Tantugon

Tantugon, conegut en francès com a Tantugou, és un personatge de la mitologia gascona. Es creia que vivia a les valls de Comenge, prop de Lushon (Alta Garona)

Tantugon
Infotaula personatgeTantugon

Tantugon segons Jean-Claude Pertuzé Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic Modifica el valor a Wikidata
OrigenComenge Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia gascona Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dominipastor i conreu Modifica el valor a Wikidata

Tantugon, conegut en francès com a Tantugou, és un personatge de la mitologia gascona. Es creia que vivia a les valls de Comenge, prop de Lushon (Alta Garona), més específicament, a les valls de Larbost i Guelh i les d'Aura i Loron.

Representació

Tantugon es presenta com un vell alt i barbut, vestit amb una túnica amb caputxa, de vegades amb pells d'animal, i armat amb un garrot com el seu homòleg de l'altra banda dels Pirineus, el Silván de Tella aragonès. El seu paper és garantir la continuïtat de la vida pastoral i agrícola. Vigila els conreus i els ramats, de vegades dormint en una roca propera, i foragita lladres i depredadors de tota mena. Coneix tots els secrets de la natura. Per tant, és un dels avatars del Silvà romà. També s'associa amb el déu gal Sucellos. D'altra banda, el seu paper de vigilant i protector dels ramats i les collites[1] l'equipara amb el Basajaun de la mitologia basca, que duu a terme la mateixa tasca.

Tantugon rarament s'apareix als humans, que el respecten i el temen, tot i que no hi ha constància que mai hagi estat sever. Tanmateix, l'evolució de la tradició l'ha transformat en un espantamainades destinat a fer por als nens. A la vall d'Aube, prop d'Armentèula, Tantugon rondava pels llacs de Nère per a agafar els nens que hi anaven a pescar, endur-se'ls a la seva cova i devorar-los.[2][3]

Fonts

Tantugon és conegut a través de l'extensa Enquête de linguistique et de toponymie des Pyrénées que va fer el 1887 l'erudit gascó Julien Sacaze al llarg de tots els departaments francesos pirinencs, des del País Basc fins a la Catalunya Nord, i l'estudi que ell mateix en va dur a terme.[4] En la seva enquesta, Sacaze demanà als mestres de cada poble de traduir dos textos francesos, un sobre Tantugou i l'altre sobre la llegenda de Barbazan, al parlar local.[5][4] Així sabem, per exemple, que

« (francès) la Vermoulue, la femme de Sajous de Jurvielle, a vu Tantugou trois jours de suite dans les bois de Trémesehoues,[n 1] et il lui a parlé

(català) la Vermoulue, la dona de Sajous de Jurvièla, va veure Tantugon tres dies seguits al bosc de Trémesehoues, i ell li va parlar 		»

o que

« (francès) Sansuc, de Gouaux, s'était endormi en gardant ses brebis. En se réveillant, il vit Tantugou qui s'enfuyait vers le bois

(català) Sansuc, de Guaus, s'havia adormit mentre tenia cura de les seves ovelles. En despertar-se, va veure Tantugon fugint-se'n cap al bosc 		»

En la seva resposta a l'enquesta, el mestre d'escola de Los Condaus, a Bigorra, va poder escriure sobre el seu poble:

« (francès) Sorciers et sorcières s'y sont longtemps disputé le terrain et naguère encore on y voyait l'homme des bois (Tantugou, sans doute)

(català) Bruixots i bruixes es van disputar la terra durant molt de temps i no fa gaire encara s'hi va veure l'home dels boscos (Tantugon, sens dubte) 		»

Notes

  1. ↑ No s'ha trobat aquest topònim enlloc. Podria ser una mala transcripció del proper Tramezaïgues?

Referències

  1. ↑ «Llegendes de Barbazan i Tantugú (Estagell [Rosselló])». scripta-dialectologia.ub.edu. Universitat de Barcelona. [Consulta: 29 juny 2026].
  2. ↑ Petiteau, Frantz-E. Contes, légendes et récits de la vallée d'Aure (en francès). éditions Alan Sutton, 2007. 
  3. ↑ Petiteau, Frantz-E. Contes, légendes et récits du Louron et des Bareilles (en francès). éditions Alan Sutton, 2009. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Sacaze, Julien «Le dieu Tantugou, légende du pays de Luchon» (en occità i francès). Revue de Comminges, Tom III, 1887, p. 116-118.
  5. ↑ Carrera, Aitor «Cap a la recuperació i la restitució de la toponímia occitana. Els noms de lloc de Mèles (Alta Garona) a partir de les dades de l’enquesta de Sacaze». XXXV Col∙loqui de la Societat d’Onomàstica l’Alguer. Universitat de Lleida, 5-2008, p. 94-98.

Bibliografia

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.