Les llengües otomac-taparites o llengües otomacoanes formen una família lingüística ameríndia extingida de Veneçuela, formada per les llengües otomaco i taparita i parlada pels otomacos.[1]
A més de l'otomaco i el taparita, Loukotka (1968) també enumera el maiba (amaygua), una llengua extingida no evidenciada que es parlava a l'estat Apure, entre el riu Cunaviche i el riu Capanaparo.[2]
Vocabulari
Loukotka (1968) va llistar els següents ítems bàsics de vocabulari per otomac i taparita.[2]
glossa |
Otomac |
Taparita
|
un
|
engá |
enda
|
dos
|
dé |
deñiaro
|
tres
|
yakia |
deni
|
cap
|
dapad |
dupea
|
ull
|
inbad |
indó
|
dent
|
miʔi |
mina
|
home
|
andua |
mayná
|
aigua
|
ya |
ia
|
foc
|
núa |
muita
|
sol
|
nua |
mingua
|
dacsa
|
onona |
|
jaguar
|
maéma |
|
casa
|
augua |
ñaña
|
Hi ha vocabulari addicional per otomaco i taparita documentat a Rosenblat (1936).[3]
Referències
Bibliografia
- (anglès) Willem F. H. Adelaar, Pieter C. Muysken, 2004, The Languages of the Andes, Cambridge Language Surveys, Cambridge, Cambridge University Press (Édition revue, 2007) ISBN 978-0-521-36831-5