Narbona (en occità, pronunciat [nar'buno̞]; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc. Administrativament, és una comuna francesa de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude. Amb 50.000 habitants, anomenats narbonesos, és la vila principal del departament de l'Aude i capital d'un districte i d'un cantó.
La vila va sorgir al turó de Montlaurès, al nord-oest de la ciutat actual, i era un poblament de la tribu dels elísics.
El primer establiment urbà és del segle vi aC i va aprofitar la bona posició en la cruïlla dels camins que segueixen la costa (la futura via Domícia) i la ruta cap a l'Atlàntic, per prosperar als segles iii i ii aC amb el comerç de l'estany procedent de les Illes Britàniques.[1]
Al mateix lloc, els romans van fundar el 118 aC[1] la primera colònia fora d'Itàlia, i li van donar el nom de Narbo Martius, que després va esdevenir capital de la província Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis).[2] El 45 aC, Juli Cèsar hi va instal·lar els veterans de la legió X. Al segle i, la ciutat va atènyer una màxima esplendor gràcies a l'activitat portuària, a la condició de port fluvial (en aquell temps l'Aude passava per Narbona, si fa o no fa per l'actual canal de la Robina); controlava els ancoratges a la llacuna propera, des de la qual s'exportava sobretot ceràmica procedent de la Graufesenque (prop de Millau).[1] Aquesta prosperitat es va veure sotraguejada per un incendi que va destruir parcialment la ciutat en 145[3] que anà declinant des de la fi del segle[1] i va fer que Antoní Pius hagués de suspendre els impostos i reconstruir els banys, portals i basíliques destruïdes,[3] fins al segle iv.
De l'època romana, en queden poques restes: principalment un fragment de la via Domícia descobert recentment a la plaça de Casa de la Vila, i l'horreum, una mena de cava que havia servit de graner o magatzem.[4] També s'ha trobat i excavat parcialment un temple i un amfiteatre, i se sap que hi havia hagut termes i un teatre.[1] La manca d'espectacularitat d'aquestes restes és compensada per l'abundor d'inscripcions recuperades del material emprat per construir les muralles en l'antiguitat tardana, enderrocades el 1869.[1]
El 752, fou assetjada per Pipí el Breu, però tampoc la va poder conquerir i va haver d'aixecar el setge deixant un contingent per mantenir el blocatge, que no fou gaire efectiu. El comte de Nimes Ansemond va morir en les operacions de blocatge (754). El 756, el setge es creu que es va reprendre, però l'eficàcia en fou molt limitada. Entre 756 i 759, els francs van negociar amb els gots de la ciutat, que eren els qui defensaven la ciutat amb plena cooperació amb els musulmans. El rei els va prometre de mantenir la comunitat goda en l'ús de les seves lleis i costums si lliuraven la ciutat, la qual cosa finalment van fer el 759, després del darrer llarg setge de tres anys (tercer setge d'Arbuna). Els gots s'apoderaren de l'interior de la ciutat, van matar la minsa guarnició sarraïna, i van obrir les portes als francs. Seguidament, altres ciutats es van sotmetre als francs si no s'havien sotmès abans (es pensa que Carcassona, Lodeva i Elna principalment, però les dues primeres podrien haver estat en mans de Waifré d'Aquitània). Elna, amb tot el Rosselló i el Conflent, es va lliurar a les forces de Pipí poc després de Narbona. El rei va cedir a l'església de Narbona la meitat de la població i de les seves dependències dins i fora dels murs, i la meitat dels drets domanials que el comte de la ciutat podia recaptar pel rei en tota la diòcesi; el terç de drets similars foren donats a altres esglésies de Septimània.[5] Es van establir comtes a Narbona i en diverses poblacions de Septimània, que en general van ser el mateixos comtes gots que ja exercien el càrrec fins aleshores sota autoritat del valí musulmà.
La zona fou objecte de diverses expedicions àrabs, la més important de les quals fou la del 793, quan Abd-al-Màlik ibn Mughith va arribar davant la ciutat, en va cremar els barris propers i va derrotar el comte duc de Tolosa en la batalla de l'Orbieu, prop de la ciutat, i després es retiraren amb un gran botí. La darrera expedició, sense cap resultat, fou el 840.
