Sant Vincenç de Barbairargues

Sant Vincenç de Barbairargues; Saint-Vincent-de-Barbeyrargues
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
	La glèisa de Sant Vincenç de Barbairargues.
	Armas
	Armas
	Geografia fisica
Coordenadas	43° 42′ 25″ N, 3° 52′ 41″ E
Superfícia	2,24 km²
Altituds; · Maximala; · Mejana; · Minimala	; 161 m; 130 m; 65 m
	Geografia politica;
País	Lengadòc;
Estat	França;
Region; 76	Occitània ;
Departament; 34	Erau ;
Arrondiment; 343	Lodeva (Montpelhièr abans 2017);
Canton; 3418	Sant Geli dau Fesc (Las Matèlas abans 2015);
Intercom; 200022986	CC Grand Puòg de Sant Lop;
Cònsol	Frédéric Caussil ; (2020-2026)
	Geografia umana
Populacion; Populacion totala; (2018)	692 ab. Evolucion de la populacion; 702 ab.
Densitat	297,77 ab./km²
	Autras informacions
Còde postal	34730
Còde INSEE	34290

Vilatge d'Occitània

Sant Vincenç de Barbairargues (Saint-Vincent-de-Barbeyrargues en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia

Toponimia

Las fòrmas ancianas son : priore S. Vincentii de Barbairanicis en 1132, in villa seu in parrochia S. Vincencii de Barbairanicis en 1185, de S. Vincencio de Barbayranicis, de Barbayranicis, sense data [sègle XII ?], S. Vincencii de Barbairanicis en 1228, de S. Vincentio, et de Barbaranicis en 1272, S. Vincencii de Barbairanicis en 1280, 1301, prior S. Vincencii de Barbaranicis en 1392, S. Vincentii de Barberanicis en 1529, S. Vincentiani (sic) de Barbeyranicis en 1550, Vicent en 1622, St Vincent en 1626, St Vincens en 1648, S. Vincent de Barbairargues en 1668-69, St Vincent de Barbeyrargues en 1740-60, 1759, St Vincent en 1740-60, en 1770-71 (mapa de Cassini)^[1].

Segon Dauzat e Rostaing, Sant Vincenç pòt èsser Vincens, nom latin d'un martir espanhòu dau sègle III o un monge de Lerins dau sègle V. Barbairargues ven del nom latin d'òme Barbarius, amb lo sufixe -an-icum^[2]; segon Hamlin, Barbairargues ven dau gentilici latin Barbarius, amb lo sufixe -an-icis. Barbairargues èra una proprietat galloromana^[3]. Per de rasons foneticas, lo sufixe -anicis emplegat sistematicament per Hamlin [pr'amor de las latinizacions medievalas] permet pas de menar a -argues; lo cal remplaçar per lo sufixe -anicos segon Joan Pèire Chambon^[4].

Istòria

Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !

Administracion

Lista daus cònsols successius
Periòde		Identitat	Etiqueta	Qualitat
2020 ?	2026	Frédéric Caussil
2001 ?	2020 ?	Véronique Tempier	sense	professora
març de 1983	3 mandats 1/2)	Michel Bonnaud
març de 1971	1983	Marius Sauvan
	1971
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar « persona »
v · d · m

Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 667, totala: 694

101

102

105

-

101

-

-

109

-

125

Cercar

567

629

645

660
683

2009

2010

676
701

689
713

Fonts

Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE

Evolucion de la populacion 1962-2008

En 2018 la populacion èra de 692 abitants e la densitat èra de 308,93 ab/km².

Luòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Veire tanben

Comunas d'Erau

Ligams extèrnes

Nòtas

↑ Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 368
↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 632
↑ Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 29
↑ https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf p. 251