Mustèlids

Mustèlids

Mustelidae
marta
Període
Eocè mitjà - recent[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Carnivora
Superfamília	Musteloidea
Família	Mustelidae Fischer von Waldheim, 1817
Nomenclatura
Ortografia original	Mustelini
Epònim	Mustela
Subfamílies
Guloninae Helictidinae Ictonychinae Leptarctinae † Lutrinae Melinae Mellivorinae Mustelavinae † Oligobuninae † Mustelinae Taxidiinae

Els mustèlids (Mustelidae) són una família de mamífers carnívors. És una de les famílies més reeixides i diverses de l'ordre dels carnívors i inclou les fures, els visons (Neogale vison, Mustela lutreola), els marts, els toixons i les llúdries. Diversos membres de la família són aquàtics en graus diversos, com les llúdries de rius o les eminentment aquàtiques llúdries marines. La llúdria marina, a més, és l'únic mamífer no primat conegut que utilitza una eina: se serveix de pedres per trencar les closques de crustacis, que són una part important de la seva alimentació.

Característiques

Esquelet d'un turó de peus negres exposada al Museu d'Osteologia (Oklahoma).

Dins d'un gran rang de variació, els mustèlids presenten algunes característiques comunes. Normalment són animals petits amb cossos allargats, potes curtes, cranis curts, orelles curtes i rodones i pelatge gruixut.^[2] La majoria dels mustèlids són animals solitaris i nocturns i estan actius durant tot l'any.^[3]

Amb l'excepció de la llúdria marina,^[4] tenen glàndules olfactives anals que produeixen una secreció d'olor forta que els animals utilitzen per a la selecció sexual i per marcar el territori.

La major part de la reproducció dels mustèlids implica diapausa embrionària.^[5] L'embrió no s'implanta immediatament a l'úter, sinó que roman latent durant algun temps. No es produeix cap desenvolupament mentre l'embrió roman desconnectat del revestiment de l'úter. Com a resultat, el període normal de gestació s'allarga, de vegades fins a un any. Això permet que les cries neixin en condicions ambientals favorables. La reproducció té un gran cost energètic, per la qual cosa és beneficiós per a una femella disposar d'aliments i un clima suau. Les cries tenen més probabilitats de sobreviure si el naixement es produeix després que la descendència anterior hagi estat deslletada.

Els mustèlids són predominantment carnívors, encara que alguns mengen matèria vegetal de vegades. Tot i que no tots els mustèlids comparteixen una dentició idèntica, tots posseeixen dents adaptades per menjar carn, inclosa la presència de carnisseres de cisalla. Un tret característic és un molar superior d'esquena per tallar la carn que està girat 90°, cap a l'interior de la boca.^[6][7] Amb variacions entre espècies, la fórmula dental més comuna és ${\displaystyle {\tfrac {3.1.3.1}{3.1.3.2}}}$.^[3]

Animals d'aparença semblant

Les mofetes anteriorment s'incloïen com una subfamília dels mustèlids, però ara es consideren una família separada (Mephitidae).^[8] Les mangostes s'assemblen sorprenentment a molts mustèlids, però pertanyen a un subordre clarament diferent: els Feliformia (tots aquells carnívors que comparteixen orígens més recents amb els fèlids) i no els Caniformia (els que comparteixen orígens més recents amb els gossos). Com que les mangostes i els mustèlids ocupen nínxols ecològics similars, l'evolució convergent ha donat lloc a similituds de forma i comportament.^[9]

Usos humans

Detall de Dama amb un ermini de Leonardo da Vinci, 1489-1490.

Diversos Mustelids, inclòs el visó, les martes gibelines i els erminis, posseeixen pells que es consideren boniques i valuoses, per la qual cosa han estat caçats des de la prehistòrica. Des de l’edat mitjana primerenca, el comerç de pells era de gran importància econòmica per a les nacions del nord i de l’Europa de l’Est amb grans poblacions autòctones de mostres de pell de mustèlids, i va ser un important impuls econòmic darrere de l’expansió russa a Sibèria i l'expansió francesa i anglesa a Amèrica del Nord. En els darrers segles les granges de pells, sobretot de visó, també s’han generalitzat i proporcionen la majoria de la pell que es porta al mercat.

