Setge de Calanda

Infotaula de conflicte militarSetge de Calanda
Primera guerra carlina
Setge de Calanda està situat en Aragó
Morella
Morella
Estella
Estella
Castelló
Castelló
Terol
Terol
Saragossa
Saragossa
Pamplona
Pamplona
Osca
Osca
Lleida
Lleida
Calanda
Calanda
Alcorisa
Alcorisa
Gandesa
Gandesa
Sant Mateu
Sant Mateu
Cantavella
Cantavella
Beseit
Beseit
Benicarló
Benicarló
L'Alcora
L'Alcora
Llucena
Llucena
Posicions carlines
Posicions liberals
Principals combats en març i abril de 1838
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data18 a 22 d'abril de 1838
EscenariCalanda
LlocCalanda (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria carlina
FrontFront oriental
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de la Creu de Borgonya Lluís Llangostera
Forces
2 companyies d'infanteria
200 milicians
4 batallons d'infanteria
9 peces d'artilleria
Baixes
413 presoners 5 morts
27 ferits


Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

El Setge de Calanda fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Antecedents

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[1] L'execució de Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament del front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[2] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[3]

Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[4] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[5] que va capturar Cantavella,[6] recuperada en 24 d'abril de 1837,[7] quan la seva guarnició es va rendir[8] en un atac simultani dels carlins a Cantavella, Sant Mateu i Benicarló.[9] El 31 de gener de 1838, procedent de Benicarló, entrava Ramon Cabrera a Morella[10] i a continuació queien Calanda, Alcorisa i Samper.[11]

El 9 de febrer Cabrera posà setge a Gandesa però el 24 de febrer ordenà al coronel Juan Cabañero que abandonés el setge i sorprendre Saragossa, que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.[12] El 3 març van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel José Lespinace, i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabañero que van assaltar Saragossa però els saragossans van llançar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir,[12]

El setge

El 18 d'abril Lluís Llangostera i Casadevall amb quatre batallons d'infanteria es plantà davant de Calanda,[13] mentre Cabrera arribava amb nou peces d'artilleria, rendint el 19 un dels forts exteriors i el de San Blas el dia 20, a més d'atacar les muralles, fer dues bretxes i prendre la vila al vespre, però la guarnició es va refugiar al convent i una torre immediata: La torre es va rendir a primera hora del 21 i els canons van atacar el convent, obrint dues bretxes, i aquest es va rendir per la tarda, i el 22 d'abril de matinada va rendir-se el castell.[14]

Conseqüències

El coronel Feliu va rebre ordres d'atacar Alcorisa, que en arribar el 28 d'abril va descobrir que havia estat abandonada pels liberals, i a continuació a Samper, que es va rendir el 30 d'abril.[15] Després del fallit assalt a Alcanyís, la vila va quedar bloquejada i aïllada fins al final de la guerra, i Ramon Cabrera va seguir expandint el seu territori, derrotant els liberals a l'Acció de Maella i ocupant tot el territori fins a la conca del Jalón i Calataiud, però amb la signatura del Conveni de Bergara l'agost de 1839, Cabrera es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,[16] que a final de 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment Cantavella l'11 de maig. Perduda Morella, Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a França el mes de juliol.[17]

Referències

  1. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  2. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  3. Flávio, 1870, p. 252.
  4. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  5. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894. 
  6. «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
  7. Flávio, 1870, p. 301.
  8. Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279. 
  9. Pirala, 1842, p. 145.
  10. Rodríguez Vives, Conxa. «Morella i Cabrera». Ajuntament de Morella, 2006. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 30 agost 2015].
  11. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
  12. 12,0 12,1 Negro, Luis. «Cincomarzada, un año más» (en castellà). El Periódico de Aragón, 05-03-2014. [Consulta: 31 agost 2015].
  13. Flávio, p. 445.
  14. Flávio, p. 446.
  15. Flávio, p. 448.
  16. Bollaert, William. The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840 (en anglès). vol.2. Ranken and Co, 1870, p. 370. 
  17. «La Expedición Real» (en castellà). Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon. Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2021-02-11. [Consulta: 21 agost 2015].

Bibliografia

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!