Ageio

Ageio o Ageion,[1][2] escrit també Egeion,[n 1] és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat diverses inscripc

Ageio
Infotaula personatgeAgeio

Altar votiu dedicat al déu Ageio trobat a Asca Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat Modifica el valor a Wikidata
OrigenBaronies Gascones Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimAgeion, Egeion Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata

Ageio o Ageion,[1][2] escrit també Egeion,[n 1] és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat diverses inscripcions a les Baronies Gascones (a Bigorra, terra dels antics bigerrions), on sembla que era considerat el déu del pagus (per tant, dels camperols o vilatans) i dels ferrers.[3] La connexió amb els ferrers és una de les úniques informacions que s'han conservat d'aquest déu, per més que José Miguel de Barandiarán intentés de relacionar-lo, tot i que amb reserves, amb les fonts i aigües termals.[4]

Alguns experts opinen que Ageion, Egeion i Abelion són variacions del mateix nom, mentre que d'altres en diferencien el tercer.

Inscripcions

Entre les diverses inscripcions trobades, n'hi ha una a Asca que relaciona clarament Ageio amb els ferrers:[5]

«

AGEIO DEO
PAGANI
FERRARIENSES
EX VOTO

»
— CIL XIII, 384 (1, p. 519, 4, p. 4) = CAG-65, p. 86 = AE 2001, +01373 = Gallia-2000-37 = ILA-Turba, 104

Traducció: «Ageio, déu del pagus. Exvot dels ferrers»

A Beudian se n'hi va trobar una altra que el relaciona amb les muntanyes:

«

MONTI-
BUS, AG-
EIONI
METELI-(...)
EX V(oto)
S(olvit) L(ibens) M(erito)

»
— CIL XIII, 383 = CAG-65, p. 116 = ILA-Landes, 114

Restitució: Montibus Ageioni / Metellinia Qui[nti] f(ilia) / ex vo/[to] v(otum) / s(olvit) l(ibens) m(erito)

Traducció: «A les muntanyes, a Ageio (déu). La filla de Meteli(?) ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»[6]

Lectures errònies

Alguns autors van fer lectures errònies d'alguna d'aquestes inscripcions, com ara Alphonse Castaing, que va interpretar Aceio,[7] i Arnaut Oihenart, que va llegir Agho en un altar a Ageio trobat a Asca.[8]

Etimologia

El mot Ageio podria estar relacionat amb el basc actual Ageri, que té, entre altres, els significats de 'descobert, notable, destacat, visible de lluny estant' però també '[terreny] clar, ras'.[9] Aquesta darrera accepció lligaria amb els topònims Àger, Agirre, Agerre i similars i amb la relació esmentada dels altars d'Ageio amb els cims de les muntanyes.[10]

Abreviatures

  • CAG: Carte archéologique de la Gaule[11]
  • Gallia: Gallia: Archéologie de la France antique[12]
  • ILA: Inscriptions Latines d'Aquitaine[13]

Notes

  1. ↑ Formes restituïdes a partir dels datius trobats: Ageio, Ageioni, Egeioni (llegiu: agueio, agueioni, egueioni.

Referències

  1. ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Ageio(n) par Antonius Vindemialis» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  2. ↑ «Les petits Dieux. Ageion, Ageius» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
  3. ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9. 
  4. ↑ Barandiarán, José Miguel de. Diccionario ilustrado de mitología vasca (en castellà). Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, p. 17. 
  5. ↑ «Epigraphik-Datenbank Clauss - Slaby» (en alemany). manfredclauss.de.
  6. ↑ Larrañaga Elorza, Koldo. Euskal Herria Antzinatean. Materiale eta Agiriak (en basc). UNED-Bergara, 1988. 
  7. ↑ Castaing, Alphonse. Les Origines des Aquitains (en francès). París: Maisonneuve Frères & Charles Leclerc, 1885, p. 234. 
  8. ↑ «XIII, 385». A: CIL.  reportat per Bladé, Jean-François. Épigraphie antique de la Gascogne, n°152 (en francès). Bordeus: P. Chollet, 1885, p. 133. 
  9. ↑ «ageri» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  10. ↑ Castaign, Alphonse. Les Origines des Aquitains : ethnogénie de l'Aquitaine primitive (PDF) (en francès). París: Maisonneuve Frères & Charles Leclerc, 1885, p. 234. 
  11. ↑ Michel Provost (dir.). Carte archéologique de la Gaule (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1988-2024 (Éditions de la Maison des sciences de l'homme). 
  12. ↑ (en francès) Gallia: Archéologie de la France antique. CNRS. ISSN: 0016-4119.
  13. ↑ Bost, Jean-Pierre; Fabre, Georges. Inscriptions latines d'Aquitaine (ILA) (en francès). Ausonius Éditions, 2001. ISBN 2910023087. 

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.