Una espècie, el visó marí (Neogale Macrodon) de Nova Anglaterra i el Canadà, va ser portada a l'extinció pels caçadors de pells. La seva aparença i els seus hàbits són gairebé desconeguts, ja que no es poden trobar exemplars complets i no es van realitzar estudis sistemàtics contemporanis.

La Llúdria marina, que té la pell més densa de qualsevol animal,^[10] tot just va escapar del mateix destí. El descobriment de grans poblacions al Pacífic Nord va ser la principal força econòmica de l'expansió russa a Kamtxatka, les Illes Aleutianes i Alaska, així com una causa de conflicte amb el Japó i caçadors estrangers a les illes Kurils. Juntament amb la caça generalitzada a Califòrnia i la Colúmbia Britànica, l'espècie es va posar a la vora de l'extinció fins que va entrar en vigor una moratòria internacional el 1911.

Avui, alguns mustèlids estan amenaçats per altres motius. Les llúdries marines són vulnerables als vessaments de petroli i als efectes indirectes de la sobrepesca; el turó de peus negres, relacionat amb el turó comú, pateix la pèrdua de praderia nord-americana; i les poblacions de goluts estan disminuint lentament a causa de la destrucció i la persecució de l’hàbitat. El rar visó europeu (Mustela lutreola) és una de les espècies en perill més greu d'extinció.^[11]

La fura, una mustela europea domesticada, és una mascota força comuna.

Cladograma

Musteloidea	Ailuridae     Mephitidae     Procyonidae Mustelidae

Sistemàtica

Aquesta família va ser descrita per primera vegada el 1817 pel naturalista saxó convertit en súbdit rus Gotthelf Fischer von Waldheim (1771-1853).

La classificació de les espècies d'aquesta família encara es debat entre els especialistes, alguns autors^[12] han identificat fins a sis subfamílies diferents (Mephitinae, Melinae, Mustelinae, Lutrinae, Mellivorinae i Guloninae') encara que la majoria d'ells només mantenien els quatre primers. La subfamília Mephitinae ara forma una família diferent: Mephitidae,^[13] mentre que Melinae i Mustelinae serien parafilètics.^[14] Les conclusions de l'inici del segle xxi tendeixen, doncs, a retenir només dues subfamílies: Mustelinae i Lutrinae.^[15]

Estudis genètics publicats per Koepfli et al. el 2008,^[16] i per Law et al. el 2018^[17] van proposar una nova classificació en vuit subfamílies.

Subfamílies i gèneres actuals

Mostela (Mustela nivalis).

Els mustèlids recents es classifiquen en vuit subfamílies en 22 gèneres:^[17][18]

subfamília Taxideinae

• gènere Taxidea Waterhouse, 1839
  • el toixó americà, T. taxus

subfamília Mellivorinae

• gènere Mellivora Storr, 1780
  • el ratel, M. capensis

subfamília Melinae

• gènere Arctonyx F. G. Cuvier, 1825
  • el toixó de gola blanca, A. albogularis
  • el Toixó porcí, A. collaris
  • el toixó porcí de Sumatra, A. hoevenii
• gènere Meles Brisson, 1762
  • el toixó del Japó, M. anaguma
  • el toixó asiàtic, M. leucurus
  • el toixó, M. meles

subfamília Helictidinae

• gènere Melogale I. Geoffroy Saint-Hilaire, 1831
  • el toixó del Vietnam, M. cucphuongensis
  • el toixó d'Everett, M. everetti
  • el toixó de la Xina, M. moschata
  • el toixó oriental, M. orientalis
  • el toixó de Myanmar, M. personata

subfamília Guloninae (antigament Martinae)^[19]

