Llengües nambikwares

Nambikwara

Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Mato Grosso, Brasil
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies
Subdivisions
Mamaindê Nambikwara Sabanê
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottolog	namb1299

Les llengües nambikwara constitueixen una petita família lingüística, els membres de la qual es parlen tots a l'estat brasiler de Mato Grosso. Tradicionalment es consideraven dialectes d'una sola llengua, però no tots són mútuament intel·ligibles.

Es poden dividir en tres branques (número de parlants entre parèntesis):

• Mamaindê (350)
• Nambikwara (1200)
• Sabanê (60)

Les varietats del mamaindê o nambikwara septentrional es veuen sovint com a dialectes, però Ethnologue les tracta com a llengües separades. El sabanê es limita a una única comunitat de parlants i, per tant, no es divideix en dialectes. Per altra banda, el nambikwara (meridional) en té onze.^[1]

S'estima que al grup lingüístic nambikwara hi pertanyen alguns 1.500 parlants, el nambikwara o nambikwara meridional en representa un 80%.^[2] La majoria dels membres dels pobles nambikwara són monolingües, però alguns joves parlen també portuguès.^[3] Els homes de la comunitat sabanê són trilingües, ja que a més del sabanê parlen portuguès i mamaindê.^[4]

Relacions amb altres famílies

S'ha proposat una relació amb la llengua aïllada kanoê o kapixaná, però aquesta connexió generalment no está gaire acceptada.^[5]

Contacte

Segons Jolkesky (2016) el contacte lingüístic ha causat semblances lèxiques entre les llengües nambikwara i les famílies i llengües aïllades aikanã, irantxe, itonama, kanoê, kwazá, peba -yagua, arawak, borôro i carib.^[6]

Vocabulari

Paraules básiques segons Loukotka (1968):^[7]

Paraula	Tauité	Sabané	Anunze	Elotasu	Kokozú	Tagnaní	Tamaindé	Nene	Tarundé
u		améro		knakná	kenáge	etegenõ	ganagidzyare	banuré	kanákero
dos		baléne		haːro	searu	dehaunõ	bandyere	lauré	baʔãdo
cap			ua-negetü	dwa-haniːkin	toa-nekisú	ga-nakitú	nuhi-naite	nu-naite
llengua (part del cos)	tayú-hendü		uai-lehrú	año-heru	toái-herú	uai-hendé	noio-hidnde	nuiú-endé	nui-edende
mà	toái-kizeː	depibá	uai-kizé	dwa-hikisu	toái-ikisú	ua-hité	nuhiː-hĩte	nuna-noré
dona	akiːnaʔñazé		dusé		dosú	temoreː	ndenore	tenoré	denõ
aigua	ari		uarazé	iñausu	unsazú	narutundú	nahirinde	narundé	náru
sol	utianezeː	yóta	ikidazé	udiʔenikisu	uterikisú	chondí	nahnde	naneré
blat de moro	guyakizeː			kayátsu	kayátsu	giaté	kaiate	kiakinindé	kiáteninde
lloro	anʔanzí		kakaitezé	ãhru	áhlu			aundaré	aúndere
arc	arankizeː		ukizé	úkisu	hukisú	saltar	hute	aindé
blanc	eːseːnanzeː	pãte	kuidisú	han	ahéndesu	déʔende	hanidzare		haniʔna

Bibliografia

• Costa, Januacele Francisca da; W. Leo M. Wetzels. 2008. Proto-Nambikwara Sound Structure. Amsterdam: Vrije Universiteit Amsterdam.
• Araujo, GA (2004). A Grammar of Sabanê: A Nambikwaran Language. Vrije Universiteit Amsterdam. 94. Utrecht: MOLT.
• Gomes, MACF (1991). Dicionário Mamaindé-Português / Português-Mamaindé. Cuiabá: SIL.
• Kroeker, MH (1996). Dicionário escolar bilingüe Nambikuara-Português, Português-Nambikuara. Porto Velho: SIL.
• Price, DP (1978). The Nambiquara Linguistic Family. Anthropological Linguistics 20: 14-37.

Referències

1. {{{títol}}}. ISBN 0-19-509427-1. 
2. Nambiquaran languages. Ethnologue. Retrieved on 2012-07-29.
3. Kroeker, 2001 p. 1
4. Ethnologue. Ethnologue. Retrieved on 2012-07-29.
5. Price, David P. 1978. The Nambiquara linguistic family. Anthropological Linguistics 20 (1): 14–37.
6. Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Ph.D. dissertation, University of Brasília.
7. .