Sutugi[n 1] (en llatí: Sutugius[n 2]) és una deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat quatre inscripcions en sengles
| Sutugius | |
|---|---|
| Tipus | deïtat epítet |
| Origen | Sent Blancat |
| Dades | |
| Pseudònim | Suhugius |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
| Equivalent | Mart |
Sutugi[n 1] (en llatí: Sutugius[n 2]) és una deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat quatre inscripcions en sengles altars votius a la capella de Sent Joan deras Vinhas de Sent Blancat (Comenge), en una de les quals se l'assimila al déu romà Mart.[1]
El 1945, l'arqueòleg Georges Fouet, durant unes prospeccions a la capella de Sent Joan deras Vinhas de Sent Blancat, va descobrir-hi nombroses pedres al terra i a les parets que daten de l'època gal·loromana. La capella s'havia construït a l'antic emplaçament d'una església paleo-cristiana, la qual, al seu torn, s'havia erigit al damunt d'un antic temple pagà. Hom creu que aquest antic lloc pagà estava dedicat a Sutugi.[2][3]

Joan Coromines relaciona aquest teònim amb un altre de trobat en diverses inscripcions a la península Ibèrica, Suttunius.[4] Aquest déu ha estat atestat, per exemple, a Portugal[5] i a Poza de la Sal, a la província de Burgos (on es llegeix «Suttunio deo...» en una inscripció feta per un militar romà).[6]
En proposar explicacions per a l'etimologia de Sudué, un llogaret d'Isàvena (Ribagorça), Coromines l'explica a partir del basc su 'foc' amb el sufix col·lectiu -toi (per tant: «grup de focs [o fogars]»), tot i que esmenta de passada que podria venir també del teònim Sutugius. Per a Coromines, Sutugi es podria explicar a partir del basc su-t-argi 'claror del foc', potser en relació a un déu a qui es feien sacrificis crematoris o bé un déu de la guerra, o del foc; en definitiva, un déu bel·licós,[4] cosa que ve reforçada per la seva assimilació al Mart romà. Altres estudiosos fan derivar el teònim del verb basc sutu 'encendre('s), inflamar(-se), calar(-se) foc'[7] o de l'adjectiu sutsu 'irritable, colèric, fogós'.[8]
Sutugius també es fa servir com a epítet per a qualificar el déu romà de la guerra, Mart.[9]
Una de les inscripcions de Sent Blancat diu així:[10][5]
| « |
SVTVGIO |
» |
| — CIL XIII, 164 | ||
Una altra diu:[10]
| « |
SVTVGIO |
» |
| — ILTG 46 | ||
En una altra, el nom apareix escrit Suhugio:[11][10]
| « |
SVHVGIO |
» |
| — ILTG 47 | ||
Finalment, la que l'equipara a Mart diu:[9][10]
| « |
DE[o] |
» |
| — ILTG 45 | ||
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.