Durant l'edat mitjana, el poder es va repartir entre l'arquebisbe i el vescomte. El 1306, en foren expulsats els jueus per ordre del rei de França. El 1320, la destrucció d'un dic li va fer perdre la condició de port de mar. Durant la resta del segle xiv, la ciutat va començar a recular a causa de la Guerra dels Cent Anys, l'epidèmia de pesta del 1348 i la modificació dels corrents de bescanvi comercial. Amb el tractat dels Pirineus (1659), deixa de ser una plaça fronterera i perd importància militar.[4] Com a seu de l'arquebisbe, que era president nat dels estats generals del Llenguadoc, fou principalment una vila eclesiàstica.
A mitjan segle xix, la construcció d'un ferrocarril i l'extensió de les vinyes hi van aportar nova prosperitat. El 1871 s'hi va proclamar la Comuna. Després, el 1907, va aparèixer la crisi vitícola i els vinyataires llenguadocians i rossellonesos es van revoltar sota la direcció del batlle, Ernest Ferrol. La novel·la de Joan-Daniel Bezsonoff, La revolta dels geperuts (1998), s'ambienta en aquests fets.
Són nascuts a Narbona Charles Trenet (1913-2001), figura mítica del music-hall francès (la casa del qual pot ser visitada), el polític Léon Blum, i sant Sebastià.
Existeix una comunitat de llengua catalana a Narbona, al barri del mercat, cap a l'antiga església de la Morguiá, i al barri de l'estació a l'avinguda Jean de Lattre de Tassigny.
Llocs d'interès
Horreum
L'Horreum romà, amb estatus de museu el 1975 després de l'obertura al públic, és l'únic exemple metropolità de magatzems subterranis gal·loromans de mercaderies, que es conserva gairebé íntegrament.
Aquestes galeries donen pas a petites cel·les on s'emmagatzemaven les mercaderies. Diversos muntacàrregues connectaven el magatzem amb el mercat del fòrum.[6]
Són galeries subterrànies, a cinc metres sota terra, construïdes a finals del segle i aC,[7] i corresponen a una època en què Narbona era considerada «un observatori i muralla del poble romà» (Ciceró). Servia de magatzem de gra, vi i oli, i per a conservar les armes, donada la importància militar de la ciutat en aquesta època.[8]
En el moment d'assolir l'estatus de museu el 1975, una part de les galeries subterrànies encara es feia servir de cava de vi. Aquest lloc presenta qualitats d'humitat remarcables i una bona temperatura per a la conservació del vi, entre 12° i 14 °C.
Vestigis de la via Domícia
El 1997, durant el treballs de connexió per a aigües pluvials, davant l'ajuntament i a dos metres sota el nivell actual de la plaça, es va descobrir una part de la via Domícia.
Per una moneda trobada sota una llosa, aquesta part data de l'any 10 aC, per la qual cosa es tracta d'una part renovada de la via, ja que aquesta va ser construïda pel procònsol l'any 121 aC, Domituis Ahenobarbo.[9]
Polvorí
El polvorí és del segle xvii,[10] on hi havia un antic magatzem de pólvora. Constitueix l'únic monument que fa referència a l'arquitectura militar a Narbona. Va ser adquirit per la ciutat que el rehabilitar i convertir en una sala d'exposicions temporals.[11]
Palau dels Arquebisbes de Narbona
El palau dels Arquebisbes de Narbona va ser al seus orígens una modesta residència eclesiàstica,[12] i es convertí posteriorment en el segon conjunt arquebisbal després del palau dels papes d'Avinyó. Està format pels palaus antics, d'origen romànic, i el nou, d'origen gòtic, units pel passatge de l'Àncora. La façana té tres torres quadrades que daten dels segles xiii i xiv: la Madelein, la més antiga, la torre de Sant Marcial, i la torrassa de Gilles-Aycelin. La part central de la façana va ser restaurada per Viollet-le-Duc. Alberga des del segle xix l'ajuntament de Narbona, el museu d'art i d'història i el museu arqueològic.
