Baeserte

Baeserte[1] o Baesert[2] és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha trobat una inscripció en un altar votiu al llogaret de B

Baeserte
Infotaula personatgeBaeserte

L'altar votiu trobat a Bazert Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat
senglar
altar votiu Modifica el valor a Wikidata
Data de creaciósegle II Modifica el valor a Wikidata
OrigenGordan e Polinhan i reservats del Musèu de Sant Ramon Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimBaesert Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Alçada69,2 cm Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata
Propietat deAjuntament de Tolosa de Llenguadoc Modifica el valor a Wikidata

Baeserte[1] o Baesert[2] és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha trobat una inscripció en un altar votiu al llogaret de Bazert, a Gordan e Polinhan (Comenge). La presència inusual, a les cares laterals de l'altar, de la imatge d'un senglar i el que sembla ser una àmfora de vi en comptes d'un recipient de libació ha donat lloc a interpretacions de banquets rituals de tipus celta vinculats a la caça i el vi, en comptes d'un culte votiu d'estil romà.[1] Tanmateix, la presència del senglar es podria explicar també per la mateixa etimologia del nom, ja que basurde vol dir justament 'porc senglar' en el basc actual.[3][4]

Etimologia

Diversos investigadors han esmentat la connexió de Baeserte amb el basc baso ('lloc salvatge, bosc'). D'altra banda, com s'ha dit, el mot basc per a 'porc senglar' és basurde, que es compon de baso+urde: 'porc salvatge, porc senglar'. En opinió de José Miguel de Barandiarán i de Bernardo Estornés, Baeserte seria, doncs, un déu-senglar.

Toponímia

El nom del lloc de la troballa, la Creu del Bazert (on hi havia la capella de Nôtre-Dame-du-Bazert),[3] al llogaret homònim del municipi de Gordan,[2] ha estat també relacionat amb aquest déu. A uns 3 km d'allà, a Mont-rejau, s'ha conservat també el topònim «Le Basert». Més lluny, ja al Lauraguès (a 100 km de Gordan), hi ha una parròquia al municipi de Senta Gabèla que s'anomena Saint-Exupère-du-Bazert (Sent Supèri del Bazert).

Inscripció

La inscripció de Bazert diu així:[5]

«

BAESERTE
DEO
HARBELEX
HARSI F(ilius)
V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito)

»
CIL XIII, 00085 = D 04519 = CAG-31-02, p. 170

Traducció: «Al déu Baeserte, Harbelex, fill d'Harsus [o potser Hars], ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser».[6]

Cal destacar que a la inscripció hi apareixen igualment dos antropònims aquitans de clara etimologia basca: Hars pot ser Hartz 'ós'[7] i Harbelex recorda a Hartz beltz 'ós negre' o Har(ri) beltz 'pedra negra'[8] ('pissarra' és arbel en basc).

D'altra banda, s'han trobat dues inscripcions més al Comenge que, tot i que incompletes, podrien referir-se també a Baeserte:

Abreviatures

  • CAG: Carte archéologique de la Gaule[9]

Referències

  1. 1,0 1,1 Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 101. ISBN 978-2-909454-26-9. 
  2. 2,0 2,1 Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Baesert par Harbelex» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  3. 3,0 3,1 «Patrimoine» (en francès). gourdan-polignan.fr. [Consulta: 26 maig 2026].
  4. «basurde» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  5. Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 258-259 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II). 
  6. «Harbelex» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 21 febrer 2021].
  7. «Base de Datos de inscripciones aquitanas» (en castellà). eorduna.awardspace.info. [Consulta: 13 abril 2023].
  8. «Aquitano» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 maig 2026].
  9. Michel Provost (dir.). Carte archéologique de la Gaule (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1988-2024 (Éditions de la Maison des sciences de l'homme). 

Vegeu també

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.