• gènere Eira C. E. H. Smith, 1842
  • la taira, E. barbara
• gènere Gulo Pallas, 1780
  • el golut, G. gulo
• gènere Martes Pinel, 1792
  • la marta nord-americana, M. americana
  • la marta de coll groc, M. flavigula
  • la fagina, M. foina
  • la marta del Nilgiri, M. gwatkinsii
  • la Marta, M. martes
  • la marta del Japó, M. melampus
  • M. wenzensis †
  • la marta gibelina, M. zibellina
• gènere Pekania
  • la marta pescadora, P. pennanti

subfamília Ictonychinae (antigament Galictinae)^[19]

• gènere Galictis Bell, 1826
  • el grisó petit, G. cuja
  • el grisó gros, G. vittata
• gènere Ictonyx Kaup, 1835
  • la mostela ratllada sahariana, I. libycus
  • el turó ratllat africà, I. striatus
• gènere Lyncodon Gervais, 1845
  • la mostela de la Patagònia, L. patagonicus
• gènere Poecilogale Thomas, 1883
  • la mostela de clatell blanc, P. albinucha
• gènere Vormela Blasius, 1884
  • el turó marbrat, V. pergusna

subfamília Lutrinae

• gènere Aonyx Lesson, 1827
  • la llúdria del Cap, A. capensis
  • la llúdria d'ungles curtes oriental, A. cinerea
  • la llúdria inerme del Congo, A. congicus
• gènere Enhydra Fleming, 1822
  • la llúdria marina, E. lutris
• gènere Hydrictis Pocock, 1921
  • la llúdria de coll tacat, H. maculicollis
• gènere Lontra Gray, 1843
  • llúdria del Canadà (L. canadensis)
  • llúdria de Xile (L. provocax)
  • llúdria cuallarga (L. longicaudis)
  • llúdria costanera sud-americana (L. felina)
• gènere Lutra Brisson, 1762
  • la llúdria comuna (L. lutra)
  • la llúdria de Sumatra (L. sumatrana)
• gènere Lutrogale Gray, 1865
  • la llúdria de l'Índia, L. perspicillata
• gènere Pteronura Gray, 1837
  • la llúdria gegant, P. brasiliensis

subfamília Mustelinae

• gènere Mustela Linnaeus, 1758^[20] Les 17 espècies actualment reconegudes són les següents:^[21]
  • la mostela de muntanya, M. altaica
  • l'ermini, M. erminea
  • el Turó de l'estepa, M. eversmannii
  • la mostela del Japó, M. itatsi
  • la mostela de panxa groga, M. kathiah
  • el visó europeu, M. lutreola
  • la mostela de Java, M. lutreolina
  • el turó de peus negres, M. nigripes
  • la mostela, M. nivalis
  • la mostela de peus nus, M. nudipes
  • el turó comú, M. putorius
  • la mostela de Sibèria, M. sibirica
  • la mostela de llom ratllat, M. strigidorsa
  • la mostela d'Egipte, M. subpalmata
• gènere Neogale (antigament Neovison)^[22] Baryshnikov & Abramov, 1997
  • la mostela tropical, N. africana
  • la mostela de Colòmbia, N. felipei
  • la mostela cuallarga, N. frenata
  • el visó americà, N. vison

Filogènesi

Els primers mustèlids semblen haver experimentat dos ràpids esclats de diversificació a Euràsia, i les espècies resultants es van estendre més tard a altres continents.^[16]

• 
  Arbre filogenètic de Mustelidae. Conté 53 de les 79 espècies putatives de mustèlids.^[17]
• 
  Arbre de Mustelidae calibrat en el temps que mostra temps de divergència entre llinatges. Els temps fraccionats inclouen: 28,8 milions d'anys (Ma) per als mustèlids enfront dels procionids; 17,8 Ma per Taxidiinae; 15,5 Ma per a Mellivorinae; 14,8 Ma per a Melinae; 14,0 Ma per a Guloninae + Helictidinae; 11,5 Ma per Guloninae + Naquinae enfront d'Helictidinae; 12,0 Ma per a Ictonychinae; 11,6 Ma per a Lutrinae en front de Mustelinae.^[17]

La diversitat d'espècies de mustèlids s'atribueix sovint a una radiació adaptativa que coincideix amb l'extenció del Miocè mitjà. Contràriament a les expectatives, Law et al. (2018)^[17] no van trobar cap evidència de ràpides explosions de diversificació del llinatge a l'origen dels Mustelidae, i anàlisis posteriors de les taxes de diversificació del llinatge mitjançant mètodes moleculars i fòssils no van trobar associacions entre les taxes de diversificació del llinatge i la transició climàtica del Miocè mitjà com s'havia plantejat anteriorment.

