Prats de Lluçanès és una vila i municipi de la comarca del Lluçanès de la qual n’és la capital. Està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter.
Història
A primers del 1714, durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió[1] desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714,[2] diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l'exèrcit de Felip V (quinzenades). A Balsareny, el regiment borbònic de Lleó, que estava allotjat a la vila per recaptar la taxa, va ser fet presoner per sometents del Lluçanès. Com a represàlia, les tropes del mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria lluçanesa i el 5 de febrer van saquejar i incendiar la vila de Prats de Lluçanès, a més d'altres nuclis de l'entorn com Sant Feliu Sasserra i Oristà.
Al cap de cinc mesos, un nou destacament de Felip V, en aquesta ocasió comandat per Feliciano Bracamonte, va irrompre un altre cop a la població. L'1 de juliol de 1714, Prats de Lluçanès va tornar a ser saquejat i incendiat, i unes cent quaranta cases, aproximadament tres quartes parts del nucli urbà, van quedar molt afectades per la destrucció del foc.
El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d'Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.[3]
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
-
12
69
359
902
2.170
1.752
1.671
1.469
1.530
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
1.527
1.563
1.606
1.740
1.735
1.805
2.266
2.571
2.638
2.638
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
2.790
2.741
2.750
2.715
2.700
2.753
2.719
2.739
2.659
2.624
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
2.565
2.537
2.604
2.627
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Geografia
Llista de topònims de Prats de Lluçanès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Isidre Castells i Casadesús (1889 - 1936), sacerdot i poeta, fill de cal Bagues, del carrer de Vic; va guanyar un accèssit a la Viola d'Or als Jocs Florals de Barcelona de 1917, i el 1934 va publicar un recull de versos titulat Perfums i clarors.
Fira de Sant Jaume, o Fira del Comerç, el diumenge més proper al 25 de juliol. Simultàniament té lloc la Mostra Gastronòmica del Lluçanès, anomenada TastaQmarca.
Fira de Santa Llúcia, des del segle XVIII el diumenge més proper al 13 de desembre, dedicada a l'agricultura i la ramaderia.
Tocats pel Bolet, un cap de setmana d'octubre dedicat al món boletaire.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 96. ISBN 84-393-5437-1.
