|
|---|
Front del nord |
|
Front del Maestrat |
|
|
|
|
|
|
|
|
Catalunya |
|
El Setge de Benicarló de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Antecedents
La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[1] L'execució de Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament del front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[2] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.
Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[4] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[5] que va capturar Cantavella,[6] recuperada en 24 d'abril de 1837, quan la seva guarnició es va rendir[8] en un atac simultani dels carlins a Cantavella, Sant Mateu i Benicarló. Amb l'arribada de dos dos batallons procedents de la infructuosa expedició Zaratiegui, aquests es destinaren alternativament al bloqueig de Morella.[10]
El setge
El 22 de gener de 1838, Ramon Cabrera, que comptava amb Magí Solà al capdavant de la infanteria, i José Lespinace i Alexandre de Gonzaga encapçalant la cavalleria de Tortosa van posar setge a Benicarló, establint l'endemà les bateries per l'artilleria. Els defensors no van rendir-se i van demanar ajut a Emilio Borso di Carminati que era a Sagunt i Marcelino de Oraá a València mentre els carlins obrien una bretxa a la muralla. Un vaixell britànic va obrir foc sobre els carlins però l'amenaça de Cabrera sobre el cònsol el va fer marxar mar endins, i finalment els isabelins es van rendir el 27 de gener.
Conseqüències
Els carlins van capturar 400 fusells, catorze cinc canons de ferro, una culebrina i un obús, i conegueren aquella nit que Morella havia caigut en mans carlines. El 31 de gener entrava Ramon Cabrera a Morella[15] i a continuació queien Calanda, Alcorisa i Samper de Calanda, i s'atacava Alcanyís, Xiva. Gandesa i Saragossa.[17]
Referències
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488.
- ↑ Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352.
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894.
- ↑ «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑ Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279.
- ↑ «Toma, defensa y pérdida de Morella por los Carlistas.». El Maestrazgo carlista.
- ↑ Rodríguez Vives, Conxa. «Morella i Cabrera». Ajuntament de Morella, 2006. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ Negro, Luis «Cincomarzada, un año más» (en castellà). El Periódico de Aragón, 05-03-2014 [Consulta: 31 agost 2015].
Bibliografia
.svg)
.svg){kind=icon}
.svg){kind=small}