Dins el palau nou (l'ajuntament actual), podem destacar una sala voltada anomenada sala del Tresor. La sala dels Consols, que es caracteritza per una sèrie de pilars que sostenen la planta superior, es tracta de les restes de la primera muralla construïda durant el baix Imperi romà, per defensar-se de les invasions bàrbares. Per una escala de 1628, s'accedeix al primer pis, on es troba el saló del Sínode. L'alçada d'aquesta sala s'ha reduït a la meitat per permetre la creació d'una planta addicional. A les parets es poden veure quatre tapissos d'Aubusson del segle xvii sobre el tema de la història d'Ester.[13]
Torrassa Gilles-Aycelin
L'arquebisbe Gilles Aycelin (1250-1318), antic canonge de Narbona, va fortificar el seu palau amb aquesta torre construïda a la cantonada d'aquest [14] entre 1290 i 1311, sobre les restes d'una muralla gal·loromana que abans defensava la ciutat, i afirmava el poder episcopal enfront del dels vescomtes instal·lats a l'altre costat de la plaça.[15] De planta quadrada, s'eleva en 4 nivells fins a la terrassa superior amb les seves tres garites octogonals. Té una alçària de 41 metres i roman intacta des de la construcció. Ofereix una vista sobre la ciutat, el litoral, les Corbières, i el Pirineus.[16]
Passatge de l'Àncora
En francés Passage de l'Ancre és un carreró fortificat que separa el palau Vell d'origen romànic, del Nou d'origen gòtic. L'entrada es fa per la plaça de l'Ajuntament, entre la torre de Sant Marcial i la de la Magdalena, i condueix al claustre i la catedral.[17]
El nom de passatge de l'Àncora es deu a l'àncora suspesa en un dels arcs del carreró. Aquesta àncora simbolitzava els drets de l'arquebisbe sobre la pesca.
A l'arquebisbe, se li pagava un delme com a taxa d'entrada al port i sobre la pesca realitzada. L'àncora es penjava davant el pati de la Madeleine i es baixava quan es lliurava el delme. L'àncora és el símbol dels drets que tenien els arquebisbes de Narbona sobre el port.
L'arc oriental del carreró pertanyia a una antiga capella del segle ix, que formava la base de la torre del campanar carolíngia. Al final del passatge, l'arc occidental fortificat separa els dos cossos de l'edifici; una galeria situada per sobre permet la comunicació entre els dos palaus.[18]
Després d'aquest segon arc, hi ha alguns esglaons que duen al claustre, i d'allà a la catedral.
Originàriament, el riu Aude es componia de dos braços, un dels quals feia servir el traçat de l'actual canal de la Robina. El riu que creuava Narbona antigament s'ha desviat a conseqüència de les repetides inundacions, especialment la de 1320.
El seu antic traçat ha estat reutilitzat pel canal de la Robina, connectat mitjançant el canal de Jonction al canal du Midi a finals del segle xviii.
Aquest canal està classificat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[19]
Pont des Marchands
Aquest pont estava format per 7 arcs (6 com a mínim); es feia servir per a entrar a la ciutat antiga des del sud i estava dins la via Domiciana. El Pons Vetus permet la connexió entre els barris del Burg i la ciutat. Avui en dia només n'és visible un arc, la qual cosa ens dona idea de l'amplada del riu Aude en l'antiguitat.[20]
Els primers texts sobre el pont parlen de cases de comerciants que vorejaven el camí.[21]
Església de Sant Sebastià
És d'estil gòtic tardà i es va construir al segle xvii. Va servir de capella del convent de les Carmelites fins a la Revolució francesa. El claustre i el convent són també del segle xvii.
Sembla que l'església s'alça on va ser la casa natal del sant.[22]
Va ser la primera església gòtica de Narbona i una de les més antigues del Sud. Construïda sobre la tomba del primer bisbe de Narbona, sant Pau, la cripta correspon a l'antic cementiri paleocristià (segles iii i iv). Reconstruïda el 1180, el cor es va tornar a reconstruir el 1224. Després d'un incendi es va a tornar a reconstruir, el 1368, les voltes i el pòrtic del campanar. Aquest edifici religiós presentar l'art romànic i l'art gòtic barrejats arquitectònicament. A l'interior, hi ha una famosa pica d'aigua beneïda amb una granota i un capitell del dia del judici.
