PROFILBARU.COM

Euskaltzaindia
	;
Lema	Ekin eta jarrai
Dades
Tipus	acadèmia de llengua basc ; base de dades
Idioma oficial	basc
Història
Creació	1918
Activitat
Membre de	Associació d'Editors en Llengua Basca
Governança corporativa
Seu	Euskaltzaindia's headquarters (Biscaia);
Presidència	Andrés Urrutia Badiola (2005–)
Denominació anterior	Euskaltzaindia ; Real Academia de la Lengua Vasca ; Académie de la langue basque
Lloc web	euskaltzaindia.eus

L'Euskaltzaindia, en català Reial Acadèmia de la Llengua Basca, és la institució acadèmica oficial^[1] que regula les normatives (gramàtiques, diccionaris, etc.) del basc.

Història

Va ser fundada el 1919 per les quatre diputacions provincials: Araba, Biskaia, Guipúscoa i Navarra.^[1] El seu símbol és un roure i el lema Ekin eta Jarrai («Començar i Seguir»). Està oficialment reconeguda pels Estats de França (1995) i Espanya (1976).^[2] Des de 1920, publica anualment la revista Euskera per difondre la seva activitat.

Des del 26 de desembre de 1976 va passar a denominar-se Reial Acadèmia, sent reconeguda per l'Estat d'autonomia basc de 1979. Des del 1979, passà a ser considerada Institució Consultiva Oficial de l'Euskera. I el 1986, Navarra la va reconèixer oficialment en les seues lleis forals.^[1]

Organització interna

Es divideix en diverses comissions que treballen en forma independent però coordinada:

Comissió de lexicografia.
Comissió de gramàtica.
Comissió per a l'elaboració d'un atles lingüístic (on es veu la distribució dels diferents dialectes).
Comissió d'onomàstica.
Comissió de literatura.
Comissió de llengua oral.

Objectius i activitats

La seva tasca ha servit sobretot per a consolidar l'euskera batua, el basc unificat que es fa servir com a estàndard. Aquesta és la llengua que es fa servir a les ikastoles, escoles basques, a gran part de les escoles d'Euskal Herria i als mitjans de comunicació, i ha possibilitat el resorgiment de l'idioma després de la dictadura franquista.

Nom de la llengua

La forma euskera (dels dialectes guipuscoà, biscaí i alt-navarrès) és més usada que el terme basc entre els castellanoparlants bascos i és l'adoptada en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.^[3] En canvi, en batua se l'anomena únicament euskara (la més comuna en els dialectes centrals). També, segons la regió, se l'anomena euskala, eskuara, eskuera, eskara, eskera, eskoara, euskiera, auskera, oskara, uskera, uskaa, uska o üskara.

Acadèmics destacats

Presidents ^[4]

Resurrección María de Azkue (1919-1951)
Ignazio Maria Etxaide (1952-1962)
Jose Maria Lojendio (1963-1964)
Manuel de Lekuona (1967-1970)
Luis Villasante (1970-1988)
Jean Haritschelhar (1989-2004)
Andres Urrutia (2005-)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 609. ISBN 84-930048-0-4.
↑ Olaizola, Beatriz. «Koronabirus, portzierto o gobernantza, las nuevas palabras incluidas en el diccionario de Euskaltzaindia» (en castellà), 18-07-2021. [Consulta: 20 gener 2022].
↑ Entrada de «euskera» en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola. en el seu XXIIa edició.
↑ «Presidents». Euskaltzaindia. [Consulta: 19 març 2021].