secol...
Click to read more »(Leventina). In de la Val Maggia a gh'è anca on lagh artifizial che 'l gh'ha l'istess nomm, cioè Lagh di Cavagnoeu. VSI - Vocabolario dei dialetti della...
Click to read more »Canton Tesin. El nass del Camoghè a 2200 meter d'altezza, e 'l riva in del Lagh de Lugan. El traversa i comun de Cavriasca, Ison, Monscender, Mezzvigh-Vira...
Click to read more »se troeuva ai pè di Prealp Lombard, a l'inizi de la Valassina, arent ai lagh de Alseri e Pusiann. Giamò important center turistich in del XIX e situaa...
Click to read more »comunal, in su la strada che la riva a Rogen e al lagh de Pusian. L'è streversada de la strada statal del Lagh de Comm e de la Spluga. AA. VV., Toponomastica...
Click to read more »L'Isula di Cipress l'è un'isuleta che la sa tröva in dal Lagh da Püsian, in Italia (Pruvincia de Com). Airun Gru curunada grisa Wallaby Pavun Cign Fulaga...
Click to read more »stevan j'Insüber, un popul celtich che l'ocüpava la region fra el Po e i lagh ai pé di Alp, a partì dal IV secul prima dal Signur. Titu Livio l'ha scrivüü...
Click to read more »Cheri e l'è longa 30 chilometer, in direzion nord-est. A nord a troeuvom el Lagh de Enden, che l'è 'l sit indè che 'l nass el Cheri. In de la vall a se troeuven...
Click to read more »densità de popolaziun de 374 ab./km². El paes l'è sitüaa in sü i spund del Lagh d'Orta, al cunfin cun la Pruvincia de Verbania. L'è tacaa ai cumün de Gussön...
Click to read more »El Tivan e la brèva hinn düü vent che bùfen in sö el lagh de Còmm. El Tivan el bufa regularment de Nord, el riva anca a i 20 chilometer a l'ura in di part...
Click to read more »La Val Cavargna l'è ona vall di Alp Lepontinn, situada in Italia tra el Lagh de Lugan e i Prealp Luganes. In de la vall se troeuven i comun comasch de...
Click to read more »del comun varesòtt de Leggiun. La frazion l'è situada longh i spond del Lagh Maggior e per on bell poo de temp l'è stada on comun autònom, che al temp...
Click to read more »un rial che 'l scomincia del lagh de Leder, de 'na cascada de circa 30 meter, e 'l riva, dopo de 7 chilometer, al lagh de Garda, a traversà domà el comun...
Click to read more »1 275 ab./km². El comun el se troeuva in la giusta medà di duu ramm del Lagh de Còmm, in la Brianza Alta, in del Triangol Larian. L'è traversaa del fiumm...
Click to read more »'l sest cumün püssee grand de la pruvincia, a metà strada tra Nuvara e 'l Lagh Magiur e al cunfin cun la Pruvincia de Vares (Vizzöla e Lunaa Puzzö). Dopu...
Click to read more »e ona densità de popolaziun de 86 ab./km². El paes el se tröva arent al lagh Ravasanela, l'è traversaa dai riaa Marciazza, Ruvasenda e Guarabiun, e 'l...
Click to read more »Falmènte, Misgina. El paes el se tröva in la Val Canubina, a poca distanza dal Lagh Magiur. Vari ducüment testimonien che dopu la Bataja de Pavia (1525) sien...
Click to read more »'nfìna al Po. L'Ada (nom feminil) a l'è un fiüm lumbard che 'l trasversa el lagh de Com e 'l se geta in del Pò (a la riva mancina). A l'è lunga 313 km. La...
Click to read more »popolaziun de 88 ab./km². El paes el se tröva lungh i spund urientai del Lagh d'Orta. L'è tacaa ai cumün de Armagn, Bulzan, Culassa, Invó, Miasin e Orta...
Click to read more »Gland, Le Vaud, Luins, Vich. L'è sitüaa sura la cità de Nyon, intra 'l Lagh de Ginevra (en fransés: Lac Léman) la cadéna del Giüra, póch lontan de le...
Click to read more »Zürigh e del distret de Zürigh. La cità la se tröa in sül fiüm Limmat e 'l Lagh de Zürigh. Zürigh a l'è el principal center cumercial de la Svizera e la...
Click to read more »comunal e, respett ai alter frazion, el se troeuva minga in su la riva del Lagh de Comm. L'è staia on comun deperlee fina al 1928. Tra i sò vari frazion...
Click to read more »quij fiüm chì a riven fin a di lagh cume per esempi el Lagh Leman, el Lagh de Zürigh, el Lagh de Neuchâtel e 'l Lagh de Custanza. La partida nord de...
Click to read more »el se troeuva in de l'entraterra (Angera inveci la se troeuva in riva al lagh), a est del centro comunal. A l'è staa on comun indeperlù infina al 1928...
Click to read more »minur, menter i lünghezz d'unda magiur i vegnen refletüü. L'aqua di mar, lagh e de i olter grand distes de aqua l'è blö perché i band energetich i vegen...
Click to read more »riaa de la Val Granda e 'l Pogall), e le traversa fina a rivà dent in del lagh Magior. El traversa i comun de Santin, Cossogn e Verbania, in tra Palanza...
Click to read more »la Lombardia. El partegn ai Alp (Prealp Luganes) e la se troeuva arent al Lagh Magior, de sora al paes de Laven-Mombell. A l'è volt 1.062 meter sora el...
Click to read more »fradell Giulian l'è staa quell che l'ha menaa el Vangeli in de la zona del Lagh d'Orta e de l'olt Noares. A l'è consideraa on patronn di magutt. A la fin...
Click to read more »region del Canton Tesin, in Isvizzera. A se troeuva in tra la scima del Lagh Magior e la città de Belinzona e la ciappa el sò nomm del paes de Magadin...
Click to read more »bella) a l'è stada 'n isola, o mej un terren circondad di aque del Lagh Gerond, un lagh che 'l se sa no ben indova che l'era o quand che l'è stad bonifegad...
Click to read more »vess nassüü el cur in de la Val Camonica, arent a Pisugn el finiss in del Lagh de Isee, da indue el vegn föra a Sarnich e 'l cumincia a cur in de la pianüra...
Click to read more »milanesa, che la gh'ha on certo splendor anca al dì d'incoeu. Originaria del Lagh Maggior, la gh'ha avuu tra i sò member pussee conossuu i cardinai Carlo (sant...
Click to read more »Provincia de Vares. El paes el se troeuva arent a Mombell, in su la riva del Lagh Magior. L'è staa on comun indeperlù (cont ona frazzion ciamada Sceresoeu)...
Click to read more »Vorasecca (VA), Sest (VA), Somma (VA), Varal. El paes l'è sitüaa tra el Lagh Magiur e 'l fiüm Tisin, al cunfin cun la Pruvincia de Vares (cumün de Vuraseca...
