Estoloc o Estoioc[n 1] (en llatí: Stolocus o Stoiocus[n 2]) és una deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha trobat una sola i
| Stolocus | |
|---|---|
| Tipus | deïtat |
| Origen | Asca |
| Dades | |
| Pseudònim | Stoiocus (?) |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
Estoloc o Estoioc[n 1] (en llatí: Stolocus o Stoiocus[n 2]) és una deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha trobat una sola inscripció a Asca, a les Baronies Gascones (Bigorra).[1][2]
Al segle xvii, Arnaut Oihenart va reportar una dedicatòria a aquest déu que es va trobar en un altar votiu de marbre a Asca entre 1638 i 1656,[3] la qual va llegir com a Stoioco Deo.[4] L'altar va desaparèixer posteriorment i, arribats al segle xix, Julien Sacaze va rebutjar la inscripció com a falsa, a manca de proves, en considerar-la sospitosa.[5] Tanmateix, la inscripció es va retrobar finalment a la sagristia de l'església d'Asca al 1970 i es va poder comprovar que el teònim era, com deia Oihenart, Stoiocus o, més probablement, Stolocus.[3][6]
Tot i ser l'única prova d'aquesta deïtat, el fet d'haver-se trobat a prop d'una altra inscripció dedicada al déu Ageio, àmpliament documentat, fa que sigui prou fiable.[7]
La inscripció d'Asca diu així:[8][5][3]
Traducció: «Al deu Stolocus (o Stoiocus), Decimus Cilius Iustinus ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.