Referències

1. Entrada «Mustelidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
2. Law, C. J.; Slater, G. J.; Mehta, R. S. «Shared extremes by ectotherms and endotherms: Body elongation in mustelids is associated with small size and reduced limbs». Evolution, 73, 4, 2019, pàg. 735-749. DOI: 10.1111/evo.13702. PMID: 30793764.
3. King, Carolyn. The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 1984, p. 108-109. ISBN 978-0-87196-871-5. 
4. Kenyon, Karl W. The Sea Otter in the Eastern Pacific Ocean. Washington, D.C.: U.S. Bureau of Sport Fisheries and Wildlife, 1969. 
5. Amstislavsky, Sergei, and Yulia Ternovskaya. "Reproduction in mustelids." Animal Reproduction Science 60 (2000): 571-581.
6. Pratt, Philip. «Dentition of the Wolverine». The Wolverine Foundation, Inc.. Arxivat de l'original el 27 maig 2008. [Consulta: 1r juliol 2007].
7. Taylor, Ken. «Wolverine». Wildlife Notebook Series. Alaska Department of Fish & Game, 1994. Arxivat de l'original el 6 desembre 2006. [Consulta: 21 gener 2007].
8. Dragoo and Honeycutt; Honeycutt, Rodney L «Systematics of Mustelid-like Carnivores». Journal of Mammalogy, 78, 2, 1997, pàg. 426-443. DOI: 10.2307/1382896. JSTOR: 1382896.
9. Mills, David R.; Do Linh San, Emmanuel; Robinson, Hugh; Isoke, Sam; Slotow, Rob; Hunter, Luke «Competition and specialization in an African forest carnivore community» (en anglès). Ecology and Evolution, 9, 18, 9-2019, pàg. 10092-10108. DOI: 10.1002/ece3.5391. ISSN: 2045-7758. PMC: 6787825. PMID: 31624540.
10. Perrin, William F., Wursig, Bernd, i Thewissen, J.G.M. Encyclopedia of Marine Mammals, 2nd ed. Academic Press; 2a edició (8 de desembre de 2008). Pàgina 529. [1]
11. Lodé, Thierry; Cornier, J. P.; Le Jacques, D. «Decline in endangered species as an indication of anthropic pressures: the case of European mink Mustela lutreola western population». Environmental Management, 28, 6, 2001, pàg. 727-735. Bibcode: 2001EnMan..28..727L. DOI: 10.1007/s002670010257. PMID: 11915962.
12. McKenna i Bell (1997)
13. Dragoo i Honeycutt; Honeycutt, Rodney L «Systematics of Mustelid-like Carnivores». Journal of Mammalogy, 78, 2, 1997, pàg. 426-443. DOI: 10.2307/1382896. JSTOR: 1382896.
14. Bininda-Emonds et al., 1999; Bryant et al., 1993
15. Mammal Species of the World (versió 3, 2005)
16. Koepfli, Klaus-Peter; Deere, K.A.; Slater, G.J.; Begg, C.; Begg, K.; Grassman, L.; Lucherini, M.; Veron, G.; Wayne, R.K. «Multigene phylogeny of the Mustelidae: Resolving relationships, tempo and biogeographic history of a mammalian adaptive radiation» (en anglès). BMC Biology, 6, 2-2008, pàg. 10. DOI: 10.1186/1741-7007-6-10. PMC: 2276185. PMID: 18275614.
17. Law, C. J.; Slater, G. J.; Mehta, R. S. «Lineage Diversity and Size Disparity in Musteloidea: Testing Patterns of Adaptive Radiation Using Molecular and Fossil-Based Methods». Systematic Biology, 67, 1, 01-01-2018, pàg. 127-144. DOI: 10.1093/sysbio/syx047. PMID: 28472434.
18. «Explore the Database». [Consulta: 25 juny 2021].
19. Nascimento, F. O. do «On the correct name for some subfamilies of Mustelidae (Mammalia, Carnivora)». Papéis Avulsos de Zoologia (São Paulo), 54, 21, 2014, pàg. 307-313. DOI: 10.1590/0031-1049.2014.54.21.
20. Abramov, A.V. «A taxonomic review of the genus Mustela (Mammalia, Carnivora)» (en anglès). Zoosystematica Rossica, 8, 2, 1999, pàg. 357-364.
21. Mustela (TSN 180552) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. [Consultat el 29 de juliol del 2017]. (anglès)
22. Patterson, Bruce D.; Ramírez-Chaves, Héctor E.; Vilela, Júlio F.; Soares, André E. R.; Grewe, Felix «On the nomenclature of the American clade of weasels (Carnivora: Mustelidae)». Journal of Animal Diversity, 3, 2, 2021. DOI: 10.29252/JAD.2021.3.2.1. ISSN: 2676-685X.