Click to read more »El paes el se troeuva a nord del capploeugh comunal, in sù la riva del Lagh de Lugan. El confina anca cont i comun de Riva e de Melan. A l'è anca arent...
Click to read more »Bavona, la vegn giò per tutta la Val Maggia, per poeu andàggh denter al Lagh Maggior arent a Locarn. I sò afluent principai a hinn la Bavona, la Rovana...
Click to read more »culinar del medi nuvares, trai val del Tisin a est e de l'Agogna a ovest, trai lagh Magiur e d'Orta a nord e la pianüra nuvaresa a süd. El center abitaa el se...
Click to read more »in sù la costa di coi arent al Lagh Maggior (al contrari del centro comunal, che 'l se troeuva in sù la riva del lagh) e l'è in sù la strada che la mena...
Click to read more »Loccia): a travers del segond se pò rivà al Mont Masson, indove se pò vede 'l paesagg del lagh d'Òrta e del lagh Maggior. Proverbi de Ches Arqiviad qé: [1]...
Click to read more »Belgi longh 42 km, che 'l nass a Büllingen e 'l sfocia in l'Amblève. El traversa Malmedy e i lagh artificiai de Bütgenbach e Robertville, creaa di digh....
Click to read more »de 16,9 km². El paes el se troeuva in la Val Travaja e longh i spond del Lagh Maggior e 'l confina con la Provincia de Verbania (comun de Cannoeubi). In...
Click to read more »v • d • e Lagh de la Lombardia Lagh de Garda · Lagh Magior · Lagh de Com · Lagh d'Isee · Lagh de Lugan · Lagh d'Ider · Lagh de Vares Per vedènn pussee...
Click to read more »Tera, e cun 371.000 chilometer quaderl'è classificaa cume 'l püssee grand lagh del mond. Se tröva a 28 meter sota al livel di ucean. El se slunga per 1...
Click to read more »traversa la città de Lecch (tra i quarter de Olaa e Quaa), fina a rivà in del Lagh de Comm. In certi zonn del sò percors a l'è staa covert per fàggh sù di strad...
Click to read more »fatt che lì arent del paes la ghe passa la Tos, prima de 'ndà denter al Lagh Maggior. El 20 de giugn del 1944 a Fontos hinn staa coppaa 43 partigian italian...
Click to read more »on quarter de Lugan, in del Canton Tesin. El paes el se troeuva arent al lagh, e 'l confina coi paes de Carabbia, Pambi Noranch, Granscia, Paradis e Carona...
Click to read more »del comun comasch de la Valsolda. El paes el se troeuva in su la riva del Lagh de Lugan, minga delongg del confin cont el Tesin (comun de Lugan, frazion...
Click to read more »quarter de Lugan, in del Canton Tesin. La se troeuva in sù dò spond del lagh de Lugan, e l'è on bell paesin turistegh. El confina con Casgnoeura e con...
Click to read more »ona frazion del comun varesòtt de Sest. La frazion la se troeuva in su la riva del Lagh Maggior e de fatt chì l'è situaa on idroscalo per i idrovolant....
Click to read more »massa pussee granda, de solet el mar o l'ocean, ma che 'l po vesser anca un lagh. I boche di fium a poden vesser a delta o a estuari. Altri progetti Wikimedia...
Click to read more »almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. El Laacher See a l'è un lagh de la region volcanega de l'Eifel, aproeuv a la cità de Andernach (8 km)...
Click to read more »lengua antiga Welschen Nüwenburg o Newenburg am See) in sü la sponda del lagh per regalal a la sua spusa Irmengarda. I prim cont de Neuchâtel i vegnaraa...
Click to read more »Mississippi a l'è un fium de l'America del Nord, che 'l nass in Minnesota del Lagh Itasca e poeu el traversa el Wisconsin, l'Iowa, l'Illinois, el Missouri,...
Click to read more »de la region de l'Alt Milanes. El paes, situaa longh i spond orientai del Lagh Maggior, el confina con la Provincia de Novara (comun de Aròna, Dormellett...
Click to read more »verbanes de Stresa. El paes el se troeuva, compagn del centro comunal, in sù la riva del Lagh Maggior. Dizionari intres-italian, pag. 6 Arqiviad qé: [1]...
Click to read more »contrada de Legnan. San Bernardin, frazion del comun de Mesocch, in del Canton Grison. San Bernardin, quarter de Crema. San Bernardin, riaa del Lagh Maggior....
Click to read more »Gambarogn, in del distrett de Locarna. El paes el se troeuva in sù la riva del Lagh Maggior, e 'l confina cont i paes de Gerra e Cavian, senza cuntà el comun...
Click to read more »ufizial l'è Ennetbürgen. El cumün l'è sitüaa in tra 'l Lagh dei Quater Canton (ciamaa anca Lagh de Lüzerna) e 'l mont Bürgenberg. L'andament storegh de...
Click to read more »El paes el se troeuva a nord-ovest del center comunal, in su la riva del Lagh Magior. A l'è stada on comun indipendent fina al 1928. Al temp di piev a...
Click to read more »l'è ona frazion del comun novares de Lesa. El paes el se troeuva a nord del centro comunal, in sui coi (intant che Lesa a l'è in su la riva del lagh)....
Click to read more »de l'om e permanent, che 'l po vesser fissad o mobil, inscì de fà su un lagh artificial o proteger un toch de costa o un port. L'aqua regolta la po vesser...
Click to read more »La Caronasca l'è on vent che 'l boffa in sul lagh de Lugan. La ciappa el sò nomm del paes de Carona, che al dì d'incoeu l'è on quarter de la città de Lugan...
Click to read more »de Vares. El paes el se troeuva a sud-ovest del centro del comun, in sul Lagh de Vares, arent a Morosoeu, Mostonaa e Lissagh. Calcinaa l'è staa on comun...
Click to read more »frazion del comun laghee de Laj. El paes el se troeuva in su la riva del Lagh de Comm, a nord del center comunal e in su la strada che la va su a Brienn...
Click to read more »Passiri, e 'l Talvara. I lagh püssee cugnussüü hin: El Lagh de Resia (a Cüren in Val Venosta a 1520 meter in sül nivel del mar), el Lagh de Coldee (a Coldee...
Click to read more »Wikivoyage el gh'ha dent Informazzion turisteghe su Vall de Non Lagh de Santa Giustina Alp de la Vall de Non Grup Ortles-Cevedale Lagh de Tovel Lagh Smerald...
Click to read more »la Lombardia), el Tanaro. La fà part del Piemont la riva occidentala del Lagh Maggior. El capp-loeugh l'è Turin, voeuna di città pussee important d'Italia;...
Click to read more »Vedasca, a nord-est del centro comunal (che inveci a l'è in su la riva del Lagh Magior). A l'è staa on comun indipendent fina al 1928. Al temp di piev el...
