FaginaEsqueletCraniFagina al museu de Gressoney-Saint-Jean
En estat adult la fagina fa entre 40 i 50 cm de longitud, la cua fa entre 21 i 27 centímetres, i el seu pes és d'1-2 kg. Molt semblant a la marta (Martes martes), no en va tenen avantpassats comuns, però és lleugerament més camacurt i corpulenta, té el musell més camús i les orelles més petites, i es distingeix d'aquella pel seu pitet de color blanc que s'obre en forquilla cap a les extremitats davanteres. Té una excel·lent oïda i molt bona vista i olfacte.
Té una llargada de 42 a 56 cm i una cua de 20 a 30 cm[3]
Pesa fins a 2 kg.
El seu pelatge marró té una marca en forma de forca a la zona de la gola, que la distingeix de la marta (Martes martes), la marca de la qual és més cremosa i arrodonida.
Molt sovint viu sola al seu cau (un forat entre roques, en un arbre o ocupat anteriorment per un altre animal), marca el seu territori que, normalment, és de 80 hectàrees i és bàsicament nocturna i silenciosa. S'alimenta de petits mamífers, ocells, ous, fruita i mel.
Les fagines esdevenen sexualment madures entre els 18 mesos i els 3 anys. La fagina té dues èpoques de reproducció anuals, la primera durant el mes de febrer i l'altra entre juny i agost. La primera època, al mig de l'hivern, no es reprodueix. Durant l'eixida veritable, els mascles es barallen i xisclen, recorren llargues distàncies fins a trobar una femella. Aquest període d'eixida dura uns 15 dies. La femella retindrà els espermatozoides vius del mascle dintre seu fins, si fa no fa, el mes de gener a causa de la implantació retardada. Té una gestació de 56 dies.[8] Cria a partir del mes de març en coves o bé sota les cavitats dels blocs de pedres. Pot tenir d'entre 3 a 7 cries. Les alimenten gràcies a llurs quatre glàndules mamàries.
↑Grizimek, B., 1990. Martes foina. P. 411–412,416,442 a B. Grizimek, ed. Grizimek's Encyclopedia of Mammals, Vol. 3, Sisena edició. Boston, els Estats Units: McGraw-Hill.
↑Virgos, E., F. Garcia. 2002. Patch occupancy by stone martens Martes foina in fragmented landcapes of central Spain: the role of fragment size, isolation and habitat structure. Acta Oecologica - International Journal of Ecology, 23(4): 231-237.
Abràmov, A. V., Kruskop, S. V. i Lissovski, A. A., 2006. Distribution of the stone marten Martes foina (Carnivora, Mustelidae) in the European part of Russia. Russian Journal of Theriology 5(1): 37–41
Kryštufek, B., 2004. The Cretan Stone Marten Martes foina bunites. Small Carnivore Conservation 30: 2–4.
Kryštufek, B., 2004. The Stone Marten Martes foina milleri on the Island of Rhodes. Small Carnivore Conservation 31: 6–8.
Long, C. A., 1995. Stone marten (Martes foina) in southeast Wisconsin, U.S.A. Small Carnivore Conservation 13: 14.
Rabinowitz, A. i Tun Khiang, S., 1998. Status of selected mammal species in North Myanmar. Oryx 32(2): 201-208.
.svg){kind=icon}
.jpg)