La primera pedra de la catedral, especialment enviat des de Roma pel papa Climent IV, exarquebisbe de la ciutat, va ser col·locada el 12 d'abril de 1272. L'obra es va aturar el 1355, a causa de la invasió de la ciutat pel príncep Negre, i no es va acabar mai. Aquesta catedral és la quarta més alta de França després dels de Beauvais, Amiens i Metz. Té el cor gòtic més alt del sud de França, amb una alçada de les voltes de 41 metres.
El Museu d'Art i d'Història se situa en les antigues cambres dels arquebisbes de Narbona, les sales del qual han estat restaurades. Conté un conjunt de pintures clàssiques de les grans escoles europees, una bella sèrie de porcellanes i un conjunt de recipients de farmàcia de pisa (ceràmica), però també una col·lecció excepcional, única a França, d'obres orientalistes.[23]
Notes i referències
↑ 1,01,11,21,31,41,5Gros, P. «Narbona». A: Ciutats antigues de la Mediterrània. Barcelona: Lunwerg / Diputació de Barcelona, 1997. ISBN 84-7782-458-4.
↑Long, George. «Narbo Martius». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
↑ 3,03,1Richard Stillwell, William L. MacDonald, Marian Holland McAllister, Stillwell, Richard, MacDonald, William L., McAlister, Marian Holland, Ed. «Narbo» (en anglès). The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. [Consulta: 9 octubre 2021].
↑ 4,04,1Languedoc Roussillon (en francès). París: Hachette, 2005 (Guides Bleus). ISBN 2-01-240250-X.
↑aquest terç apareix sovint després sota el nom de teloneu (teloneum) o imposició domanial i el terç de les pastures sobre cada diòcesi o comtat
↑«Horreum» (en castellà). Michelin. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2015. [Consulta: 18 febrer 2015].
↑«L'Horreum romà». Oficina de turisme de Narbona. [Consulta: 17 febrer 2015].
↑«Museo Horreum» (en espanyol). Ajuntament de Narbona. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2015. [Consulta: 17 febrer 2015].
↑«La Via Domitia» (en francès). La Gaule romaine. Arxivat de l'original el 18 de juliol 2015. [Consulta: 18 febrer 2015].
↑«Polvorín» (en espanyol). Michelin. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2015. [Consulta: 18 febrer 2015].
↑«Ancienne poudrière» (en espanyol). Ajuntament de Narbona. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2015. [Consulta: 18 febrer 2015].
Artikel ini bukan mengenai Leily Sagita. SagitaInformasi latar belakangNama lain Sagita Jandut Sagita Djandhut Sagita Assololley AsalNganjuk, Jawa Timur, IndonesiaGenreDangdutkoplojandhutTahun aktif2009–sekarangLabel Aini Record DSA Record Eny's Production Perdana Record Racita Record Wahana Musik Anggota Eny Sagita Copros/Rendy Eko Pangat Santo Joko Paidi Sagita (biasa disebut OM Sagita) adalah sebuah grup musik atau orkes melayu yang berasal dari Nganjuk, Jawa Timur.[1][2]...
العلاقات الأندورية التركية أندورا تركيا أندورا تركيا تعديل مصدري - تعديل العلاقات الأندورية التركية هي العلاقات الثنائية التي تجمع بين أندورا وتركيا.[1][2][3][4][5] مقارنة بين البلدين هذه مقارنة عامة ومرجعية للدولتين: وجه المقارنة أندورا ...
Some plants in the Acacia Demonstration Gardens The Acacia Demonstration Gardens is a public park in Henderson, Nevada that features many examples of how to landscape in a dry desert climate.[1] The park was built by the Conservation District Southern Nevada in coordination with the City of Henderson.[1] Demonstration Gardens Official map of Acacia Demonstration Gardens Allergy Friendly Garden Cactus Garden Compost Demonstration Area Dry Wash Demonstration Ethnobotanical Garde...