Espècies vivents de carnívors
Regne: Animalia  ·  Embrancament: Chordata  ·  Classe: Mammalia  ·  Infraclasse: Eutheria  ·  Superordre: Laurasiatheria
Subordre Feliformia Nandiniidae Nandinia Civeta de palmera africana (N. binotata) Herpestidae (Mangostes) Atilax Mangosta aquàtica (Atilax paludinosus) Bdeogale Mangosta de cua gruixuda (Bdeogale crassicauda)  · Mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni)  · Mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes) Crossarchus Mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri)  · Mangosta d'Angola (Crossarchus ansorgei)  · Mangosta fosca (Crossarchus obscurus)  · Mangosta fosca del Camerun (Crossarchus platycephalus) Cynictis Mangosta groga (Cynictis penicillata) Dologale Mangosta de Dybowsky (Dologale dybowskii) Galerella Mangosta esvelta d'Angola (Galerella flavescens)  · Mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta)  · Mangosta vermella africana (Galerella sanguinea)  · Mangosta esvelta de Somàlia (Galerella ochracea) Helogale Mangosta nana de Somàlia (Helogale hirtula)  · Mangosta nana africana (Helogale parvula) Herpestes Mangosta comuna (Herpestes ichneumon) Ichneumia Mangosta cuablanca (Ichneumia albicauda) Liberiictus Mangosta de Libèria (Liberiictis kuhni) Mungos Mangosta de Gàmbia (Mungos gambianus)  · Mangosta ratllada (Mungos mungo) Paracynictis Mangosta de Selous (Paracynictis selousi) Rhynchogale Mangosta de Meller (Rhynchogale melleri) Suricata Suricata (Suricata suricatta) Urva Mangosta petita asiàtica (U. auropunctata) · Mangosta cuacurta (U. brachyura) · Mangosta grisa de l'Índia (U. edwardsii) · Mangosta bruna de l'Índia (U. fusca) · Mangosta de Java (U. javanica) · Mangosta de collar (U. semitorquata) · Mangosta vermella de l'Índia (U. smithii) · Mangosta menjacrancs (U. urva) · Mangosta de coll ratllat (U. vitticolla) Xenogale Mangosta de musell llarg (X. naso) Hyaenidae (Hienes) Crocuta Hiena tacada (C. crocuta) Hyaena Hiena bruna (H. brunnea)  · Hiena ratllada (H. hyaena) Proteles Pròteles (P. cristatus) Felidae Família gran recollida més avall Viverridae Família gran recollida més avall Eupleridae Família gran recollida més avall
Família Felidae Felinae Acinonyx Guepard (Acinonyx jubatus) Caracal Gat daurat africà (C. aurata) · Caracal (C. caracal) Catopuma Gat de Borneo (Catopuma badia)  · Gat daurat asiàtic (Catopuma temminckii) Felis Gat del desert xinès (Felis bieti)  · Gat domèstic (Felis catus)  · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat salvatge africà (F. lybica)  · Gat de Pallas (Felis manul)  · Gat de la sorra (Felis margarita)  · Gat de peus negres (Felis nigripes)  · Gat salvatge (Felis silvestris) Herpailurus Jaguarundi (H. yagouaroundi) Leopardus L. braccatus  · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo)  · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi)  · Gat kodkod (Leopardus guigna)  · L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus)  · L. narinensis · L. pajeros  · Ocelot (Leopardus pardalis)  · L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus)  · Gat margay (Leopardus wiedii) Leptailurus Serval (Leptailurus serval) Lynx Linx del