Julian Sacasa (Sent Gaudenç, 24 de setembre de 1847 - Tolosa de Llenguadoc, 20 de novembre de 1889),[1] conegut pel seu nom francès,
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Julien Étienne Léopold Sacaze 24 setembre 1847 Sent Gaudenç (França) |
| Mort | 20 novembre 1889 Tolosa de Llenguadoc (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | epigrafista, bâtonnier, advocat, arqueòleg, historiador |
| Membre de | |
Julian Sacasa (Sent Gaudenç, 24 de setembre de 1847 - Tolosa de Llenguadoc, 20 de novembre de 1889),[1] conegut pel seu nom francès, Julien Sacaze, va ser un advocat, historiador i arqueòleg occità conegut per les seves investigacions epigràfiques de la regió dels Pirineus.
Va estudiar filosofia i teologia al seminari d'Issy-les-Moulineaux i dret a Tolosa de Llenguadoc. El 1872 va exercir com a advocat a la seva ciutat natal, Sent Gaudenç, on el 1877 va obtenir distincions com a secretari del Conseil de l'Ordre i el 1888 com a bâtonnier –una mena de degà del Col·legi d'Advocats.[2] Va estudiar paleografia antiga a Roma i en va impartir un curs especial com a professor lliure a la Facultat de Lletres de Tolosa.[3] El 1885 va ser membre fundador de la Société des études du Comminges i de la Revue des Pyrénées.[3]
Julien Sacaze es va morir sobtadament de malaltia el 1889, a 42 anys.[1] El 1922 es va fundar una societat científica a Banhèras de Luishon anomenada Académie Julien Sacaze en honor seu.[4]
Juntament amb l'historiador Édouard Piette, va dur a terme diverses excavacions arqueològiques als Pirineus. El 1875, tots dos van descobrir cromlecs al mont Espiau (a la vall del Larbost, prop de Vilhèra) i més tard van descobrir túmuls a l'altiplà de Lanamesa (1877–78), així com unes tombes d'incineració de principis de l'edat del ferro a la plana de la Rivière, al sud-oest de Sent Gaudenç. El 1879, tots dos van excavar un cementiri gal·loromà a Garin (Comenge).[4]
Al llarg de la seva vida va publicar diverses obres històriques i epigràfiques relacionades amb els Pirineus, entre les quals L'épigraphie de Luchon (1880) i Les anciens dieux des Pyrénées (1885). Un cop mort, el 1892 es van publicar de forma pòstuma dues obres recopilatòries: Inscriptions antiques du Couserans i la considerada obra magna sobre el tema, Les inscriptions antiques des Pyrénées.
En el camp de la lingüística, com a corresponsal del Ministeri d'Educació Pública francès, el 1887 endegà el projecte d'una extensa enquesta lingüística, anomenada Enquête de linguistique et de toponymie des Pyrénées i coneguda popularment com a "Enquesta Sacaze", en què demanà als mestres de cada poble de tots els departaments francesos pirinencs, des d'Iparralde fins a la Catalunya Nord, de traduir dos textos francesos (les llegendes gascones de Tantugou i Barbazan) i la llista dels topònims més importants de la seva localitat al parlar local.[5][6] Els milers de respostes que va obtenir, juntament amb l'estudi que en va publicar, es conserven a la Biblioteca de Tolosa.[1]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.