Batalla de Soneixa

Infotaula de conflicte militarBatalla de Soneixa
Primera guerra carlina
Batalla de Soneixa (País Valencià)
Batalla de Soneixa
Batalla de Soneixa
Batalla de Soneixa (País Valencià)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data17 de juliol de 1836
Coordenades39° 49′ 02″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.817222°N,0.428611°O / 39.817222; -0.428611
EscenariSoneixa
LlocSoneixa Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria liberal
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) José Grases y Seguí Bandera de la Creu de Borgonya Josep Miralles Marín

La batalla de Soneixa fou un dels combats de la Primera Guerra carlina, que tingué lloc en la localitat valenciana de Soneixa (l'Alt Palància).

Antecedents

En previsió de la campanya d'hivern, el comandant carlí Ramon Cabrera va ordenar a Josep Miralles Marín el Serrador atacar la província de Conca i a Joaquín Quilez la de Terol. El Serrador,[1] amb 2.400 infants i 200 cavalls, va baixar del Maestrat, saquejant els pobles d'Alfara, Algar i Sot. Va arribar a Soneixa el 17 de juliol, d'on tots els hòmens aptes havien fugit, i els lliberals s'havien refugiat a Sogorb. Els carlins van saquejar i van calar foc a la població, i executaren algunes persones.[2]

Batalla

El 17 de juliol,[3] mentre Josep Miralles Marín el Serrador es dirigia a Benassal,[4] el vicari de Torcas, José Soriano i altres soldats van guiar el general José Grases y Seguí, fins que van obrir foc sobre els carlins, que van fugir[2] perseguits pels lliberals, que els van causar tres-centes baixes.[5]

Voluntaris lliberals de les viles pròximes es van posar a les ordres de Grases, van fer un reconeixement del terreny i van matar una trentena de carlins més.[5]

Conseqüències

La derrota de Soneixa i les pèrdues que va ocasionar van impedir que Ramon Cabrera, amb les seues forces reunides amb les de Joaquín Quilez, poguera atacar l'Horta de València;[5] va ordenar a Quilez que atraguera els lliberals mentres ell i el Serrador atacaven la plana de Castelló. Quilez, que va eixir de la seua base de Xelva, fou perseguit per la columna de Narváez des de Terol, i Cabrera per les de José Grases i Breton.[6] Es van unir a l'expedició de Miguel Gómez Damas, que intentà infructuosament prendre Madrid.[7]

Després de la crema de Soneixa, la població va marxar a València i Sogorb, tot i que el general Narváez, amb una columna de 3.500 soldats, va reeixir a allunyar els grans nuclis carlins,[2] i després d'una nova incursió carlina a la darreria de 1838, es va construir una muralla entre 1839 i 1840, que conserva encara part de les seues espitlleres defensives.[8]

Referències

  1. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 176-180. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Muralla Carlista de Soneja» (en castellà). Bienes Inmuebles de la C.V. Generalitat Valenciana, 2009. [Consulta: 20 agost 2015].
  3. «Extracto de periódicos nacionales» (en castellà). El Español, 23-07-1836, pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2015].
  4. Miralles de Imperial, Adolfo. Crónica de la provincia de Castellón de la Plana (en castellà). Maxtor, 2010 (1868), p. 73. ISBN 8497618068. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Calbo y Rochina de Castro, 1845, p. 203.
  6. Calbo y Rochina de Castro, 1845, p. 204.
  7. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  8. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 183. 

Bibliografia

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!