Canadà (Lynx canadensis)  · Linx nòrdic (Lynx lynx)  · Linx ibèric (Lynx pardinus)  · Linx roig (Lynx rufus) Pardofelis Gat marbrat (Pardofelis marmorata) Prionailurus Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis)  · Gat capplà (Prionailurus planiceps)  · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus)  · Gat pescador (Prionailurus viverrinus) Puma Puma (Puma concolor) Pantherinae Neofelis Pantera nebulosa (Neofelis nebulosa)  · Pantera nebulosa de Borneo (Neofelis diardi) Panthera Lleó (Panthera leo)  · Jaguar (Panthera onca)  · Lleopard (Panthera pardus)  · Tigre (P. tigris) · Pantera de les neus (P. uncia)
Família Viverridae (inclou les civetes) Paradoxurinae Arctictis Binturong (Arctictis binturong) Arctogalidia Civeta de palmera de dents petites (Arctogalidia trivirgata) Macrogalidia Civeta de palmera de Sulawesi (Macrogalidia musschenbroekii) Paguma Civeta de palmera emmascarada (Paguma larvata) Paradoxurus Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus)  · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni)  · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis) Hemigalinae Chrotogale Civeta de palmera d'Owston (Chrotogale owstoni) Cynogale Civeta llúdria (Cynogale bennettii) Diplogale Civeta de palmera de Hose (Diplogale hosei) Hemigalus Civeta de palmera ratllada (Hemigalus derbyanus) Prionodontinae Prionodon Linsang ratllat (Prionodon linsang)  · Linsang tacat (Prionodon pardicolor) Viverrinae Civettictis Civeta africana (Civettictis civetta) Genetta Geneta d'Etiòpia (Genetta abyssinica)  · Geneta d'Angola (Genetta angolensis)  · Geneta de Bourlon (Genetta bourloni)  · Geneta crestada (Genetta cristata)  · Geneta comuna (Genetta genetta)  · Geneta de Johnston (Genetta johnstoni)  · Geneta rubiginosa (Genetta maculata)  · Geneta pardina (Genetta pardina)  · Geneta aquàtica (Genetta piscivora)  · G. poensis  · Geneta servalina (Genetta servalina)  · Geneta de Villiers (Genetta thierryi)  · Geneta tacada (Genetta tigrina)  · Geneta gegant (Genetta victoriae) Poiana Linsang de Leighton (Poiana leightoni)  · Linsang africà (Poiana richardsonii) Viverra Civeta de Malabar (Viverra civettina)  · Civeta tacada (Viverra megaspila)  · Civeta malaia (Viverra tangalunga)  · Civeta grossa de l'Índia (Viverra zibetha) Viverricula Civeta petita de l'Índia (Viverricula indica)
Família Eupleridae Euplerinae Cryptoprocta Fossa (Cryptoprocta ferox) Eupleres Eupleri (Eupleres goudotii) · E. major Fossa Civeta de Madagascar (Fossa fossana) Galidiinae Galidia Mangosta de cua anellada (Galidia elegans) Galidictis Mangosta de bandes amples (Galidictis fasciata)  · Mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri) Mungotictis Mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata) Salanoia Mangosta bruna de Madagascar (Salanoia concolor)  · S. durrelli