Click to read more »del Minnesota e l'è 'l caplögh de la cuntea de St. Louis. L'è bagnada del Lagh Süperiur (sura el qual la gh'ha un port bel grand) e l'è cunussüda per vess...
Click to read more »el vent, in del tö 'me riferiment l'Isula de Zant in del Mar Ionio. Söl Lagh de Garda l'è 'l vent ciamaa "Vinessa". El nomm Vinessa par che 'l vegna del...
Click to read more »l'è 'na ferrovia svizzera a scartamento da 800 mm che la conliga Capolagh Lagh e Generos Pizz e longa 8.991 km. Verta del 5 giugn 1890, l'è in Canton Tisin...
Click to read more »del comun comasch de la Valsolda. El paes el se troeuva in su la riva del Lagh de Lugan, a sud del paes de Logg, a est de Sammaa e a ovest de la Scima....
Click to read more »in sui lagh lombard. L'era on gross barcon cont el fond piatt: de norma l'era governada de on para de omen. Se doperava per menà in sul lagh (per esempi...
Click to read more »la Provincia de Verbania. El paes el se troeuva in su la riva de sira del Lagh d'Orta, a sud del center comunal, in su la strada che la mena a Gnon. Dizionari...
Click to read more »Corenn (Corenno Plinio) l'è la frazion del comun larian de Derv, in sul Lagh de Comm. El paes el se troeuva pussee a nord de Derv, in direzion de Dor,...
Click to read more »desena de chilometer, e 'l traversa tutt el Mendrisiott per poeu finì dent al Lagh de Lugan. El gh'ha i sò aves in di praa arent a Stabi, minga lontan del confin...
Click to read more »Noeuvcent a l'è staa doperaa 'me canal commercial per portà giò i robb del Lagh Maggior. Provincia de Vares: Lonaa Pozzoeu (in la frazion de Tornavent)....
Click to read more »de savor, ancaben che a l’œugg la para blœu. La fa su i ocean, i fium e i lagh, e ind i region polare la se pœul trovà in forma soleda, idest coma giazz...
Click to read more »Valsolda, in de la Provincia de Comm. El paes el se troeuva in su la riva del Lagh de Lugan, in su la strada che la mena de Bogas (est) fina a Cressoeugn (ovest)...
Click to read more »passandu per Canz e Ass; cume 'l vegn föra di muntagn, el se trà dent in del Lagh de Püsian, dopu de che 'l cur per la Brianza fina a Munza. Propi a Munza...
Click to read more »traversada del riaa Cannobin, che 'l nass in sù la Laurasca e 'l finiss dent al Lagh Maggior, dopo 25 km. A nord la confina con la Val Vigezz. Tra i mont pussee...
Click to read more »de Fagee. El paes el se troeuva, come 'l sugeriss el sò nomm, in su la riva del Lagh de Comm. Fina al 1928 l'eva ona frazzion del vegg comun de Molina....
Click to read more »Bellinzona. A sud inveci a gh'è la città de Locarno e i paes che sta intorna al Lagh Maggior. La vall a l'è traversada del riaa Verzasca, che 'l nass in sul Pizz...
Click to read more »de la Val de Bregn, in del territori del paes de Rivoeuj. Minga lontan de lì a gh'è 'l Lagh de Luzzon. Informazion intorna a Rivoeuj Arqiviad qé: [1]...
Click to read more »abitant de tüta la Svizzera. In del teritori del cumün gh'è dent una part del Lagh de Vegorn. Centro di dialettologia e di etnografia, vol. 77 Statistik Schweiz...
Click to read more »Bressana cont el lagh de Garda. Classifegada 'me provincial fina al 1991, in quell ann lì a l'è fada statal, inscì de conligà la SS11 al lagh de Garda, in...
Click to read more »rica de aqua: gh'è tancc fium che vegnen sgiò di montagne e gh'è anca di lagh, che hann ciapad el post di giazzer che gh'eren in di agn indree. In tra...
Click to read more »Varenna. El paes el se troeuva a sud del centro comunal, in sù la riva del Lagh de Comm e ai pee del Fopp (1.033 meter). Quell paes chì el ciappa el nomm...
Click to read more »Luganes. A l'è volt 2.107 meter sora el nivell del mar, in su la riva del Lagh de Comm. La soa scima la fa de confin in tra i paes de Pies, Cremia e Garzen...
Click to read more »Piemont (Val Soana). Ai sò pee a troeuvom l'ultema vedretta nevada che la resta in de la Val de Champorcher (in arpitan roése), oltra che 'l Lagh Misérin....
Click to read more »Provincia del Verban-Cusi-Ossola. El paes el se troeuva in su la riva del Lagh Magior, a nord del center comunal e in su la strada che la riva su a Canner...
Click to read more »popolaziun de 100 ab./km². L'è sitüaa in sü la riva nord-ucidentala del Lagh Magiur e al principi de la Val Canubina; l'estensiun del cumün l'è multu...
Click to read more »frazzion del comun luganes de Agn, in del Canton Tesin. El paes el se troeuva a sud del center comunal, arent a Vernaa e a la riva del Lagh de Lugan....
Click to read more »l'è on riaa de la Val d'Aosta, longh 23 chilometer. El nass di sortid del Lagh Misérin e 'l traversa tutta al Val de Champorcher, per poeu rivà in de la...
Click to read more »on confin natural con la Serbia. In su la Drina gh'è ol lagh pussee grand dol paes, ol lagh Perućac, de origen artificiala. Ol clima de la Bosnia l'è...
Click to read more »nivell del mar) e la traversa tutta la Valsasna, per poeu rivà denter al Lagh de Comm arent a Belan. Arent a Introeubi la ciappa i aqui de l'Aquadur, e...
Click to read more »nivell del mar. El se troeuva dent in de la Val Bregaja, in del territori de Visavran, arent al Lagh de l'Albigna e 'l Giazzee del Forn. Lagh de l'Albigna...
Click to read more »(istess in Italian) l'è ona frazion del comun comasch de Lescen. La se troeuva a sud-ovest del centro comunal, in su la riva del lagh, in direzion de Ness....
Click to read more »oltra a vess capploeugh del Prionežskij rajon. L'è bagnada di aqui del Lagh Onega (e de scià el vegn el sò nomm svedes). La storia offizial de la città...
Click to read more »Saronn-Laven, che la serviss el comun de Stì. L'è taccada ai stazion de Laven Lagh e Gimon. La stazion a l'è servida di treni regionai de la Trenord. La rete...
Click to read more »Mandell, in de la Provincia de Lecch. El paes el se troeuva in su la riva del lagh, a nord del capploeugh comunal e in su la strada che la mena a Olcc e poeu...
Click to read more »comun larian de Lescen, in de la Provincia de Comm. El paes el se troeuva arent a la riva del Lagh de Comm. I sò abitant se ciamen calvasin o calvasinatt....
