Julian Sacasa

Julian Sacasa (Sent Gaudenç, 24 de setembre de 1847 - Tolosa de Llenguadoc, 20 de novembre de 1889),[1] conegut pel seu nom francès,

Julian Sacasa
Plantilla:Infotaula personaJulian Sacasa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Julien Étienne Léopold Sacaze Modifica el valor a Wikidata
24 setembre 1847 Modifica el valor a Wikidata
Sent Gaudenç (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1889 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióepigrafista, bâtonnier, advocat, arqueòleg, historiador Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Julian Sacasa (Sent Gaudenç, 24 de setembre de 1847 - Tolosa de Llenguadoc, 20 de novembre de 1889),[1] conegut pel seu nom francès, Julien Sacaze, va ser un advocat, historiador i arqueòleg occità conegut per les seves investigacions epigràfiques de la regió dels Pirineus.

Biografia

Va estudiar filosofia i teologia al seminari d'Issy-les-Moulineaux i dret a Tolosa de Llenguadoc. El 1872 va exercir com a advocat a la seva ciutat natal, Sent Gaudenç, on el 1877 va obtenir distincions com a secretari del Conseil de l'Ordre i el 1888 com a bâtonnier –una mena de degà del Col·legi d'Advocats.[2] Va estudiar paleografia antiga a Roma i en va impartir un curs especial com a professor lliure a la Facultat de Lletres de Tolosa.[3] El 1885 va ser membre fundador de la Société des études du Comminges i de la Revue des Pyrénées.[3]

Julien Sacaze es va morir sobtadament de malaltia el 1889, a 42 anys.[1] El 1922 es va fundar una societat científica a Banhèras de Luishon anomenada Académie Julien Sacaze en honor seu.[4]

Contribucions

Arqueologia

Juntament amb l'historiador Édouard Piette, va dur a terme diverses excavacions arqueològiques als Pirineus. El 1875, tots dos van descobrir cromlecs al mont Espiau (a la vall del Larbost, prop de Vilhèra) i més tard van descobrir túmuls a l'altiplà de Lanamesa (1877–78), així com unes tombes d'incineració de principis de l'edat del ferro a la plana de la Rivière, al sud-oest de Sent Gaudenç. El 1879, tots dos van excavar un cementiri gal·loromà a Garin (Comenge).[4]

Epigrafia

Al llarg de la seva vida va publicar diverses obres històriques i epigràfiques relacionades amb els Pirineus, entre les quals L'épigraphie de Luchon (1880) i Les anciens dieux des Pyrénées (1885). Un cop mort, el 1892 es van publicar de forma pòstuma dues obres recopilatòries: Inscriptions antiques du Couserans i la considerada obra magna sobre el tema, Les inscriptions antiques des Pyrénées.

Enquesta Sacaze

En el camp de la lingüística, com a corresponsal del Ministeri d'Educació Pública francès, el 1887 endegà el projecte d'una extensa enquesta lingüística, anomenada Enquête de linguistique et de toponymie des Pyrénées i coneguda popularment com a "Enquesta Sacaze", en què demanà als mestres de cada poble de tots els departaments francesos pirinencs, des d'Iparralde fins a la Catalunya Nord, de traduir dos textos francesos (les llegendes gascones de Tantugou i Barbazan) i la llista dels topònims més importants de la seva localitat al parlar local.[5][6] Els milers de respostes que va obtenir, juntament amb l'estudi que en va publicar, es conserven a la Biblioteca de Tolosa.[1]

Obres

  • Atlas linguistique Basque-Français, 73 mapes
  • La Montagne d'Espiaup, amb Édouard Piette. Extracte del Bulletin de la Société d'Anthropologie de Paris, 1877
  • Le culte des pierres dans le pays de Luchon, 1879
  • Épigraphie de Luchon, 1880
  • Les Anciens dieux des Pyrénées, nomenclature et distribution géographique. Extracte de la Revue de Comminges, 1885
  • Quelques faux dieux des Pyrénées, lectura feta a l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres el 1884. Extracte de la Revue de Comminges, 1885
  • Histoire ancienne de Luchon : Luchon préhistorique et Luchon romain. Le Culte des pierres dans le pays de Luchon. Extracte de la Revue de Comminges, 1887
  • Inscriptions antiques des Pyrénées. Obra pòstuma (1892). Llegiu-lo en línia a Gallica: BnF  PDF
  • Inscriptions antiques du Couserans. Obra pòstuma (1892)
  • Les Tertres funéraires d'Avezac-Prat (Hautes-Pyrénées), amb Édouard Piette. Obra pòstuma (1899)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sacaze, Julien (1847-1889)». vidas.occitanica.eu. [Consulta: 29 juny 2026].
  2. ↑ «Sacaze, Julien-Etienne-Léopold» (en francès). cths.fr. Comité des travaux historiques et scientifiques.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Sacaze, Julien Etienne Léopold» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 maig 2026].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Académie Julien Sacaze» (en francès). cths.fr. Comité des travaux historiques et scientifiques.
  5. ↑ Carrera, Aitor «Cap a la recuperació i la restitució de la toponímia occitana. Els noms de lloc de Mèles (Alta Garona) a partir de les dades de l’enquesta de Sacaze». XXXV Col∙loqui de la Societat d’Onomàstica l’Alguer. Universitat de Lleida, 5-2008, p. 94-98.
  6. ↑ Sacaze, Julien «Le dieu Tantugou, légende du pays de Luchon» (en occità i francès). Revue de Comminges, Tom III, 1887, p. 116-118.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julian Sacasa

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.