Subordre Caniformia (continua més avall) Ursidae (Ossos) Ailuropoda Panda gegant (A. melanoleuca) Helarctos Os malai (H. malayanus) Melursus Os morrut (M. ursinus) Tremarctos Os d'antifaç (T. ornatus) Ursus Os negre americà (U. americanus)  · Os bru (U. arctos)  · Os polar (U. maritimus)  · Os del Tibet (U. thibetanus) Mephitidae (Mofetes) Conepatus Mofeta dels Andes (C. chinga)  · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii)  · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus)  · Mofeta amazònica (C. semistriatus) Mephitis Mofeta cuallarga (M. macroura)  · Mofeta ratllada (M. mephitis) Mydaus Mofeta teixó d'Indonèsia (M. javanensis)  · Mofeta teixó de Palawan (M. marchei) Spilogale Mofeta tacada meridional (S. angustifrons)  · Mofeta tacada occidental (S. gracilis)  · Mofeta tacada oriental (S. putorius)  · Mofeta tacada nana (S. pygmaea) Procyonidae Bassaricyon (Olingos) Olingo d'Allen (B. alleni)  · Olingo de Beddard (B. beddardi)  · Olingo de Gabbi (B. gabbii)  · B. medius · Olinguito (B. neblina) Bassariscus Bassarisc de cua anellada (B. astutus)  · Bassarisc centreamericà (B. sumichrasti) Nasua Coatí de nas blanc (N. narica)  · Coatí sud-americà (N. nasua) Nasuella N. meridensis · Coatí de muntanya (N. olivacea) Potos Kinkajú (P. flavus) Procyon Os rentador menjacrancs (P. cancrivorus)  · Os rentador (P. lotor)  · Os rentador de Cozumel (P. pygmaeus) Ailuridae Ailurus Panda vermell comú (A. fulgens) · Panda vermell de Styan (A. styani)
Subordre Caniformia (continua més amunt) Otariidae (inclou els ossos marins i els lleons marins) Arctocephalus Os marí sud-americà (A. australis)  · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri)  · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis)  · Os marí antàrtic (A. gazella)  · Os marí de Juan Fernández (A. philippii)  · Os marí afroaustralià (A. pusillus)  · Os marí de Guadalupe (A. townsendi)  · Os marí subantàrtic (A. tropicalis) Callorhinus Os marí septentrional (C. ursinus) Eumetopias Lleó marí de Steller (E. jubatus) Neophoca Lleó marí australià (N. cinerea) Otaria Lleó marí sud-americà (O. flavescens) Phocarctos Lleó marí de Nova Zelanda (P. hookeri) Zalophus Lleó marí de Califòrnia (Z. californianus)  · Lleó marí de les Galápagos (Z. wollebaeki) Odobenidae Odobenus Morsa (O. rosmarus) Phocidae Cystophora Foca de cresta (C. cristata) Erignathus Foca barbuda (E. barbatus) Halichoerus Foca grisa (H. grypus) Histriophoca Foca de bandes (H. fasciata) Hydrurga Foca lleopard (H. leptonyx) Leptonychotes Foca de Weddell (L. weddellii) Lobodon Foca menjacrancs (L. carcinophagus) Mirounga Elefant merí septentrional (M. angustirostris)  · Elefant merí meridional (M. leonina) Monachus Foca monjo del Mediterrani (M. monachus) Neomonachus Foca monjo de Hawaii (N. schauinslandi) Ommatophoca Foca de Ross (O. rossi) Pagophilus Foca de Grenlàndia (P. groenlandicus) Phoca Foca tacada (P. largha)  · Foca comuna (P. vitulina) Pusa Foca del Caspi (P. caspica)  · Foca ocel·lada (P. hispida)  · Foca del Baikal (P. sibirica) Canidae Família gran llistada més avall Mustelidae Família gran llistada més avall