Click to read more »Tesin. La nass in del Malcanton (in di Gradiscioeu) e la ghe va dent al Lagh de Lugan arent al comun de Majas (del qual la ciappa el sò nomm). La gh'ha...
Click to read more »che se incontra se partissom de la frazzion de Riva (in su la sponda del Lagh de Comm). Fina al 1928 l'eva on comun indipendent. El patron del paes l'è...
Click to read more »frazion del comun varesott de Gaviraa. El paes el se troeuva in su la riva del Lagh de Vares, a sud-ovest del center comunal. A l'è staa on comun indipendent...
Click to read more »in tra la Neva e 'l Golf de Finlandia, oltra che la Narva, el Lagh di Ciudi e 'l Lagh Ladoga. A nord, in su la Sestra, la confina con la region de la...
Click to read more »part de la SS 35 di Giov. In del so percors la traversa el lagh di Quater Canton, el lagh de Sempach, la Galeria stradal del San Gotard, el Monscender...
Click to read more »gh'entra con la città de Verbania. Vergun o vergott che gh'entra cont el Lagh Magior (el Verban). La Provincia del Verban-Cusi-Ossola. Vun di dialett verbanes...
Click to read more »Provincia de Lecch. A se troeuva a ovest del center comunal, in su la riva del Lagh de Non. AA. VV. Toponomastica della Lombardia, Milan, Mursia, 2009....
Click to read more »a ovest del centro comunal, in de l'entroterra (Ghifa inveci l'è in sul lagh) e arent a la città de Verbania. Dizionari intres-italian Arqiviad qé: [1]...
Click to read more »quarter de Lugan, in del Canton Tisin. El paes el se troeuva in sù la riva del lagh, lontan assee del centro comunal. El confina a nord cont i comun de Collina...
Click to read more »ciama inscì perchè de lì a se ved ben benon tutt el Lagh de Mezzoeula, el Pian de Spagna, el Lagh de Comm, l'Adda e la Mera (e donca l'etimologia la sariss...
Click to read more »la Macedonia, arent al lagh d'Ocrida, che 'l partegn per on terz a l'Albania e per i alter duu terz al paes slav. I cost del lagh de Ocrida hinn abitaa...
Click to read more »Valsolda. El paes el se troeuva dent a la vall, minga delongg de la riva del lagh, a nord de Cressoeugn e a sud de Dran. L'è staa ona frazion de Dran. I sò...
Click to read more »Provincia de Verbania. El paes el se troeuva in sù la riva de matina del Lagh d'Orta, ai pee del Mottaron e minga lontan de Armagn. L'è staa on comun indipendent...
Click to read more »'l nass in Italia e che dopo avè traversaa 'sta vall el torna anmò in del lagh de Comm. La catta dent i comun de Brencia e Castel San Peder. L'è collegada...
Click to read more »Gambarogn, in del distrett de Locarna. El paes el se troeuva in sù la riva del Lagh Maggior e 'l confina coi paes de Piazzoeugna, Indemen e Gerra. L'è staa on...
Click to read more »Altishausen, Dotnacht, Ellighausen, Lippoldswilen, Neuwilen e Siegershausen. El lagh de Bommer Weiher l'è culucaa in del sò teritori cumunal. Kemmental in Todesch...
Click to read more »Nivolet, a l'è on riaa valdostan. A l'è longa 25 chilometer. La nass in di lagh del Nivolet, in del Massizz del Gran Paradis. Dopo d'avè traversaa tutt la...
Click to read more »de Laj, in de la Provincia de Comm. El paes el se troeuva in su la riva del Lagh de Comm, a nord del center comunal e a sud de la frazzion de Toriggia....
Click to read more »città de Lugan. El paes el se troeuva a sud del center comunal, arent al lagh e arent al confin con Carabietta. Fina al 2004 l'era ona frazion de Barbengh...
Click to read more »frazion del comun ciavennasch de Novaa. El paes el se troeuva in riva al Lagh de Mezzoeula, de l'altra banda de la Codera respett al centro comunal. On...
Click to read more »Sir, in de la Provincia de Comm. El paes el se troeuva in su la riva del lagh de Comm, a nord del paes de Quaseria e a sud de Riscionegh. A l'è staa on...
Click to read more »meter in sul nivell del mar e la se troeuva a cavall in tra la sponda del Lagh de Comm e la Valsasna. Insemma a la Grignetta la forma el grupp di Grign...
Click to read more »de Rogen, in Provincia de Lecch. El paes el se troeuva in sù la riva del Lagh de Pusian, a nord del centro comunal. A l'è staa on comun indipendent fina...
Click to read more »Morobbia, la Val Canegg e la Val Serdena I aqui di vallett de Serdena e de Canegg i fann nass el Vedegg, on fiumm che 'l riva giò fina in del Lagh de Lugan....
Click to read more »Fondazion Marchi a l'è 'n ospedaa de Vares, center principal de l'ASST di Sett Lagh e in pee del 1173. L'è staa fondaa in del 1173 de 'na comunitaa religiosa...
Click to read more »Maurizi e Suris. El se tröva a brev distanza de l'estremità meridiunala del Lagh d'Orta, al center de una granda cunca murenega che la gh'ha cume limit a...
Click to read more »popolazion de 1020 abitant. El cumün de Kesswil al se tröva in sü le sponde del Lagh de Costansa a una altitüden de 412 meter sura al livel del mar e l'è tacaa...
Click to read more »Lengwil, Meersburg (DE), Münsterlingen. L'è culucaa in sü la sponda del Lagh de Costanza al cunfin intra Svizzera e Germania. http://www.svb-bottighofen...
Click to read more »loeugh chì inn de collina, o anca ai pè di montagne, e, soratut, arent ai lagh, come chell de Com e el Benegh. In de la Lombardia inn spantegade diferent...
Click to read more »(svizzer). Se riva a la scima cont ona strada che la partiss de Cernobbi (in sul lagh de Comm) e la passa di frazion de Rovenna e Madrona. Ai temp de la costruzion...
Click to read more »nass del Pass del Spluga, arent al confin con la Svizzera, e 'l fa sù el Lagh del Spluga e la Val di Giust. El traversa Cadolscin e San Iacom, e poeu el...
Click to read more »serviss el comun de Comm. L'è taccada ai stazion de Comm Camerlada e Comm Lagh. La stazion a l'è servida di treni regionai de la Trenord. La rete ferroviaria...
Click to read more »chilòmetri. El nass del mont Torrezz, a 1276 meter de altezza, e 'l fa sù el Lagh de Enden e la Val Cavallina, poeu el confluiss in de l'Òli. El sò affluent...
Click to read more »(a Osten: ['kobja]) a l'è ona sort de red che se dopera per pescà in sul Lagh de Lugan. A l'è fada de on gran numer de red tutt giontaa insemma, e la pò...
