Centre Nacional de la Recerca Científica

Centre Nacional de la Recerca Científica

(fr) CENTRE NATIONAL DE LA RECHERCHE SCIENTIFIQUE
Dades
Nom curt	CNRS i Cnrs
Tipus	public research institution in France ^(en) editor en accés obert institut de recerca organització
Indústria	recerca i desenvolupament en altres ciències físiques i naturals i investigació
Forma jurídica	establiment públic nacional de caràcter administratiu
Història
Reemplaça	Centre national de la recherche scientifique appliquée ^(en)
Creació	19 octubre 1939
Fundador	Francis Perrin
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França
Activitat
Membre de	Couperin Consortium European Network of Research Integrity ^(en) Research Data Alliance Agència Universitària de la Francofonia Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca International Coalition of Library Consortia ORCID DataCite Confederació de Repositoris d'Accés Obert Xarxa Nacional de Telecomunicacions per a la Tecnologia, l'Educació i la Recerca European Open Science Cloud Association
Governança corporativa
Seu	París
Presidència	Antoine Petit (2018–)
Treballadors	31.970 (2019)
Autoritat executiva	Ministeri d'Educació Superior i Recerca francès
Filial	108
Propietari de	Hermès ^(en) Criminocorpus ^(en) Cahiers de biologie marine (1960–)
Part de	ELIXIR France ^(en)
Indicadors econòmics
Pressupost	3.693 M€ (2021)
Lloc web	cnrs.fr
Localització geogràfica

El Centre Nacional de la Recerca Científica^[1][2][3] (francès: Centre national de la recherche scientifique), més conegut per les sigles CNRS, és el principal organisme públic de recerca científica de França.

Va ser fundat el 19 d'octubre de 1939, fusionant la Caisse nationale de la recherche scientifique i l'Office national des recherches scientifiques et des inventions. Es reorganitzà després de la Segona Guerra Mundial i s'orienta decididament vers la recerca fonamental.

Realitza estudis en totes les àrees científiques, dividides en vuit departaments:

• Física nuclear
• Ciències matemàtiques
• Ciències i tecnologies de la informació i de la comunicació
• Ciències per enginyers
• Ciències químiques
• Ciències de l'univers
• Ciències de la vida
• Ciència i societat

L'any 1982, a naturalesa de la contractació al CNRS ha canviat notablement, passant els seus investigadors, de ser contractats a ser funcionaris equiparables a professors universitaris.

Premi Nobel

Molts dels premis Nobels francesos han treballat al CNRS, normalment a l'inici de les seves carreres, i posteriorment a unitats mixtes de recerca del mateix institut.

• Premi Nobel de Física
  • 1966: Alfred Kastler (director de recerques del 1968 al 1972)
  • 1992: Georges Charpak (recercador al CNRS del 1948 al 1959)
  • 1997: Claude Cohen-Tannoudji (adjunt de recerca del 1960 al 1962)
• Premi Nobel de Química
  • 1987: Jean-Marie Lehn (recercador al CNRS del 1960 al 1966)

Presidents

• René Pellat : 1989 - 4 de novembre de 1992
• Edouard Brezin : 4 de novembre de 1992 - 31 d'octubre de 2000
• Gérard Mégie : 1 de novembre de 2000 - 5 de juny de 2004
• Bernard Meunier : 21 d'octubre de 2004 - 5 de gener de 2006
• Catherine Bréchignac : 11 de gener de 2006

Directors Generals

• Frédéric Joliot-Curie: 20 d'agost de 1944 - 3 de febrer de 1946
• Georges Tessier: 4 de febrer de 1946 - 27 de gener de 1950
• Jean Coulomb: 1957-1962
• Hubert Curien: 1969-1973
• Robert Chabbal: 1976-1980
• François Kourilsky: 1988 - 18 de juliol de 1994
• Guy Aubert: 19 de juliol de 1994 - 19 de juliol de 1997
• Catherine Bréchignac: 19 de juliol de 1997 - 2000
• Geneviève Berger: 2000 - 1 d'agost de 2003
• Bernard Larrouturou: 1 d'agost de 2003 - gener de 2006
• Arnold Migus: 18 de gener de 2006

Presidents-Directors Generals

• Alain Fuchs: 2010–2017
• Anne Peyroche: 24 d'octubre del 2017 – 24 de gener del 2018 (en funcions)
• Alain Petit: 2018–

Referències

1. Institut d'Estudis Catalans. «DIJOUS DE CIÈNCIA 2021». [Consulta: 28 febrer 2021]. «Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia, del Comitè d'Ètica del CSIC, d'un panel d'Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC), i membre del Scientific Steering Committee, del Grup Europeu d'Ètica de les Ciències de la Comissió Europea i del Consell Científic del Centre Nacional de la Recerca Científica francès.»
2. Institut d'Estudis Catalans. «Més de dos-cents investigadors exposen a l'IEC les novetats en recerca sobre el funcionament del cervell», 19 octubre 2010. [Consulta: 28 febrer 2021]. «En el decurs d'aquesta trobada científica, hi ha hagut un centenar de presentacions sobre els resultats de les diverses recerques, entre les quals destaquen la conferència de la doctora Lucía Tabares, de la Universitat de Sevilla, experta en l'estudi dels mecanismes de transmissió nerviosa i la influència que tenen en l'adaptabilitat als canvis; la conferència del doctor José Luís Labandeira, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, expert en l'estudi del sistema hormonal renina-angiotensina i com pot influir en la neurodegeneració dopaminèrgica implicada en trastorns del sistema nerviós com el Parkinson, i la conferència del doctor Frédéric Saudou, de l'Institut Curie, del Centre Nacional de la Recerca Científica de París, especialista en l'estudi dels canvis neuronals implicats en la malaltia neurodegenerativa de Huntington.»
3. «Juan Vicens, Antònia». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. [Consulta: 28 febrer 2021]. «Ha realitzat estades d'investigació a la Universitat dels Estudis de Càller (2013), a la Universitat dels Estudis de Pàdua (2013) i al Centre d'Estudis Superiors de Civilització Medieval (Centre Nacional de la Recerca Científica i Universitat de Poitiers, 2015). És membre del grup de recerca «Estudis Medievals (GRESMED)».»

Enllaços externs

• Web oficial