El cuó[2] (Cuon alpinus) és una espècie de cànid salvatge asiàtic i l'únic membre vivent del gènere Cuon.
Taxonomia i evolució
Subespècies extintes
C. a. europeaeus: subespècie extinta del Plistocè mitjà i superior (possiblement Holocè) d'Europa.
Subespècies actuals
Se'n reconeixen dos grups filogeogràfics:
Grup septentrional: distribuït a l'Àsia Oriental arribant al sud fins a l'Himàlaia i al riu Ian-tsé. Inclou:
- C. a. alpinus: inclou antiquus.
- C. a. fumosus
- C. a. hesperius: inclou jason.
- C. a. primaveus
- C. a. laniger
Grup meridional: Distribuït a l'Àsia Sud-Oriental, des de l'Índia fins al sud de la Xina i arribant a Malàisia i Sumatra. Inclou:
- C. a. lepturus: inclou poblacions clamitans
- C. a. dukhunensis
- C. a. adjustus
- C. a. infuscus: sinònim de C. a. rutilans
- C. a. sumatrensis
- C. a. javanicus
Descripció
Pesa de 12 a 20 kg, fa uns 90 cm de llargada i uns 50 cm d'alçada fins a les espatlles.
[3] La cua fa de 35 a 45 cm de llargada. El dimorfisme sexual és poc considerable. El musell és ample i curt. Les orelles són grosses i arrodonides.[4]
El pelatge del darrere i els costats és de vermell a marró i la resta blanquinós.
El cuó corre el perill d'encomanar-se de malalties infeccioses si es troba amb altres animals, especialment cànids com els gossos. Aquest cànid asiàtic és un supervivent del darrer període glacial.[5]
Distribució i hàbitat
El cuó és originari del sud de l'Àsia. Històricament es distribuïa per l'Índia, la Xina i fins a Malàisia i Indonèsia amb Java com a límit sud. En el passat geològic també vivia a Europa (incloent-hi els Països Catalans) i Nord-amèrica. Darrerament, ocupa una àrea molt més reduïda.
Viu en hàbitats diversos, normalment en boscos secs o humits caducifolis, però també a la jungla i a la selva, i fins i tot en prats alpins o l'estepa. Als deserts no n'hi ha.
Ecologia i comportament
És sobretot diürn i caça preses petites com les llebres. Tanmateix, en grup, pot caçar cérvols i —tot i que rarament— gaurs.
Estat de conservació
L'espècie es considera en perill d'extinció i s'estima una població d'entre 950-2200 individus adults.[9]
Referències
- ↑ «Dhole». L.S Durbin, A. Venkataraman, S. Hedges and W. Duckworth. Canids.org. Arxivat de l'original el 2009-03-04. [Consulta: 10 febrer 2008].
- ↑ «cuó». Diccionari dels mamífers del món. Fundació Barcelona Zoo i TERMCAT, 2023 i 2024. [Consulta: 22 agost 2023].
- ↑ «Cuon alpinus». Raquel Chacon. Animal Diversity Web. [Consulta: 10 febrer 2008].
- ↑ «Dhole - an ice age survivor». Arxivat de l'original el 2008-10-22. [Consulta: 16 novembre 2009].
- ↑ Lyras, G.A.; Van Der Geer, A.E., Dermitzakis, M., De Vos, J. «Cynotherium sardous, an insular canid (Mammalia: Carnivora) from the Pleistocene Of Sardinia (Italy), and its origin». Journal of Vertebrate Paleontology, 26, 3, 2006, pàg. 735–745. DOI: 10.1671/0272-4634(2006)26[735:CSAICM]2.0.CO.
- ↑ «IUCNRedList» (en anglès). Kamler, J.F., Songsasen, N., Jenks, K., Srivathsa, A., Sheng, L. & Kunkel, K. 2015. Cuon alpinus. The IUCN Red List of Threatened Species 2015: e.T5953A72477893. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2015-4.RLTS.T5953A72477893.en. Accessed on 23 September 2023., 2015. [Consulta: 23 setembre 2023].
Bibliografia
- Antón, M. Sabertooth (en anglès). Indiana University Press, 2013. ISBN 9780253010490.
- Ceballos, G.; Arroyo-Cabrales, J.; Medellín, R. A.; Medrano González, L.; Oliva, G. «Diversity and Conservation». A: Ceballos, G. Mammals of Mexico (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2014. ISBN 9781421408798.
- Ripoll, M. P.; Morales Pérez, J. V.; Sanchis Serra, A.; Aura Tortosa, J. E.; Montañana, I. S. «Presence of the genus Cuon in upper Pleistocene and initial Holocene sites of the Iberian Peninsula: new remains identified in archaeological contexts of the Mediterranean region» (en anglès). Journal of Archaeological Science, 37, 3, 2010, pàg. 437-450. DOI: 10.1016/j.jas.2009.10.008.
Enllaços externs
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
_cropped.jpg)