Click to read more »ona frazion del comun varesòtt de Cas'ciagh. El paes el se troeuva in sul Lagh de Vares. Fina al 1929 Morosoeu a l'era on comun autònom, che in del period...
Click to read more »Region del Savo settentrional. L'è situada sora ona serie de isol sora el Lagh Saimaa. La gh'ha trentases quarter, trai quai el vegg comun de Kangaslampi...
Click to read more »de la Lombardia. La se troeuva in de la zona di Prealp Luganes, in tra el Lagh de Lugan (el Ceresio) l'alta vall de l'Olona e 'l Canton Tesin. Del pont...
Click to read more »Milan l'è faa cont el marmor de Candoja, portada giò a Milan coi barconi del Lagh Magior. El termen marmor el riva del grech μάρμαρον o μάρμαρος (mármaron...
Click to read more »troeuva in sul fianch de la scima con l'istess nomm, che l'è dessoravia al lagh de Mergozz. La località l'è ben cognossuda per i sò minier de granii....
Click to read more »ciappa aqua di riaa che vegnen giò di vari vall minor e poeu el finiss in del Lagh Maggior. La Val d'Òssola la confina con la Svizzera (canton Tisin e canton...
Click to read more »scölabus innanz a la Town Hall (Scöla vegia) Primary School, "Les Sorbiers" Lagh de Ginevra (la spiagia püblega) Pierre à Penys Versoix: center sportiv Route...
Click to read more »del fiumm Isorno e la se troeuva dent ai Alp Lepontinn, minga lontan del Lagh Maggior. La confina a nord-est con la Valmaggia, a sud coi Terr de Pedemont...
Click to read more »frazion del comun comasch de la Valsolda. La se troeuva in su la riva del Lagh de Lugan e l'è l'ultim paes italian prima del confin cont el Canton Tesin...
Click to read more »e 'l traversa la Val del Droanell, in tra i comun de Tignal, Val Vestin, Toscolan Madern e Gargnan. Lainscì el ghe va denter in del Lagh de Valvestin....
Click to read more »paes el se troeuva a nord-est del centro comunal, a metà strada in tra el Lagh d'Eupili e 'l Segrin. A l'è staa on comun indipendent almanch fina al 1757...
Click to read more »Marmontana, arent al confin con la Svizzera, e 'l fa sù la Val Sant Iori. El traversa i paes de San Grigoeu, Doss e Gravedona. Lì, el va dent al lagh de Comm....
Click to read more »la nass la Mera (o Maira), el fiumm che 'l traversa la vall Bregaja e che 'l riva fina dent al Lagh de Mezzoeula e poeu a quell de Comm in Italia. Mera...
Click to read more »località de Lescen, in de la Provincia de Comm. La frazion la gh'ha dò band; voeuna arent al lagh e voeuna che l'è arent ai montagn del Triangol Larian....
Click to read more »staa taccaa a Lecch domà in del 1923. La scormagna di abitant a l'è gozz. Gròtta del Leonardo da Vinci (Lagh de Comas) scoprilecco.it Arqiviad qé: [1]...
Click to read more »territori di comun de Galbiaa, Valmadrera, Pescaa e Malgraa. El divid el lagh de Annon de quei de Garlaa e de Comm. Se cred che 'l termen barr el sia de...
Click to read more »Fedee (Val d'Intelvi) e de Roeuv (Valmara). De la soa scima se poden vedè 'l lagh de Lugan, ma anca i montagn intorna al Lari. In di grott intorna hann trovaa...
Click to read more »Alemann bass (Niederalemannisch) Alemann del Lagh de Costanza (Bodenseealemannisch), parlaa longh el Lagh de Costanza, tra Germania, Svizzera e Austria...
Click to read more »l'è un canal d'aqua che 'l conliga du cors d'aqua grand (du mar, ocean o lagh) e che 'l se troeuva in tra do terre. I strecc vegnen anca ciamad cont i...
Click to read more »(töcc quàter) gh, ch in fì di paròla i gh’à la sunada gütüràl surda /k/ (lagh, sèch) s tra dò vocài la gh’à la sunada sonòra, o dólsa (rösa) ss tra dò...
Click to read more »occidental di Orobi. El gh'ha ona forma a piramid e 'l se troeuva in mezz tra el Lagh de Comm e la Valtellina, che inscì l'è separada anca de la Val Varron (voeuna...
Click to read more »l'è traversada de l'Aqua Granda. Quell fiumm chì el fa nass in Italia el lagh de Livign e, quand che la passa in Isvizzera, la tacca a ciamass Spöl e la...
Click to read more »Cresciano) a l'è on cors d'aqua del Canton Tesin. El nass in de la zona del Lagh de Canee, e 'l ghe va dent al Tesin a sud del comun de Carscian. El fa de...
Click to read more »v • d • e Lagh de la Lombardia Lagh de Garda · Lagh Magior · Lagh de Com · Lagh d'Isee · Lagh de Lugan · Lagh d'Ider · Lagh de Vares Per vedènn pussee...
Click to read more »fina al 2010 part de Cavian. La se troeuva in tra el confin italian e 'l Lagh Magior e ghe passa dent la Via Cantonal, che la conliga Quartin al confin...
Click to read more »(frazion Pont de Caffer), poch prima che quell lì el ghe finissa denter al Lagh d'Ider. Per on quai chilometer el marca el confin in tra la Lombardia (provincia...
Click to read more »Comm. El paes el se troeuva a sud-est del centro comunal, minga lontan del Lagh de Alseri. A Carchen l'è nassuu on arcivescov de Milan (Landolf II) e gh'è...
Click to read more »verbanes de Castelvecana, in de la Provincia de Vares. El paes el se troeuva in su la riva del Lagh Magior, in su la strada che la va de Laven a Port....
Click to read more »008 personn (censiment del 2010). El paes el se troeuva in su la riva del Lagh de Comm, in de la zona ciamada Zocca de l'Oli. El confina cont el paes de...
Click to read more »traversa i comun de Albes con Cassan, Tavernee e Comm, per finì dent al Lagh de Comm. La gh'ha duu affluent: el Vallon e 'l Tison. Già che l'è minga tant...
Click to read more »sponda oriental del fiumm Adda. El nòmm del sitt el vegn del drago Tarantas, ona creadura leggendaria che se dis che l'abitava in de l'antigh Lagh Gerond....
Click to read more »nivell del mar. De la soa scima (indove la gh'è ona cros) se pò vedè 'l Lagh de Lugan, el Brè e i paes de Brè, Cureggia, Pregassona, Davesch, Soragn (tucc...
Click to read more »nomm de la Mara, on riaa che 'l nass de la Sighignoeula e che 'l va dent al Lagh de Lugan. La se troeuva in tra l'Italia (Lombardia, provincia de Comm) e...
Click to read more »ona valletta piscinina e ben urbanizada: la se troeuva in tra el Lagh de Comm e 'l Lagh de Non, e l'è strengiuda in tra i scimm di Colonghei, del Corniscioeu...
