Llúdries

Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són una subfamília de la família dels mustèlids.[2] N'hi ha set gèneres vivents, que en total inclouen tretz

Llúdries
Per a altres significats, vegeu «Llúdria comuna».
Infotaula d'ésser viuLlúdries
Lutrinae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaMustelidae
SubfamíliaLutrinae Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1838 Lutrinae Modifica el valor a Wikidata
Gèneres

Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són una subfamília de la família dels mustèlids.[2] N'hi ha set gèneres vivents, que en total inclouen tretze espècies. Se senten més a gust a l'aigua que a terra ferma. Són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic.

Descripció

El mascle sol ser més gros que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys. Posseïxen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisives a la mandíbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen cinc dits amb ungles, a les davanteres d'uns 6 a 7 cm de llarg i 5 o 6 d'ample i a les del darrere d'uns 6 a 9 cm, amb membranes interdigitals que l'ajuden en el desplaçament aquàtic.

Tenen una pell impermeable i que els permet conservar la calor del cos. Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nasals sota l'aigua i romandre submergides fins a sis minuts sense sortir a la superfície per respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els membres davanters quan neden lentament. A l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h.

Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia i Àfrica, furguen el fang del fons dels rius amb les sensibles potes davanteres a la recerca d'aliment: gambetes, crancs i altres similars.

La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l'any, no obstant això la seva reproducció és lenta i irregular, encara que s'observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun poden resultar dues o tres criatures, que neixen cegues i sense dents. El seu període de lactància és d'uns dos mesos, abandonen el territori matern després d'aproximadament un any, llavors comencen a vagar fins a establir el seu propi territori, cosa que fan efectiu aproximadament al cap de dos anys d'haver nascut.

Distribució

La llúdria comuna (Lutra lutra) és indígena a Europa, Àfrica i Àsia. Als Països Catalans és una espècie amenaçada.[2] Fins a principis dels anys 1970 a Espanya la Junta de extinción de Alimañas pagava per cada llúdriga morta. El 1973 se'n va constatar el perill d'extinció, l'espècie va ser protegida i la seva caça prohibida.[3] La població de llúdries es mantenia als afluents de l'Ebre, on s'havia conservat, per exemple al Matarranya, i actualment està retornant a l'Ebre.[4] Extinta al nord-est de Catalunya, un programa de reintroducció als aiguamolls amb una població importada d'Extremadura va tenir èxit, tot i fora de la reserva natural.[5] El 2017 per primera vegada va tornar a l'Onyar.[6]

Enfront de les costes occidentals de Nord-amèrica viuen les llúdrigues marines que atrapen les preses amb les potes davanteres: peixos de moviments lents i animals amb petxina, com l'eriçó de mar i mol·luscs. Són força intel·ligents, per exemple, prenen una pedra del fons del mar i, nedant de cap per amunt, se la posen al pit i hi copegen les petxines fins a partir-les, són a més dels primats, els únics mamífers que utilitzen algun tipus d'eina.

Gèneres i espècies[3]

Nom científic
Gènere espècie
nom vulgar distribució longitud (m) status
Aonyx capensis llúdria del Cap Àfrica 1,2-1,6 LC
A. congicus Àfrica occidental i central 1,2-1,6 DD
A. cinerea llúdria d'ungles curtes oriental Àsia 0,6-0,9 NT
Enhydra lutris llúdria marina NE Àsia, NO Amèrica 0,7-1,6 EN
Pteronura brasiliensis llúdria gegant Sud-amèrica 1,4-2,0 EN
Lontra canadensis llúdria del Canadà Nord-amèrica 1,0-1,5 LC
L. felina Llúdria costanera sud-americana Sud-amèrica 0,9-1,2 EN
L. longicaudis llúdria cuallarga Amèrica 0,9-1,4 DD
L. provocax llúdria de Xile Sud-amèrica 1,0-1,2 EN
Lutra maculicollis llúdria de coll tacat Àfrica 0,9-1,2 LC
L.  sumatrana llúdria de Sumatra SE Àsia 1,0-1,3 DD
L. lutra llúdria comuna,
llúdriga, llúdrica eurasiàtica
Europa, Àsia i N Àfrica 0,9-1,4 NT
L. perspicillata llúdria de l'Índia SE Àsia 1,1-1,3 VU
Categories de la Llista Vermella de la UICN: EX (extinta), CR (en perill crític), EN (en perill),
VU (vulnerable), NT (gairebé amenaçada), LC (preocupació menor) i DD (dades insuficients).
Lutrinae

Pteronura brasiliensis





Lontra canadensis





Lontra felina



Lontra provocax




Lontra longicaudis






Enhydra lutris



Hydrictis maculicollis





Lutra lutra



Lutra sumatrana






Aonyx capensis





Aonyx cinerea



Lutrogale perspicillata








Cladograma segons Koepfli et al. 2008[7] i Bininda-Emonds et al. 1999[8]

Referències

  1. Entrada «Lutrinae (otter)» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 23 agost 2025].
  2. 2,0 2,1 «Llúdries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. 3,0 3,1 Saavedra, Deli. El retorn de la llúdriga Història de la reintroducció de la llúdriga als Aiguamolls de l'Empordà i conques dels rius Muga i Fluvià. Barcelona: Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, 2006, p. 12 (Manuals tècnics i pràctics de la Fundació Territori i Paisatge. Col·lecció Gestionar per Conservar.).  Arxivat 2016-08-03 a Wayback Machine.
  4. Berbís, Sílvia «La reserva natural de Sebes grava a Flix com les llúdrigues mengen silurs». Aguaita.cat, 03-09-2014. «Certifica que el mamífer reaparegut en este tram del riu Ebre és un depredador del silur de mida petita»
  5. «Un projecte d'estudi dels mustèlids amenaçats rep el premi Gavarres 2015». El Punt Avui, 29-11-2015, p. 16.
  6. E.C, L.A. / «Sorpresa a Girona per una llúdriga a l'Onyar». El Punt Avui, 23-02-2017, p. 8.
  7. Koepfli, KP; Deere, KA; Slater, GJ; et al «Multigene phylogeny of the Mustelidae: resolving relationships, tempo and biogeographic history of a mammalian adaptive radiation». BMC Biol., 6, 1, 2008, p. 4–5. DOI: 10.1186/1741-7007-6-10. PMC: 2276185. PMID: 18275614.
  8. Bininda-Emonds, OR; Gittleman, JL; Purvis, A «Building large trees by combining phylogenetic information: a complete phylogeny of the extant Carnivora (Mammalia)» (en anglès). Biological Review of the Cambridge Philosophical Society, 74, 2, 1999, p. 143–75. DOI: 10.1017/S0006323199005307. PMID: 10396181.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.