Setge de La Granadella

Expedició Guergué

Primera guerra carlina
Lleida Barcelona Girona Tarragona Berga Guimerà La Granadella Olot Roda d'Isàvena La Pobla de Segur Posicions carlines Posicions liberals Principals combats entre agost i novembre de 1835
Tipus	setge
Data	agost de 1835
Escenari	La Granadella
Lloc	la Granadella
Resultat	Victòria liberal
Front	Catalunya
Bàndols
liberals Carlins

El setge de la Granadella fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Antecedents

Juan Antonio Guergué comandà una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.^[1] El 8 d'agost del 1835 surt d'Estella al capdavant de 2.700 homes mentre el general Pastors, cap de l'exèrcit de Catalunya, va encomanar als generals Gurrea i Joseph Conrad la intercepció dels carlins.^[1]

Travessa Navarra, arribant a Osca el 16 d'agost, deixant a Santocildes comandant la guarnició de la ciutat, que abandonà amb l'arribada del brigadier liberal Gurrea. Passant per Barbastre, a Roda d'Isàvena derrotà una columna procedent de Benasc,^[2] i a finals d'agost entrà a Catalunya, seguit pel general Bernelle, passant per Lleida el 25 d'agost^[1]

Batalla

Els carlins van assetjar als liberals a La Granadella fins que la Legió Estrangera Francesa, amb 600 efectius comandats per Cros d'Avenas aixecà el setge amb durs combats.^[3]

Conseqüències

Juan Antonio Guergué intentà entrar a Olot sense aconseguir-ho el setembre i octubre,^[4] i arriba triomfant a Girona amb nombrosos nous voluntaris que se li han anat afegint durant la marxa, i deixa organitzades les forces catalanes en quatre zones: divisió de Girona amb Mataró i Vic, divisió de Manresa, divisió de Lleida i divisió de Tarragona, amb un total de més de 24.000 homes, mentre la revolta s'anava estenent

El setembre, els legionaris de Conrad s'havien reagrupat a Balaguer per interceptar Guergué en el seu retorn a Navarra, i prenent les posicions carlines de Gerri i La Pobla de Segur, on hi hagué una batalla^[5] en 6 de novembre. El 22 de novembre creuà el Cinca, dispersant la cavalleria liberal que havia sortit al seu encontre, i va dirigir-se de nou a Barbastre, cap on es dirigia Conrad a tallar-li el pas, lluitant en la batalla d'Angüés,^[2] i després va retornar a Navarra passant a prop d'Osca.

Referències

1. Condado Madera, 2002, p. 35.
2. «Guergué y Yániz, Juan Antonio de» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2017-07-29. [Consulta: 5 setembre 2015].
3. Condado Madera, Emilio. La intervención francesa en España, 1835-1839 (en castellà). Editorial Fundamentos, 2002, p. 35. ISBN Editorial Fundamentos. 
4. Paluzie i Cantalozella, Esteve; Jaume, Jepús i Roviralta. Olot: su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local (en castellà). Establ. Tip. de Jaime Jepús, 1860, p. 127. 
5. Condado Madera, 2002, p. 37.