Els crancs tenen una closca dura (exoesquelet) que els protegeix dels seus depredadors i que han de mudar periòdicament. Tenen 10 potes locomotores al cefalotòrax, però les del davant estan transformades en fortes pinces que utilitzen per a defensar-se, capturar i processar l'aliment; en alguns, les potes del darrere estan transformades en paletes que actuen com a rems i els permeten de nedar amb rapiditat.
Biologia i ecologia
Els crancs són animals bàsicament bentònics, és a dir, viuen sobre el fons dels mars, llacs, rius, etc. Hi ha espècies que viuen a gran profunditat (zona abissal), però d'altres viuen en aigües somes i molts duen una vida amfíbia i passen una part del temps fora de l'aigua.
La dieta dels crancs és molt variada; alguns són omnívors, però molts són depredadors i s'alimenten d'altres crustacis, mol·luscs, cucs o petits peixos; també n'hi ha de carronyaires, que s'alimenten d'animals morts, i d'herbívors amb una dieta a base d'algues.
Alguns crancs destacables
Tenen el cefalotòrax molt desenvolupat, en general més ample que llarg, que forma tot el cos de l'animal; l'abdomen està molt reduït i amagat sota el cos.
Cranc aranya japonès (Macrocheira kaempferi). És el cranc (i l'artròpode) vivent més gran del món. El seu cos assoleix fins a 37 cm i uns a 20 kg, però les seves potes tenen una envergadura de gairebé 4 m. Es troba a l'oceà Pacífic, al voltant del Japó.
Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus). És un cranc molt comú als Països Catalans. Viu sovint a les roques del litoral, com ara els trencaones on se'l pot observar sortint i entrant de l'aigua.
Pessic o cranc reial (Calappa granulata). És comú a casa nostra en fons sorrencs. És de colors vistosos i té la closca molt bombada.
Bou (Cancer pagurus). És un cranc gros que mesura fins a 30 cm d'amplada. És molt apreciat comercialment a casa nostra.
Nècora (Necora puber). És un cranc molt apreciat com a marisc. Viu a poca fondària i s'alimenta de crustacis i mol·luscs.
Cabra (nom a Catalunya) o cancra (nom a Menorca) (Maja squinado). És comú a casa nostra en fons rocosos. Té una closca ovalada, berrugosa i peluda on s'adhereixen material detrítics, algues, esponges de mar, etc., que li permet camuflar-se. La seva carn és força apreciada.[2]
Cranc pelut (Eriphia verrucosa). Un decàpode d'aspecte rabassut força comú a les nostres costes i que deu el seu nom a la pilositat existent a les seves potes.
Cranc dels cocoters (Birgus latro). És un anomur i l'artròpode terrestre més gros del món, amb una llargada de fins a 1 m entre punta i punta de les potes i un pes de fins a 4,1 kg.
Cranc de Kamtxatka (Paralithodes camtschaticus). És un gran anomur de fins 1,8 m d'envergadura propi del Mar de Bering.
Tant el signe del zodíac com la constel·lació homònimes reben el seu nom del cranc. Amb les seves pinces, s'associa a la Lluna i els seus cicles.
A Orient s'associa amb la pluja i la sequera, en la creença que la seva aparició està relacionada amb canvis climàtics[4] d'importància. Per als nadius de Tailàndia, a més a més, és el guardià de la sortida del món, situada en una cova submarina. A la Melanèsia actua com a emissari dels déus.
Referències
↑«carranc». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
↑Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2
