Ande

Ande

La inscripció d'Escunhau amb el text ILVRBERRIXO ANDEREXO (còpia de l'original perdut conservada a l'esglèsia de Sant Pere)
Tipus	deïtat antropònim
Origen	Comenge, Vall d'Aran, Gers i Arieja
Dades
Pseudònim	Anderexo, Anderixo, Anderseni, Andereni, etc.
Gènere	femení
Altres
Part de	panteó pirinenc

Ande, Anderexo o Anderixo és un nom que apareix en diverses inscripcions aquitanes de l'època gal·loromana trobades a la Gascunya, la Vall d'Aran i l'Arieja.^[1] Segons alguns estudiosos, podria tractar-se d'una deessa de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània, mentre que d'altres consideren que podria ser un simple antropònim.

Els noms Anderexo i similars semblen estar relacionats amb el basc actual andere 'senyora'. Entre les altres variants trobades en inscripcions hi ha:

• Andem[3^{[n 1]}], a Banhèras de Luishon (CIL XIII, 351)
• Ande(?),^{[n 2]} a Caumont i a Auch (CIL XIII, 460)
• Andoss (declinat en les formes Andossus, Andosso, An/dossius, etc.), una variant que apareix en nombroses inscripcions com a antropònim masculí aquità i com a epítet d'un déu aleatori
• Beslade Andosto, possible déu amb nombrosos altars votius dedicats al llarg d'Aquitània

S'ha fet notar que en les llegendes i creences que envolten Mari, la principal deessa de la mitologia basca, no es fa servir mai la paraula «deessa» per a referir-s'hi, sinó que s'empren els apel·latius «Andre» 'Senyora' («Andra» a Biscaia i a Guipúscoa), «Dama» o «Señora», com ara per exemple Andra Mari Munoko 'Senyora Mari de Muno', Arroilbeltzeko Andra 'Senyora d'Arrobibeltz', Anbotoko Señora 'Senyora d'Anboto', Amuteko Damie 'la dama d'Amute', Damatxo 'Senyoreta', etc. (cf. noms de Mari). En aquest sentit, Anderexo podria ben bé ser el diminutiu d'andere: 'senyoreta',^[4] un sinònim, doncs, de damatxo.

La majoria d'epigrafistes creuen que aquests noms trobats en inscripcions són antropònims. L'historiador José María Blázquez pensava que a la inscripció de l'altar trobat a Escunhau, a la Vall d'Aran, Anderexo era un epítet del déu Ilurberixus (a la inscripció s'hi pot llegir Ilurberrixo, que ha estat interpretat com a teònim en cas datiu,^[5][6] però el monument està escapçat i no se sap si hi havia més text). Koldo Mitxelena, però, va veure en aquest mot un antropònim femení: el nom de la dona que va dedicar l'altar. La inscripció diu així:^[7][8]

D'altra banda, els noms del tipus Ande, Anderexo, Anderexso i similars eren comuns a l'antiga Aquitània. Per exemple, en aquesta inscripció trobada en un sarcòfag a Caubós, a la vall del Guelh (Comenge), hi diu:^[10][11]

Hi ha 15 entrades a la base de dades de Clauss Slaby^[10] que comencen amb el morfema Ande, totes paraules aquitàniques, amb les variants següents:^{[n 4]}

• An/de(?)
• Andem[3]
• Anderseni
• Andelipae
• Anderitia
• And/erexso
• Ander[e]
• Andereni
• Andei
• Ande]/resse(?).

• CAG: Carte archéologique de la Gaule^[12]
• IRC: Inscriptions romaines de Catalogne^[13]

• Obres de Julien Sacaze:
  • Sacaze, Julien «Les Anciens dieux des Pyrénées, nomenclature et distribution géographique» (en francès). Revue de Comminges [Sent Gaudenç], 1885.
  • Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).  Reedició facsímil, ESPER, Tolosa, 1990 ISBN 2907211072.
  • Sacaze, Julien. Inscriptions antiques du Couserans (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892.  Reedició facsímil, C. Lacour, Nimes, 2001, (Rediviva).
• Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ande

• Ilurberrixo
• Andos