George Shultz George Shultz Geboren 13 december 1920New York (New York) Overleden 6 februari 2021Stanford (Californië) Politieke partij Republikeinse Partij Partner Helena Maria O'Brien (1946–1995) † Charlotte Mailliard (vanaf 1997) Beroep Politicus Bestuurder Econoom Hoogleraar Religie Anglicanisme Handtekening 60e minister van Buitenlandse Zaken Aangetreden 16 juli 1982 Einde termijn 20 januari 1989 President Ronald Reagan Voorganger Alexander Haig Opvolger James Baker 62e ministe...
Song by R.E.M Ages of YouPromotional 7 singleSingle by R.E.M.from the album Dead Letter Office Released1987RecordedDecember 1983GenreAlternative rockLength3:39LabelI.R.S.Songwriter(s)Bill BerryPeter BuckMike MillsMichael StipeProducer(s)Mitch EasterDon Dixon Ages of You is a song by the band R.E.M. from their album Dead Letter Office. It was one of the early songs the group wrote. Song information The song rose from another early R.E.M. song Burning Down. According to guitarist Peter Buck, as...
Historic downtown of northwest Jakarta, Indonesia Old Batavia redirects here. For other historic Batavias, see Batavia (disambiguation). Jakarta History Museum was housed on the original town hall of 17th-century Batavia, the capital of Dutch East Indies and center of the Asian spice trade. Kota Tua Jakarta (Indonesian for Jakarta Old Town), officially known as Kota Tua,[1] is a neighborhood comprising the original downtown area of Jakarta, Indonesia. It is also known as Oud Batavia (...
هذه صفحة توثيق قالب:لائحة متفاصلة الفرعية، لشرح القالب وتصنيفه، وهي لا تدخل في استخدامه. استعمال {{لائحة متفاصلة|ا|ب|ج|د}} ا • ب • ج • د {{لائحة متفاصلة|فاصل=-|ا|ب|ج|د}} ا - ب - ج - د {{لائحة متفاصلة|فاصل=|||ا|ب|ج|د}} ا || ب || ...
Coordenadas: 35° 17' 48 S 149° 7' 47 O National Library of Australia Biblioteca Nacional da Austrália Biblioteca Nacional da AustráliaPrédio da Biblioteca Nacional da Austrália. País Austrália Tipo Biblioteca nacional Estabelecida 1960 Localização Parkes Pl, Parkes ACT 2600Camberra Outras informações Orçamento A$77,35 milhões(2007-08) Diretor(a) Jan Fullerton Empregados 424 (2007) Website www.nla.gov.au A Biblioteca Nacional da Austrália se localiza em Canberra, capital d...
The uniforms of the United States Army distinguish soldiers from other service members. U.S. Army uniform designs have historically been influenced by British and French military traditions, as well as contemporary U.S. civilian fashion trends. The two primary uniforms of the modern U.S. Army are the Army Combat Uniform, used in operational environments, and the Army Green Service Uniform, worn during everyday professional wear and during formal and ceremonial occasions that do not warrant th...
عقدة المسيح (بالإنجليزية: messiah complex) والمعروفة أيضا باسم عقدة المنقذ أو عقدة المخلص هي حالة ذهنية يعتقد فيها الشخص بأنه المسيح أو المنقذ، أو أنه سيقدر له أن يكون المنقذ.[1] مصطلح عقدة المسيح لم يتم إدراجه في الدليل التشخيصي و الإحصائي للاضطرابات العقلية ( DSM ) ،حيث أن عقدة...
Group of Northern Punjabi dialects For the people, see Hindkowans and Hazarewal. Not to be confused with Hindki. HindkoہندکوHindko in ShahmukhiNative toPakistanRegionHazara Division, Peshawar, Kohat, PotoharEthnicityHindkowans and HazarewalNative speakers5–7 million (2017–2020)[1][2]Language familyIndo-European Indo-IranianIndo-AryanNorthwesternPunjabiLahnda (Western Punjabi)HindkoDialects Peshawari Kohati Awankari, Ghebi, Chacchi Hazara Hindko Writing syste...
