Camacruda

Camacruda

Tipus	criatura mitològica espantamainades cama
Context
Mitologia	mitologia gascona
Dades
Pseudònim	cama cruda, cama crusa/camacrusa, cambacrusa, camo cruso, came cruse, came crude, etc.
Gènere	femení
Altres
Part de	cultura d'Occitània

La camacruda (del gascó cama cruda, 'cama crua'), també dita camacrusa, cambacrusa i d'altres maneres segons la zona, és una criatura fantàstica pròpia de la mitologia de Gascunya i les regions pirinenques circumdants. Es tracta d'una mena de papu particularment terrorífic: generalment se'l descriu com una sola cama amb vida pròpia, de vegades amb un ull al genoll (la camba crusa dab l'uèlh dubèrt, 'la cama crua amb l'ull obert'); apareix de nit per endur-se i devorar els incauts. L'estranya naturalesa d'aquest ésser i la manca de detalls el fan encara més inquietant. Els «informants», com els pocs il·lustradors que n'han intentat una representació, estan temptats d'afegir-hi trets: boca, cabells, banyes, urpes, etc., però no hi ha consens en les seves descripcions.

El nom varia segons les fonts. Depenent de les variacions dialectals, les pronunciacions i les grafies, es pot trobar cama crusa, camo cruso, came cruse, came crude, cambacrusa, etc. Aquest nom força senzill no explica l'origen exacte d'aquesta criatura, que és difícil de qualificar de "personatge". S'han intentat interpretacions alternatives del mot cruse: cama «nua», o «creguda» (del verb 'creure', per tant, 'imaginària'?), fins i tot «buida» o «cruel».

Però el significat literal, «crua» en el sentit de «sense coure», continua sent el més plausible. La noció de carn crua o cuita distingeix dos mons oposats: el dels humans, que cuinen la seva carn, i el dels animals o criatures malèvoles (sovint anomenades 'cossos sense ànima'), que mengen carn crua. En una versió del conte de Joan de l'Ors, l'àliga gegant que transporta l'heroi exigeix el seu menjar cridant «Carn cruse!» ('Carn crua!').

• Al Bearn, la camecruda, camecrusa, came-crue o came-crude ('cama crua' o 'cruel') és un espantamainades, una mena de papu imaginari per a nens.^[1] Segons l'abat Vincent Foix,^[2] la came-crude s'amaga darrere els pallers. Té un equivalent, la Soupe-tout-Sé ('Sopa cada vespre'?).
• Als departaments de Gers i les Landes, segons l'abat Dambielle,^[3] la camo cruso seria una pèt (pèth, 'pell, parrac'), l'aspecte que prendria un bruixot abillat com el famós lop garon. Evoca la idea d'un vampir i, amb una ferocitat terrorífica, ronda per les cases per a endur-se'n els nens petits.

Jean-François Bladé va recollir dos contes a Òlt i Garona relacionats amb aquest tema: La cama d'aur ('La cama d'or') i la Goluda (vegeu més avall).

Camba crusa et uelh dobèrt ('la cama crua i l'ull obert') és sens dubte un dels contes més coneguts de l'Arieja.^[4]

Frederic Mistral, al seu Tresor del Felibrige, limita la cambo-cruso només a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc.

Hi ha relativament pocs contes populars pròpiament dits que parlin de la camacruda: es tracta més aviat de supersticions i creences populars, suavitzades amb el temps i "folkloritzades". Dos contes gascons recollits per Jean-François Bladé,^[5] classificats per Paul Delarue com a tipus de conte núm. 366,^[6] poden permetre d'entreveure un origen per a aquesta creença. Tots dos es refereixen a una cama robada a un mort. No és la cama en si, esdevinguda "independent", qui es venja, però això es podria considerar un possible origen.

Tanmateix, és més probable que hàgim de remuntar molt més enrere: el déu celta Lug es representa saltant a la pota ranca, un ull tancat, agitant un sol braç, abans de la batalla de Magh Tuireadh (o de Samhain). Hi ha nombroses representacions de figures assegudes sobre una sola cama. En les tradicions alpines, particularment als Grisons, hi havia contes de criatures nocturnes d'una sola cama que servaven els secrets de l'altra vida i els revelaven als qui venien a interrogar-les, drets a peu coix, una postura comuna al món celta.^[7] A més, la Camacrusa s'esmenta en el relat Les Esprits dels mateixos Contes de Gascogne:

En aquest conte, la Goluda és el sobrenom que es dóna a una noia jove àvida de carn, que es menja crua i en grans quantitats, entrant en una còlera terrible si se l'en priva. Aquesta Goluda evoca un fantasma, una figura inquietant, però amb un gir inesperat al final:

Un dia, quan els seus pares se'n van a la ciutat, ella els demana que li'n portin carn. En tornar, se n'adonen que se n'han oblidat. Quan que passen prop d'un cementiri, desenterren un cadàver enterrat de fa poc, li tallen una cama i l'hi porten de tornada a la seva filla, que immediatament la devora crua. L'endemà, l'home mort ve a reclamar-li la cama, arrossegant la Goluda fins a la seva tomba, on la devora al seu torn.

La Goluda no és pas qui hom pensava! Bladé indica en una nota al peu que aquest conte és titulat La Camo cruso per alguns dels seus informants.

El conte La cama d'aur està ambientat a Agen:

Un cavaller ric té una esposa molt bonica. Un dia, la dona cau i es trenca la cama. Per substituir la cama trencada, el cavaller en fa fer una d'or, amb la qual ella camina amb tanta gràcia i lleugeresa com abans. Però després de set anys, la dona es mor i l'enterren amb la seva cama d'or. Un criat cobdiciós roba la cama durant la nit. Al cementiri, se sent una veu que gemega: «D'or, d'or, torneu-me la meva cama d'or!». Alertat per l'enterrador, el marit va a la tomba, promet fer dir misses, però la queixa continua tornant: «D'or, d'or, torneu-me la meva cama d'or!». L'endemà, l'home envia la seva criada, amb el mateix resultat. El tercer dia, envia el criat. El criat, una mica preocupat, pregunta: «Què voleu, senyora?» i la senyora s'alça de la seva tomba tot dient: «És a tu a qui vull!», l'arrossega a la fossa i el devora.

El 2021 va tenir lloc a TikTok un ARG titulat Le Gîte de la Came-Cruse ('La casa de la Came-Cruse').^[8] Està inspirat en el mite gascó i representa la desaparició dels usuaris de la plataforma després d'una visita a una casa rural de la regió de les Landes pertanyent a un seguidor de la bruixeria pirinenca.

Aquest ARG va ser posteriorment adaptat a un llargmetratge anomenat Cama-Cruso, produït per la plataforma de streaming francesa Shadowz.^[9][10]

• Bladé, Jean-François. Contes populaires de la Gascogne (en francès). París: Maisonneuve frères et C. Leclerc, 1886.