Leberon

El leberon[1][2] o lebero[3] (escrit lébérou en francès) és una criatura fantàstica de la mitologia gascona típica del Perigord (G

Leberon
Infotaula personatgeLeberon
Lo Leberon (o lo Lebero) Modifica el valor a Wikidata
Tipuscriatura mitològica
home llop Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimLebero Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia gascona Modifica el valor a Wikidata
EquivalentTac i ganipota Modifica el valor a Wikidata

El leberon[1][2] o lebero[3] (escrit lébérou en francès) és una criatura fantàstica de la mitologia gascona típica del Perigord (Guiena), una mena d'home llop condemnat a córrer per la rodalia tota la nit. Hi ha personatges amb característiques molt similars a l'imaginari popular de la mateixa Guiena (la ganipota) i de les Landes (el tac).

La popularitat de que gaudeix el leberon en la cultura popular del Perigord es reflecteix en els festivals que li dediquen diversos pobles.[4] Hi ha una coneguda expressió popular a la zona que diu «veilo, cort coma un lebero!» ('mira-te'l, corre com un lebero!').[3]

Representació

Les descripcions físiques del leberon varien, però s'hi poden observar certes constants. Es caracteritza principalment com a criatura nocturna que canvia de forma, capaç de prendre la d'un ésser humà o d'un híbrid, meitat animal i meitat humà. De dia, és un home o una dona; al vespre, es posa una pell d'animal o es transforma directament en l'animal en qüestió. Si és un home, pot ser una llebre o un moltó, i si és dona, una cabra, tot i que això és més rar.[5] Les comparacions entre la llegenda del leberon i la més estesa de l'home llop, així com algunes de les seves interpretacions visuals, li atribueixen també la capacitat de transformar-se en llop.

En la seva forma humana, el leberon es pot arribar a reconèixer pel fet que dóna la mà amb el palmell cap avall.[6]

Etimologia

El mot sembla venir de l'occità lop-beron,[2] és a dir, 'llop-moltó', ja que beron vol dir 'moltó preferit, moltó que guia el ramat'.[7] A Occitània, especialment a la Gascunya, els pastors acostumen a cridar les ovelles dient ràpidament «beron! beron!».[8] Tanmateix, podria ser també una deformació de lop garon, que és com es coneix l'home llop en occità, semblantment al francès loup-garou.

Creences

Com l'home llop, el leberon va adquirir els seus trets sobrenaturals com a resultat d'una maledicció, que pot ser deguda a una transgressió comesa per la persona maleïda.[6] Aquesta maledicció normalment els impedeix de dormir mai al seu propi llit. Comença la seva metamorfosi bestial al vespre, necessàriament a prop d'una font. La criatura vagareja així tota la nit pels camins i pels camps de la rodalia.

El leberon volta especialment prop dels habitatges humans. La maledicció l'obliga, cada nit, a visitar set parròquies diferents i, segons algunes versions,[5] a caminar a quatre grapes sota set campanars d'esglésies. La magnitud d'aquest viatge obliga el monstre a passar la major part de les nits corrent de poble en poble, d'església en església, i finalment arriba esgotat al matí, quan els humans es desperten després d'una nit de son reparadora.[6] Aquest ritual interminable i inevitable imposat al leberon té com a objectiu expiar els seus pecats.[5]

El leberon té un caràcter molt particular i fa servir algunes pràctiques que l'han fet infame. És especialment conegut per aferrar-se a l'esquena del primer imprudent que troba durant la seva ruta nocturna i fer-se portar on li plau, ja que el desafortunat que ha engrapat no té cap manera d'alliberar-se'n o fer-lo sortir del seu darrere, excepte portant-lo fins al final de la nit. Si, a la sortida del sol, el viatge del leberon no s'ha seguit i completat correctament, la víctima roman maleïda i es converteix al seu torn en un leberon.[6] Cal destacar, però, que no totes les versions reportades del conte esmenten cap possible final per a la maledicció del leberon.[5]

El leberon també és famós per la seva naturalesa lasciva. Per tant, té el costum de besar per la força les noies, presumiblement joves, que es troba de nit.[5]

Mites i història

El mite del leberon és una tradició oral que es transmet actualment pels rondallaires, sobretot durant els esdeveniments culturals locals.[3]

La principal diferència entre el mite del leberon i el tac de les Landes rau en la inclinació moral de la criatura. Mentre que aquest últim es descriu com a fonamentalment malvat, mirant sobretot de fer mal als altres pel seu propi plaer, el leberon es veu més sovint com una víctima, tot i que generalment no sense raó, de la maledicció que l'obliga a actuar així. El leberon pot fins i tot, en la seva forma humana, ser perfectament honest.[5] A diferència del tac i la ganipota, els contes que expliquen la llegenda del leberon generalment no esmenten casos de víctimes que es moren d'esgotament o per qualsevol altra causa.

L'origen del comportament mesquí del leberon no està clarament establert. És impossible de dir si, un cop transformat, la ment de l'afectat es transforma, si la maledicció fa aflorar un caràcter ocult o si l'afectat passa simplement de forma humana a animal sense cap canvi en la seva consciència.

Referències

  1. ↑ «Boucle La Combe du Loup» (en francès). guide-du-perigord.com. [Consulta: 17 juliol 2026].
  2. ↑ 2,0 2,1 Cousty, Mariette «Au lop-beron! Le Lébérou» (PDF) (en francès). Inter-Parcs du Massif central (IPAMAC). pnr-perigord-limousin.fr, 07-06-2025 [Consulta: 17 juliol 2026].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Lacombe, Christian. «La légende du Lébérou fait toujours sensation» (en francès). sudouest.fr. Arxivat de l'original el 2018. [Consulta: 27 març 2019].
  4. ↑ Portier, Damien. «Accueil du festival du Lébérou» (en francès). Les Contes du Lébérou. [Consulta: 27 març 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Goudineau, Marie Laure. «Le lébérou, qu'es aquò ?» (en francès). espritdepays.com. Esprit de Pays, 30-01-2015. [Consulta: 14 juliol 2026].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Histoires et légendes – Les randonnées en Dordogne Périgord» (en francès). dordogne.fr. Arxivat de l'original el 2018. [Consulta: 27 març 2019].
  7. ↑ Alibèrt, Loís «beron» (PDF) (en occità i francès). Dictionnaire Occitan-Français. IEO [Consulta: 17 juliol 2026].
  8. ↑ «beron» (en occità i francès). dictionnaire-general-occitan-francais. Dictionnaire général occitan-français. [Consulta: 17 juliol 2026].

Vegeu també

Enllaços externs

  • Lo Lebero a YouTube (occità) (francès)
  • Bestiaire fantastique du Périgord-Limousin - Lu Leberon (occità) (francès)

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.