Outcrop in Concord, Massachusetts This article is about a geological feature in Concord, MA. For the island off the coast of Nahant, MA, see Egg Rock (Nahant Bay). Egg RockView of Egg Rock around 1900, from The History of Concord, Massachusetts, 1904Location of Egg Rock in Concord, MassachusettsLocationMiddlesex, Massachusetts, United StatesCoordinates42°27′54.36″N 71°21′30.6″W / 42.4651000°N 71.358500°W / 42.4651000; -71.358500Length.1 km (0.062 ...
This article uses bare URLs, which are uninformative and vulnerable to link rot. Please consider converting them to full citations to ensure the article remains verifiable and maintains a consistent citation style. Several templates and tools are available to assist in formatting, such as reFill (documentation) and Citation bot (documentation). (June 2022) (Learn how and when to remove this template message) Ministry of Defence of MongoliaMongolian: Монгол Улсын Батлан хам...
This article does not cite any sources. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Treptow Arena – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (August 2020) (Learn how and when to remove this template message) You can help expand this article with text translated from the corresponding article in German. (October 2013) Click [show] for important translati...
Overview of the military of the Ryukyu Kingdom Ryukyuan MilitaryRoyal crest of the King of RyukyuActiveEarly 15th century - 1879Disbanded1879Country Ryukyu KingdomTypeArmyNavyRoleMilitary, police, administrationWeaponsSwords, bows, spears, guns, cannonEngagementsUnification of Okinawa (1403-1429)Amawari's Rebellion (1458)Akahachi's Rebellion (1500)Invasion of Ryukyu (1609)CommandersNotablecommandersShō HashiGosamaruShō ShinJana UeekataMilitary unit The military of the Ryukyu Kingdom de...
American actress and internet celebrity (born 1979) Tabitha BrownBrown in 2013BornTabitha Bonita Thomas[1][2] (1979-02-04) February 4, 1979 (age 44)[3]Eden, North Carolina, U.S.EducationMiami International University of Art & DesignOccupationsActresssocial media personalityYears active2002–presentSpouse Chance Brown (m. 2003)Children2Websiteiamtabithabrown.com Tabitha Bonita Brown (née Thomas; born February 4, 1979) is an...
Member of the British royal family (born 2007) Earl of WessexJames at the coronation of Charles IIIBornJames Alexander Philip Theo Mountbatten-Windsor, Viscount Severn (2007-12-17) 17 December 2007 (age 15)Frimley Park Hospital, Surrey, EnglandEducationEagle House SchoolParentsPrince Edward, Duke of Edinburgh (father)Sophie Rhys-Jones (mother)FamilyHouse of Windsor James Alexander Philip Theo Mountbatten-Windsor, Earl of Wessex (born 17 December 2007), is the younger child and son of Pri...
غيكالو الاسم الرسمي (بالشيشانية: Гикало, Шовдане) الإحداثيات 43°13′47″N 45°43′37″E / 43.229708°N 45.726826°E / 43.229708; 45.726826 تاريخ التأسيس 1945 تقسيم إداري البلد روسيا[1] خصائص جغرافية ارتفاع 183 متر عدد السكان عدد السكان 10212 (2019)[2] معلومات أخرى من...
2013 American film directed by Ariel Vromen For the 1984 science fiction film, see Iceman (1984 film). For the 2017 drama film, see Iceman (2017 film). The IcemanTheatrical release posterDirected byAriel VromenScreenplay byAriel VromenMorgan LandBased onThe Iceman: The True Story of a Cold-Blooded Killerby Anthony BrunoProduced byAriel VromenEhud BleibergAvi LernerStarring Michael Shannon Winona Ryder James Franco Ray Liotta Chris Evans CinematographyBobby BukowskiEdited byDanny RaficMusic by...
In this Japanese name, the surname is Kushihashi. Kushihashi Teru (Mitsu) portrait Teruhime or Kushihashi Teru (櫛橋 光, 1553 – October 5, 1627) was a Japanese noblewoman and aristocrat of the Sengoku period, who was the only wife of daimyo Kuroda Yoshitaka. Although her husband and son Nagamasa were once Kirishitan (Christian), Teruhime was a devoted to Pure Land Buddhism. Biography Early life, genealogy and marriage Kushihashi Teru was born in 1553 as the daughter of Kushihashi Koresad...