Click to read more »fornid del 1469: de quell ann lì a l'è stad possibel navegà del lagh Magior al lagh de Com a travers del sistema di Navili, fina al 1930, quand che l'è...
Click to read more »Sir, in de la Provincia de Comm. El paes el se troeuva in su la riva del Lagh de Comm, denanz a Belan, a sud de la frazion de Sant Abondi e a nord de Menas...
Click to read more »Triangol Larian, var a dì quell tòcch de terra che 'l divid i dò ramm del lagh de Còmm. Per quest la confina con la Provincia de Lecch. In del sò territòri...
Click to read more »Un port a l'è una strutura naturala o fada su de l'om in su una costa de mar, lagh o fium, protesgiud de barrere de divers tip. A l'è un pont important per...
Click to read more »Tremezzina, in de la Provincia de Comm. El paes el se troeuva in su la riva del lagh de Comm, e 'l confina coi paes de Lenn e de Tremezz, oltra che cont el comun...
Click to read more »duperaa cume funt de energia; l'è sbaraa una desena de völt in Spagna e tre in Purtugal; tücc chi sbarament chì ann creaa in del sò curs di lagh artificiai....
Click to read more »Grandola, Griant, Lescen e Menas. El paes, che l'è situaa longh i spond del Lagh de Comm, e l'è cognossuu per i sò vill e i hotel. Tremezz el gh'ha vari frazion:...
Click to read more »del Sgir d'Italia. Del lat italian a l'è part de la strada statal 36 del Lagh de Com e del Spluga, menter de quell elvetich de la strada principal 567...
Click to read more »troeuva arent a la Maggia, on zicch prima che 'l fiumm el vaga denter al Lagh Maggior. A l'è a ovest del centro comunal. Al de là del fiumm a gh'è inveci...
Click to read more »de la Val d'Aosta, longh 30 chilometer. El nass de 'na sortida arent al lagh Goillet, per poeu traversà tutta la Valtournenche. In del sò percors el ciappa...
Click to read more »000 meter). El traversa tutt la Valpelline, e in del percors el forma el lagh artifizzial de Place-Moulin. El traversa i comun de Bionaz, Oyace, Valpelline...
Click to read more »vuna di frazion de la città de Verbania. La se troeuva in su la riva del Lagh Magior, in su la strada che la va de Palanza fina a Fontos. Fina al 1939...
Click to read more »(nord-est). L'è traversaa del fiumm Tisin, che de lì a pocch el ghe va dent al Lagh Maggior. L'è staa on comun indeperlù fina al 2007. Vocabolario dei dialetti...
Click to read more »troeuva a sud-est del centro comunal, in su la strada che la va a Meina e al Lagh Magior. L'è staa on comun deperlù fina al 1928, quand l'è staa taccaa a Pisan...
Click to read more »Triangol Larian, var a dì la zòna che la se troeuva in mezz ai duu ramm del Lagh de Còmm. El paes pussee important de la vall, tanto che ghe da anca 'l nòmm...
Click to read more »tipegh de la pianura lombarda e piemontesa (ma anca el paes de Rongg, in sul Lagh de Comm, in realtà l'è domà el plural de la parola). L'è doperada soratutt...
Click to read more »precis). L'è vun di mont che se troeuven tutt intorna a Canz e ‘l domina el Lagh del Segrin. La Scioscia l’è alta domà 667 meter. In sù la scima, arent al...
Click to read more »in italian) l'è on riaa de la Provincia de Lecch, che 'l ghe va dent al Lagh de Comm. A l'è cognossuu per la soa cascada e per el fatto de vess el segond...
Click to read more »cugnussüda per el centri cultüral Rössli, che 'l se tröva in sü la riva del lagh. L'è pütost impurtanta anca la prudüziun de vin, suratüt el Riesling. Wikimedia...
Click to read more »guarnad mej in Italia e vun di poch esempi de fortifegazzion de lagh, desgià che l'è in sul lagh de Garda, che 'l toca de ogni lat, e 'l gh'ha dent una darsena...
Click to read more »Cavriasca, el Din, el Vinagh, el Casson, e 'l Riaa de Viganell. Rivaa dent a Lugan, el traversa el quarter de Cassaraa; poeu, el ghe va dent al Lagh de Lugan....
Click to read more »Giorg, in italian Monte San Giorgio, l'è ona montagna de 1096 m arent al lagh de Lugan. Del 2007 el tocch tesines l'è patrimonni de l'Umanità, e del 2010...
Click to read more »in de la Pruvincia de Com. El paes l'è sitüaa lungh la spunda ovest del lagh, a 2 km de distanza del centru cumünal. La scurmagna di abitant l'è coo d'aqua...
Click to read more »circa 20.000 agn fa, a la fin de l'era glacial: prima l'era domà on gran lagh d'aqua dolza. In del mezz del Mar d'Irlanda a gh'è l'Isola de Man. Irlanda...
Click to read more »Galbiaa, in Provincia de Lecch. El paes el se troeuva longh la riva del Lagh de Annon e ai pee del Mont Barr. In del Medioev a l'è staa ai dipendenz de...
Click to read more »Orpund, Orvin, Pieterlen, Port, Safnern, Twann-Tüscherz, Vauffelin. el Lagh de Biel El parco de la cità el fiümm Suze Place du Ring la funicular de Magglingen...
Click to read more »Olivee, in de la Provincia de Lecch. El paes el se troeuva in su la riva del Lagh de Comm, denanz a Mandell. A nord a gh'è 'l paes de Limonta (on'altra frazion...
Click to read more »Sir, in de la Provincia de Comm. El paes el se troeuva in su la riva del lagh de Comm, a nord del paes de Santa Maria e a sud del comun de Cremia. A l'è...
Click to read more »Nigoeuja; quand che poeu la riva a Gravaluna, la va dent a la Tos, e de là al Lagh Maggior. Sit de l'Autorità de Bacino del fiöm Po (consültat endèl més de...
Click to read more »l'afluent Sarca, el forma un sistema fluvial longh 203 km/h. El sorgiss in del lagh de Garda, intorna a Peschiera del Garda, e 'l forniss in del Pò, intorna...
Click to read more »Gandin, Pea, Casnigh e Cazzan. A est a troeuvom Erfa, a ovest inveci el Lagh de Enden, de indè che 'l nass el Cheri, el fiumm de la val Cavallina. Val...
Click to read more »Bondasca e la Val Masin, l'è traversada del fiumm Codera, che 'l finiss in del Lagh de Mezzoeula. Tra i mont che la contornen pòdom cuntà el Pizz Badil e 'l...
Click to read more »Tisin, che 'l ghe da el nomm al canton Tisin, le traversa tutt, el riva al lagh Maggior, el sbusa foeura arent a Sest e 'l va dent al Pò aproeuv a Pavia...
