|
|---|
Front del nord |
|
Front del Maestrat |
|
|
|
|
|
|
|
|
Catalunya |
|
La batalla d'Albaida va ser un dels combats de la primera guerra carlina.
Antecedents
A Morella, el militar carlí Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, però evacuà la vila 9 de desembre en direcció a Calanda on foren interceptats. Però Ram de Viu fon reconegut i capturat el 27 de desembre a Manzanera,[2] i jutjat i afusellat a Terol el 12 de gener de 1834. Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat,[3] i intentà unir les seues forces amb les que operaven al Principat i per tal d'estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell,[4] però va patir una severa derrota prop de Maials.[4] Carnicer va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i órdens, havent deixat el coronel Ramon Cabrera el comandament interí de les seues tropes, i en ser detingut pels cristins a Miranda de Ebro fon afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835.[3] En conseqüència, Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat.[4]
En previsió de la campanya d'hivern, Cabrera va ordenar al Serrador atacar la província de Conca i a Joaquín Quilez la de Terol. La derrota del Serrador a la batalla de Soneixa i les pèrdues que va ocasionar van impedir que Cabrera, amb les seues forces reunides amb les de Quilez, poguera atacar l'Horta de València, i va ordenar Quilez que atraguera els lliberals mentres ell i el Serrador atacaven la plana de Castelló. Quilez, que va eixir de la seua base de Xelva fon perseguit per la columna de Narváez des de Terol, i Cabrera per les de José Grases i Breton.
La presecució de Quilez fon tan propera que es va haver de retirar per Tronxó cap a Figueroles per mirar de trobar-se amb Domènec Forcadell i Michavila, motivant que la brigada de reserva de Francisco Warleta s'afegís a la persecució, mentre Quilez passava per Mora de Rubielos cap a Llíria i a Segorb, i ocupant Albaida la tarda del 25 de juliol.
Batalla
Quilez fon sorprés i derrotat el 25 de juliol de 1836 en la batalla d'Albaida, a mans de Luis de Salamanca Martínez de Pisón, el marqués de Villacampo.[7]
Conseqüències
Quilez, en retirada a la seua base de Xelva fon perseguit pel general Soria, que es va dirigir a Villarroya, pensant que es Quilez es podria dirigir a Fortanet o Villarluengo, i sabent posterioement que el 4 d'agost es dirigiria a Fortanet, s'hi va avançar, derrotant-lo el 4 d'agost de 1836 a la batalla de Fortanet i l'endemà, a Ramon Cabrera a la batalla de Villarluengo.
Cabrera, amb les seues forces i les de Joaquín Quilez, i Josep Miralles Marín el Serrador es van unir a l'Expedició de Miguel Gómez Damas que intentà infructuosament prendre Madrid.[10]
Referències
- ↑ «Personajes carlistas» (en castellà). Rafael Ram de Viu, Baró d'Herbers. Rutadecabrera.com. Arxivat de l'original el 2014-03-30. [Consulta: 27 agost 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659.
- ↑ «Batalla d'Albaida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352.
Bibliografia
.svg){kind=small}
