Andos

Andos, documentat epigràficament sota diverses formes i derivats (Andosto, Andots, Andossus,[1] Andossius, Andose, etc.), és una possible deïtat de l

Andos
Infotaula personatgeAndos

Inscripció amb el text HERCVLI / TOLIANDOSSO en un altar trobat a Sent Helitz e Teus Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat
epítet
antropònim Modifica el valor a Wikidata
OrigenGascunya Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimAndosto, Andots, Andossus, Andossius, Andose, etc. Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata
EquivalentHèrcules Modifica el valor a Wikidata

Andos, documentat epigràficament sota diverses formes i derivats (Andosto, Andots, Andossus,[1] Andossius, Andose, etc.), és una possible deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat nombroses inscripcions a la zona del Comenge,[2] especialment a Sent Pèr d'Ardet, Mèles, Sant Bertran i Montossèr, però també al Gers i a altres llocs d'Occitània.

El nom apareix també en altres llocs com a epítet d'alguna altra deïtat, ja sigui romana (sovint, Hèrcules) o aquitana: «Herculi Toliandosso»,[3] «Herculi Illuno Andose» i altres de relacionats amb Erge, Arsilunnus i Astoilunnus.[4] A l'anomenat «botí d'Hagenbach», trobat a l'actual Renània-Palatinat i provinent de saquejos a temples aquitans, hi ha diverses inscripcions en plaques d'argent dedicades a Mart que contenen aquest nom com a antropònim: «Andos Leuris», «Andossus Obbelexxi filius», «Handos.Domini», etc.

Etimologia

L'etimologia d'Andos no ho és prou clara. Alguns experts, com ara Joaquín Gorrochategui,[5] relacionen el mot amb el basc actual (h)Andi 'gran'. Aquest significat no estaria gaire allunyat de la naturalesa d'un heroi com Hèrcules, cosa que n'explicaria la relació a les inscripcions trobades.

Hi ha, però, una altra possibilitat: Andos, Handos o variants similars podrien ser la forma masculina del mot Andere, que apareix en altres inscripcions aquitanes (cf. Ande) i que equivaldria a l'actual basc andere 'senyora'. Si fos així i Andos volgués dir 'senyor', el mot no seria pas un nom específic de cap deïtat, sinó simplement un epítet per a déus masculins:[6][7] «Senyor Hèrcules», «Senyor Erge», etc.

Equivalent sincrètic

Andos, semblantment a Ilunnus, també es fa servir com a epítet per a qualificar Hèrcules a Narbona.[7]

Inscripcions

Com s'ha dit, les inscripcions que s'han trobat dedicades a Andos o amb variants d'aquest nom emprades com a epítet d'un altre déu o com a antropònim són nombroses. Com a exemple, la següent es va trobar a Vathcrabèra:[8]

«

ANDOS
BAROSIS F(ilius)
V(otum) S(olvit)

»
— CIL XIII, 247

Toponímia

En tractar-se el morfema And(o) d'un mot basco-ibèric relacionat amb la grandor, alçada o amplitud (en definitiva, amb la magnitud, la importància),[9] hi ha molts topònims per tota la península Ibèrica i Occitània formats a partir d'aquesta arrel. Així, per exemple: Andorra, Andoain, Andosilla, Andonsh, Era Andòrta, Andilla, Andújar i molts altres indrets (per al cas d'Andorra, vegeu-ne l'etimologia). També apareix com a sufix en nombrosos topònims (Calanda, Miranda, Aranda, Arganda) i en l'etnònim dels andosins.

Referències

  1. ↑ Artica, Eduardo «Júpiter en los Pirineos. El mundo religioso vasco-aquitano, una aproximación» (en castellà). Aquitania, 27 (1), 2011. DOI: 10.3406/aquit.2011.948.
  2. ↑ Johannes Freudenberg «Das Denkmal des Hercules saxanus im Brohlthal» (en alemany). Herausgegeben vom Vorstande des Vereins von Alterthumsfreunden im Rheinlande, p. 27 i s.
  3. ↑ «Les petits Dieux. Toliandossus Toliandossus» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
  4. ↑ Maria Jaczynowska «Le culte de l'Hercule romain au temps du Haut-Empire» (en francès). ANRW, p. 654.
  5. ↑ Gorrochategui, Joaquín. Estudio sobre la onomástica indígena de Aquitania (en castellà). Bilbao: Euskal Herriko Unibertsitatea, 1984, p. 138-139. ISBN 978-84-9082-927-1. OCLC 14272684. 
  6. ↑ Gorrochategui, Joaquín «Las placas votivas de plata de origen aquitano halladas en Hagenbach (Renania-Palatinado, Alemania)» (en castellà). Aquitania : une revue inter-régionale d'archéologie, 19, 2003, p. 25–47. DOI: 10.3406/aquit.2003.1349. ISSN: 0758-9670.
  7. ↑ 7,0 7,1 Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 217, 226. ISBN 978-2-909454-26-9. 
  8. ↑ Orduña Aznar, Eduardo. «Base de Datos de inscripciones aquitanas» (en castellà). eorduna.awardspace.info. [Consulta: 21 juny 2026].
  9. ↑ Anglada, Manuel. «El nom d'Andorra». A: Arrels d'Andorra. Prehistòria d'Andorra a través dels noms de lloc. Andorra la Vella: Editorial Andorra, 1993, p. 189-201. ISBN 99920-53-02-X. 

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andos

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.