Carcolh

El Carcolh (en gascó: lo carcolh, 'el cargol') és un cargol monstruós propi de la mitologia gascona, concretament, de les Landes, associat a la ciutat de Has

Carcolh
Infotaula personatgeCarcolh
Lo carcolh Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscriatura mitològica
cargol Modifica el valor a Wikidata
OrigenHastings Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia gascona Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

El Carcolh (en gascó: lo carcolh, 'el cargol') és un cargol monstruós propi de la mitologia gascona, concretament, de les Landes, associat a la ciutat de Hastings. Tanmateix, les referències a aquesta criatura no són anteriors a principis del segle xx.

Creences

La ciutat de Hastings és una bastida fundada pels anglesos el 1289 en un turó (tuc en gascó). Beneficiant-se de la seva ubicació estratègica, protegida dels atacs durant la Guerra dels Cent Anys i prop de la confluència dels rius Gave de Pau i Gave d'Auloron, la ciutat aviat va desenvolupar un pròsper comerç fluvial, es va enriquir i es va expandir fins a rivalitzar amb la població veïna, Pèirahorada. Segons la llegenda, però, el tuc, que ofereix protecció, també conté una caverna que alberga un cargol formidable i monstruós, que es diu que és la causa de la fugida dels habitants, empesos per la por, i la despoblació de la ciutat. Aquesta llegenda s'alimenta de la forma arrodonida del turó, que recorda la closca d'un cargol.

Pel que fa al Carcolh, l'edició de 1903 de la Revue de Gascogne esmenta un

« (francès) 
escargot monstrueux qui a son gîte dans une vaste et sombre caverne au-dessus de laquelle est bâtie, d'après les traditions, la ville de Hastingues. « Au dire des plus anciens du pays, le coteau d'Hastingues est vide à l'intérieur. C'est une boursouflure du sol ; il n'y a qu'une couche solide de terre liée par une charpente de roches. Au-dedans, est une immense grotte qui, paraît-il, sert de repaire à un Carcolh formidable qui vit là on ne sait comment ni depuis quand ». Ce qu'il y a de sûr, c'est que la bête immonde, sorte de long serpent visqueux et velu, surgit brusquement du trou, lorsqu'un imprudent s'y engage, l'enlace avec d'horribles tentacules, le happe dans sa coquille haute et profonde comme une maison, et n'en fait qu'une bouchée. Telle est du moins la conviction des indigènes.

(català) 
cargol monstruós que té el cau en una vasta i fosca caverna sobre la qual, segons la tradició, està construïda la ciutat de Hastings. «Segons els habitants més antics de la regió, el vessant de Hastings és buit per dins. És una butllofa del terra; només hi ha una capa sòlida de terra unida per una estructura de roques. A l'interior hi ha una cova immensa que, sembla, serveix de cau d'un formidable cargol que hi viu, ningú sap com ni des de quan». Allò que és cert és que la bèstia fastigosa, una mena de serp llarga, viscosa i peluda, surt sobtadament del forat quan algun imprudent s'hi aventura, l'atrapa amb horribles tentacles, l'agafa a la seva closca, alta i profunda com una casa, i se l'engoleix d'un mos. Si més no, aquesta és la creença dels vilatans. 		»
— Revue de Gascogne, 1903.[1]

La llegenda també conta que abans de ser capturats pels espanyols, els habitants van amagar els seus tresors a terra. Els incauts que cobejaven aquests béns enterrats i els anaven a cercar es topaven amb el Carcolh, que els entrellaçava amb els seus tentacles i els atreia cap a ell per a digerir-los tranquil·lament.[2]

Antigament, els vells de Hastings els deien a les noies impressionables: «Le Carcolh t'attrapera».[3]

El Carcolh també és el personatge principal del conte homònim[4] de Laurent Pendarias, publicat a l'antologia Créatures de l'editorial La Madolière i recollit a l'episodi trenta-cinquè del programa Rêves et cris[5] del canal de televisió Nolife.

La sèrie de televisió Dead Landes, emesa a France 4 el 2016, també s'inspira en el mite de lo Carcolh, amb estranys documents que evoquen una secta, l'Ordre de Lou Carcolh, espirals dibuixades una mica pertot als decorats i estranys científics que investiguen aquesta secta.[6]

Referències

  1. ↑ Société historique de Gascogne. Revue de Gascogne : bulletin bimestrial de la Société historique de Gascogne (en francès). 44, 1903. 
  2. ↑ Peyresblanques, Jean. Contes et légendes des Landes (en francès). David Chabas, 1977. 
  3. ↑ Rose, Carol. Giants, Monsters, and Dragons. An Encyclopedia of Folklore, Legend, and Myth (en anglès). W. W. Norton & Company, 2001. ISBN 0-393-32211-4. 
  4. ↑ Col·lectiu. Créatures. Anthologie (en francès). París: La Madolière, 2013. ISBN 978-2-917454-24-4. 
  5. ↑ «#35 Yves Grevet | Rêves et Cris | noco» (en francès). noco.tv. Arxivat de l'original el 2015-03-20. [Consulta: 10 novembre 2015].
  6. ↑ «Dead Landes» (en francès). francetvpro.fr. France 4, 15 novembre 2016. [Consulta: 19 desembre 2016].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carcolh
  • Chabas, David. La sorcellerie et l'insolite dans les Landes et les pays voisins (en francès). D. Chabas, 1983. 
  • Foix, Vincent. Sorcières et loups-garous dans les Landes (en francès). Éditions Últreïa, 1988. 

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.