Setge de Guimerà

Setge de Guimerà

Primera guerra carlina
Lleida Barcelona Girona Tarragona Berga Guimerà La Granadella Olot Roda d'Isàvena La Pobla de Segur Posicions carlines Posicions liberals Combats d'agost a novembre de 1835
Tipus	setge
Data	17 a 19 de setembre de 1835
Escenari	Guimerà
Lloc	Guimerà
Resultat	Victòria liberal
Front	Setge de Guimerà
Bàndols
liberals o cristins Carlins
Comandants
Antoni Niubó Rosset de Belianes †
Forces
600 homes 1.600 homes 47 genets artilleria
Baixes
4 morts 71 afusellats 388 presoners 14 ferits

El Setge de Guimerà fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Antecedents

La rebel·lió carlina va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833, quan el pretendent Carles, refugiat a Portugal, es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal, va reclamar el seu dret al tron. A nivell popular, la insurrecció va començar el dia 2 d'octubre a Talavera de la Reina, quan els voluntaris reialistes locals van proclamar Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'alçaments guerrillers, integrats per antics militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei Carles V el 13 de novembre, tot i que la plaça va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre. Tot i ser derrotat en la batalla de Calanda, quan va ser afusellat Ram de Viu, Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat^[1] i intentà unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell.^[2]

Carnicer, cap dels carlins, va anar passant pels pobles reclutant voluntaris per la causa carlina, passant per Batea, Gandesa, Móra d'Ebre, on s'hi afegiren els mossos d'Esquadra i Falset, on va sorprendre les dues companyies que defensaven la vila, que van prendre, i van afusellar als oficials, per després passar a Maials,^[3] on fou derrotat, i la major part dels carlins van caure presoners i finalment van ser deportats a l'illa de Cuba.^[3]

El Conveni d'Eliot entrà en vigor amb el comunicat del liberal Ramon de Meer i Kindelán al cap carlí Antonio Urbiztondo el 3 de juliol a Miralcamp, i la notificació d'aquest a la Junta Superior de Berga el 9 de juliol.^[4]

Juan Antonio Guergué comandà una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.^[5] El 8 d'agost del 1835 surt d'Estella al capdavant de 2.700 homes mentre el general Pastors, cap de l'exèrcit de Catalunya, va encomanar als generals Gurrea i Conrad la intercepció dels carlins.^[5]

Batalla

Una columna carlina comandada pel capitost Rosset de Belianes, que el 7 de setembre havia actuat a Tàrrega i fou combatuda per la columna del coronel Antoni Niubó, arribant el dia 11 entre Sant Martí i Maldà, el 17 quedà bloquejada a Guimerà, quan es dirigia a l'Ametlla de Segarra. Els liberals els interceptaren i es veieren forçats a refugiar-se al castell.

La tarda del 19 de setembre l'artilleria disparà amb bala rasa cinc trets i els assetjats demanaren parlamentar, sense arribar a cap acord, els canons dispararen 9 trets més i a les cinc de la tarda, el comandant Rosset es rendí.^[6]

Conseqüències

Immediatament després de la rendició dels carlins, el Rosset de Belianes i 33 soldats foren afusellats per ordre del coronel Niubó^[7] per la Legió Estrangera Francesa de Ferrary^[8] doncs el Conveni d'Eliot no havia arribat encara a la guerra a Catalunya,^[9] fet que provocà que durant la guerra qualsevol membre de la Legió Estrangera Francesa fos afusellat en caure presoner.^[10] Altres 12 carlins foren afusellats a Verdú, 22 a Tàrrega i 3 a Igualada.^[6] Els presoners supervivents van ser deportats a l'illa de Cuba.^[7]

Referències

1. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
2. Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659. 
3. de Magrinya, Antoni «La historia dels set setges de Gandesa». Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 27, 1998 [Consulta: 19 agost 2015].
4. «Setge de Guimerà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
5. Condado Madera, 2002, p. 35.
6. Corbella i Duch, J. «Repassant la història, la batalla carlina de Guimerà de setembre de 1835». La tribuna de Guimerà, 11-09-2006. [Consulta: 27 setembre 2015].
7. Planes i Closa, Josep M. «L'Urgell de l'odi i de la mort, 1820-1840». Quaderns de El Pregoner d'Urgell, 8, 1994, pàg. 28 [Consulta: 27 setembre 2015].
8. Condado Madera, 2002, p. 36.
9. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo (en castellà). Editorial MAXTOR, 2008, p. 193. ISBN 8497614488. 
10. «Legión Extranjera Francesa» (en castellà). XIX. mendeko historia militarra Euskal Herrian. Zumalakarregi Museoa, 2006. [Consulta: 27 setembre 2015].

Bibliografia

• Condado Madera, Emilio. La intervención francesa en España, 1835-1839 (en castellà). Editorial Fundamentos, 2002. ISBN 8424509102.