Click to read more »ocidental del Lombard. L'è parlaa in de la città tesinesa de Locarn, in su Lagh Magior e 'l gh'ha ona quai caratteristega che le fa vegnì on brisinin diferent...
Click to read more »El Castell de Muss a l'è 'n castell tricentesch miss a protezion del Lagh de Comm, deventaa important in del '500 'me roccafort del Medeghin. Miss in su...
Click to read more »troeuva in su la sponda de dritta del torrent Lir e a quella de mancina del Lagh de Comm, al confin con la Provincia de Lecch (comun de Coligh) e cont el...
Click to read more »pont-diga de Melid a l'è 'n infrastrutura che la conliga i do sponde del Lagh de Lugan in tra Melid e Bisson, fad su in principi in tra el 1844 e 'l 1847...
Click to read more »frazion pussee grossa del comun, el se troeuva in su 'na collina arent al lagh, a nord del center comunal e sotta la frazion de Maggiana (comun de Mandell)...
Click to read more »italian al pass del Spluga, indova che la va inanz 'me strada statal 36 del Lagh de Com e del Spluga. A l'è minga contrassegnada, cioè el so numer a l'è no...
Click to read more »del fiüm Inn, a 1.838 meter in sül nivel del mar. El paes el gh'ha anch un lagh che 'l gh'ha el medèm nom. El punt püssee volt del teritori cumünaa l'è 'l...
Click to read more »l'è on comun de la Brianza central, in de la zona de collinn a sud-est del Lagh de Pusian. L'è traversaa de la Bevera e, oltra al center comunal, el gh'ha...
Click to read more »Provincia de Verbania. El paes el se troeuva in su la sponda sinistra del Lagh d'Orta, a sud-ovest del centerl comunal e in direzzion de Gnun. In del paes...
Click to read more »La Val Perlana l'è ona vall alpina in sul Lagh de Comm. L'è traversada de la Perlana, e la gionta insemma Lenn (a est) e Ossusc (a ovest). I sò montagn...
Click to read more »in pianura che on temp l'era occupada del Lagh de Comm fina a Samolach; al dì d'incoeu el resta domà el Lagh de Mezzoeula, formaa de l'ultima part de la...
Click to read more »traversa tutta la Val de Mugg, poeu 'l torna anmò in Italia. Chì el va dent al Lagh de Còmm tra Tavernola (frazion de Còmm) e Cernòbbi. Italia: San Fedee, Maslianich...
Click to read more »La cità l'è traversada del fium Molonglo, che el forma el lagh del center citadin, el lagh artifizzial Burley Griffin. Altri progetti Wikimedia Commons...
Click to read more »International Film Festival. Lucarnu el se tröva in sü la spunda nord del Lagh Magiur, a la fin de la Valmagia. A est se desvilüpa la Val Verzasca e, püssee...
Click to read more »l'è on riaa de la Val d'Aosta, che l'è longh 20 chilometer. El nass in del lagh de Luseney, on laghett che 'l se troeuva a 2.575 meter sora el nivell del...
Click to read more »Arbògna-Erbognon. La città l'è a 45 km de Milan, 85 km de Turin, 30 km del lagh Maggior e 50 km del confin de stat con la Svizzera. El paesagg del novares...
Click to read more »(Chiuso) l'è ona frazion de Lecch. El paes el se troeuva in sù la riva del Lagh de Garlaa, e l'è la frazion pussee a sud de tutt el territori comunal lecches...
Click to read more »e Molgora. A Meraa inoltra podom vedè on laghett de origin moreniga, el Lagh de Sartirana. In sù l'Adda passen vari pont, tra i quai el pussee important...
Click to read more »Pianell, in de la Provincia de Comm. El paes el se troeuva in su la riva de lagh. Dante Olivieri, Dizionario di toponomastica lombarda, Milan, Famiglia Meneghina...
Click to read more »Svìsera) de le bànde del Pas del Malögia (el pont de partensa l'è cunsideràt el Lagh del Longhin), arènt al cunfì co l'Itàlia. Póch sóta la sorgènt el fùrma i...
Click to read more »Comunità montana Vall Imagna Comunità montana di Scalve Comunità montana di Lagh Bergamasch Comunità montana Lari Oriental - Vall San Martin Isola Bergamasca...
Click to read more »Situaa in de la zòna sud de la città, Casben el se troeuva longh i spond del Lagh de Vares e fina ai Ann Vint l'era el limite inferior del comun. El confina...
Click to read more »Poncion de Bren e de la Lema; a est con la vall del Vedegg, a sud cont el Lagh de Lugan e la Tresa. In del Malcanton se troeuven 19 comun: Agn, Alt Malcanton...
Click to read more »sinistra orografega. A l'è traversada del riaa Ratt, che 'l ghe va dent al lagh de Mezoeula. A l'è strengiuda in tra la Val Codera e la Val Masen, e la sò...
Click to read more »volt 1.090 meter sora el nivell del mar e 'l se troeuva arent a la riva del Lagh de Comm e a la città de Lecch. A nord del San Martin a gh'è 'l Coltignon...
Click to read more »toeu part a la cadena di Moncecch, che la partiss del Pass Sant Iori e la riva fina a la Bilinghera e che la tegn separada la Mesolcina del lagh de Comm....
Click to read more »I Isol Boromei (it. Isole Borromee) hinn on rosc de isol in del lagh Magior, in del golf in tra Verbania e Stresa. Hinn ciamaa inscì perchè partegnen ancamò...
Click to read more »d'Arbed. Arent al paes a gh'è anca la Val d'Arbed (in del qual a gh'è on lagh piscinin, el Laghett d'Orbell). El gh'ha on quarter che 'l se ciama Morinasc...
Click to read more »roba che la mena a poch rial e fium che corren in superfiss: la gh'hà di lagh coster, spartid del Mar Adriategh de mur de sabia. El nom de la region el...
Click to read more »Canton Tesin, el prim che l'è stad fad su in del Canton, sit in sui rive del Lagh, a la fin del Cassaraa. In del 1852 el Gran Consili el scerniss de secolarizà...
Click to read more »d'Italia de proprietà de ANAS ma gestida de la provincia de Bressa che la costegia el lagh de Garda, a partì de Salò e fina a rivà a Desenzan. Strad italian...
Click to read more »Lüin. L'era tacada ai stazzion de stazione di Voldomino e Stazzion de Luin Lagh. Ferrovie Abbandonate Altri progetti Wikimedia Commons Wikimedia Commons...
Click to read more »El paes el se troeuva in del Pian de Spagna (la zona strengiuda in tra el Lagh de Mezzoeula e l'Adda), a nord del center comunal. Sandro Massera, Vocabolario...
Click to read more »ona vall lateral de la Val Ciavenna. El Ligoncc se troeuva a nord-est del Lagh de Mezzoeula. Se pò rivà in scima in dò or del versant sud, col parì del...