Família Canidae Atelocynus Guineu d'orelles petites (A. microtis) Canis Xacal ratllat (C. adustus)  · Xacal comú (C. aureus)  · Coiot (C. latrans)  · Llop daurat africà (C. lupaster)  · Llop (C. lupus)  · Xacal de llom negre (C. mesomelas)  · Xacal d'Etiòpia (C. simensis) Cerdocyon Guineu menjacrancs (C. thous) Chrysocyon Llop de crinera (C. brachyurus) Cuon Cuó (C. alpinus) Lycalopex Guineu andina (L. culpaeus)  · Guineu grisa de Darwin (L. fulvipes)  · Guineu grisa argentina (L. griseus)  · Guineu d'Azara (L. gymnocercus)  · Guineu de Sechura (L. sechurae)  · Guineu cendrosa (L. vetulus) Lycaon Gos salvatge africà (L. pictus) Nyctereutes Gos viverrí (N. procyonoides) Otocyon Otoció (O. megalotis) Speothos Gos dels matolls (S. venaticus) Urocyon Guineu grisa (U. cinereoargenteus)  · Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (U. littoralis) Vulpes Guineu de Bengala (V. bengalensis)  · Guineu de Blanford (V. cana)  · Guineu del Cap (V. chama)  · Guineu de l'estepa (V. corsac)  · Guineu del Tibet (V. ferrilata)  · Guineu àrtica (V. lagopus)  · Guineu menuda (V. macrotis)  · Guineu pàl·lida (V. pallida)  · Guineu de Rüppell (V. rueppelli)  · Guineu veloç (V. velox)  · Guineu roja (V. vulpes)  · Fennec (V. zerda)
Família Mustelidae Guloninae Eira Taira (E. barbara) Gulo Golut (G. gulo) Martes Marta nord-americana (M. americana)  · Marta de coll groc (M. flavigula)  · Fagina (M. foina)  · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii)  · Marta (M. martes)  · Marta del Japó (M. melampus)  · Marta gibelina (M. zibellina) Pekania Marta pescadora (P. pennanti) Helictidinae Melogale Toixó d'Everett (M. everetti)  · Toixó de la Xina (M. moschata)  · Toixó oriental (M. orientalis)  · Toixó de Myanmar (M. personata) Ictonychinae Galictis Grisó petit (G. cuja)  · Grisó gros (G. vittata) Ictonyx Turó ratllat africà (I. striatus) Lyncodon Mostela de la Patagònia (L. patagonicus) Poecilictis Mostela ratllada sahariana (P. lybica) Poecilogale Mostela de clatell blanc (P. albinucha) Vormela Turó marbrat (V. peregusna) Lutrinae (Llúdries) Aonyx Llúdria del Cap (A. capensis)  · Llúdria d'ungles curtes oriental (A. cinerea) · Llúdria inerme del Congo (A. congicus) Enhydra Llúdria marina (E. lutris) Hydrictis Llúdria de coll tacat (H. maculicollis) Lontra Llúdria del Canadà (L. canadensis)  · Llúdria costanera sud-americana (L. felina)  · Llúdria cuallarga (L. longicaudis)  · Llúdria de Xile (L. provocax) Lutra Llúdria comuna (L. lutra)  · Llúdria de Sumatra (L. sumatrana) Lutrogale Llúdria de l'Índia (L. perspicillata) Pteronura Llúdria gegant (P. brasiliensis) Melinae Arctonyx Toixó de gola blanca (A. albogularis)  · Toixó porcí (A. collaris)  · Toixó porcí de Sumatra (A. hoevenii) Meles Toixó del Japó (M. anakuma)  · Toixó asiàtic (M. leucurus)  · Toixó (M. meles) Mellivorinae Mellivora Ratel (M. capensis) Mustelinae Mustela (Mosteles) Mostela de muntanya (M. altaica)  · Ermini (M. erminea)  · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi)  · Mostela de panxa groga (M. kathiah)  · Visó europeu (M. lutreola)  · Mostela de Java (M. lutreolina)  · Turó de peus negres (M. nigripes)  · Mostela (M. nivalis)  · Mostela de peus nus (M. nudipes)  · Turó comú (M. putorius)  · Mostela de Sibèria (M. sibirica)  · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa)  · Mostela d'Egipte (M. subpalmata) Neogale Mostela tropical (N. africana) · Mostela de Colòmbia (N. felipei) · Mostela cuallarga (N. frenata) · Visó americà (N. vison) Taxidiinae Taxidea Toixó americà (T. taxus)