Click to read more »Eupili, in de la Provincia de Comm. El paes el se troeuva in su la riva del lagh de Pusian e l'è la sede del comun. A l'è staa on comun indipendent fina al...
Click to read more »La Gesa de l'Assonta a l'è 'na gesa de Tronzan, pajes in sul Lagh Maggior. La gh'ha di origin medievai testimoniaa del campanin in stil romanegh, destaccaa...
Click to read more »nass in Svizzera e'l finiss in del Pò arent a Pavia; l'alter el vegn del Lagh de Còmm e'l finiss in del Pò intra i provincc de Lòd e Cremona. Alter fiumm...
Click to read more »scomincia a Canoeubi cont un rondò che la sgionta a la strada statal 34 del Lagh Magior e la percorr, cont un trasciad minga agevol, tuta la Vall intrega...
Click to read more »magioranza de lengua tudesca. La cità l'è circundada de bei montagn e dal Lagh dei Quater Cantun e la g'ha anca un center storegh sügestiv pogiaa in süi...
Click to read more »Provincia de Vares. L'è traversada del torrent Boes (che 'l finiss in del Lagh Maggior, a Laven). L'è circondada a sud del Camp di Fior (1226 m.), a nòrd...
Click to read more »de Pella. Respett al centro comunal, che a l'è in sù la riva de sira del Lagh d'Orta, el paes el se troeuva pussee dent, a ovest de Pella. L'è traversaa...
Click to read more »dent in del Pò. Arent al comun de Nibbian la gh'è ona diga che la forma el lagh de Tribecch. Provincia de Pavia: Romagnes, Ruvin, Zavattarell. Provincia...
Click to read more »Lumbard ucidental dela lengua Lumbarda che ienn parlaa süla riva ucidental del lagh de Comm. Dunca i dialett ienn parecc e pitost diferent vün de l'oltru, a...
Click to read more »Intra). Al contrari de Ghiffa e de Intra però Cargiagh a l'è minga taccaa al lagh. El ghe da el nomm anca al mont indè che 'l se troeuva el Sacher Mont de...
Click to read more »Al Legn, che se gionta col partì de Brissagh e del qual a se ved anca el Lagh Maggior. Lessico dialettale della Svizzera Italiana, Centro di dialettologia...
Click to read more »Lescen, in de la Provincia de Comm. El paesin el se troeuva in su la riva del lagh. Teresa Capello, Carlo Tagliavini, Dizionario degli etnici e dei toponimi...
Click to read more »del fiüm Mera, in del pont in del qual quel lì el diventa l'emissari del Lagh de Mezzöla. Se se següta el sentee de la Via Brüga, se riva al Sass de Dasc...
Click to read more »del Ghisall a l'è una superstrada urbana, slongament de l'Autostrada di Lagh in del territori comunal de Milan. A dispet del nom, a l'è fad su de do cavalcavia...
Click to read more »importanta indove l'è parlaa, cioè Comm, in de la Lombardia del nord, arent al lagh con l'istess nomm. Fondamentalment, l'è ona variant settentrional de la lengua...
Click to read more »intendom quei variant de la lengua lombarda che vegnen parlaa in de la zona del Lagh d'Orta, in tra l'olta provincia de Noara e quella de Verbania. Compagn del...
Click to read more »La Roca borromeja de Angera a l'è un castell che 'l se troeuva in sul lagh Magior, in de la soa banda bosina: la partegniva a la fameja Borromee e incoeu...
Click to read more »Veneto (dialett verones). Come che 'l dis el sò nomm, l'è parlaa intorna al Lagh de Garda, soratutt in la soa zona a nord, tra i provincc de Bressa, Trent...
Click to read more »l'è staa on territori semi-indipendent de la Lombardia, in su la riva del Lagh de Comm. L'è nassuda intorna al 1183 dopo de la Pas de Costanza, e l'ha mantegnuu...
Click to read more »lombarda de la provincia de Mantoa, incentrada in su Castion. Delimitada del lagh de Garda, la confina con la provincia de Bressa e con quella de Verona, e...
Click to read more »renassimental lombarda, del grupp di Leonardesch. Nassuu in d'on paes del Lagh Magior, forsi el s'è formaa 'me pitor a Verona. L'ha lavoraa soratutt in...
Click to read more »Tesin, a 25 km a ovest de l'Adda, a 35 km a nord del Po e a 50 km a sud del lagh de Comm e del confin con la Sguizzera. A Milan s'incontren on sacch de strad...
Click to read more »el midem nom, che 'l nass a Castion e 'l finiss dopo 17 chilometer in del Lagh d'Isee a Càster. La Region Lombardia el met in la soa red idrica principal...
Click to read more »ona frazzion del comun luganes de Rogn. El paes el se troeuva a nord del center comunal, in direzzion del Lagh de Lugan, e arent al confin con Campion....
Click to read more »Svizzera, fada su in tra el 1965 e 'l 1968 e che l'ha menad a un slargament del lagh de Livign. Progetto Dighe Altri progetti Wikimedia Commons Wikimedia Commons...
Click to read more »qual el vegn giò la Braola, che la traversa el paes) e minga lontan del Lagh de Garlaa, e donca a sud del centro de Lecch. L'è traversaa anca del riaa...
Click to read more »L'Idroscal de Milan a l'è un lagh artificial de la cità metropolitana de Milan largh 1,6 km2, che l'è sit in tra Segraa e Peschera, minga deslongh del...
Click to read more »Scima de Piancra Bella e la Scima del Ciolter. Ai pè del Visagn a gh'è el Lagh de Canee, de indove 'l nass el riaa de Carscian, afluent del Tesin. On olter...
Click to read more »Val Bidree, la Val Leventina e 'l Pian de Magadin prima de bütàss in del Lagh Magiur. Ne vegn föra a Sest e 'l cur in direziun süd-est marcand el cunfin...
Click to read more »località de Vares. La se troeuva a sud del centro storegh, in direzion del lagh. El paes, insema a Lissagh, l'è staa on comun indipendent per on bell poo...
Click to read more »razza de cavra originaria de la provincia de Com, in tra la vall de Liv e 'l lagh de Com, che ghe partegn a la razza de la cavra alpina. Doperada soratut per...
Click to read more »font pussee importanta de incass del Lid, che 'l ospita sia el mar che on lagh artifizial frequentaa di sportiv. A nivell storich a gh'è ona capanna che...
Click to read more »Wikimedia Commons Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Nos (riad del Trentin) Lagh de Santa Giustina Ciclopista de la vall de Sol...
Click to read more »se troeuva in posizzion isolada (per quest a l'è ciamaa orfen) in tra el lagh de Mergozz e la fin de la Tos. In sui sò fianch se troeuva el paes de Montorfen...
Click to read more »e 'na densità de 1 291 ab./km².. El paes el se troeuva in sü i spond del Lagh Maggior e l'è costituii de duu center principai (Lavena e Pont) e de ona...
Click to read more »