El chiquitano, chiquito o besɨro és una llengua indígena, originària dels Llanos de Chiquitos i el Chaco bolivià, parlada actualment pels chiquitanos a les províncies de Ñuflo de Chávez, Velasco, Sandoval, Busch, Ichilo i Chiquitos del departament de Santa Cruz, Iténez del departament de Beni, així com en alguns municipis brasilers.[1]
Des de la promulgació del decret suprem núm. 25894 l'11 de setembre de 2000 el besiro és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia.[2] Va ser inclòs en la Constitució Política promulgada el 7 de febrer de 2009.[3]
Ús i distribució
L'avaluació delnombre de parlants varia molt d'una font a una altra. S'estima que hi ha uns 20.000 parlants competents, encara que el grup ètnic chiquitano posseeix entre 47.000 i 60.000 individus.[1] Si es basa en el major nombre, quedaria com la quarta llengua indígena més parlada de Bolívia després del quítxua, l'aimara i el chiriguano.
Dialectes i variants
Es distingeixen tres grans dialectes del chiquitano:
- el de les zones de Concepción i Lomerío (Ñuflo de Chávez), San Rafael, Santa Ana i Sant José (Velasco);
- el de la zona de San Javierito (Velasco), i
- el de la zona de San Miguel (Velasco), que és el més diferenciat de la resta.[4]
Estudis i normalització
Es fa servir un alfabet normalitzat per a la seva escriptura[5] i s'han escrit gramàtiques des de l'època colonial. Per exemple, n'hi ha una de 1993, escrita per Jesús Galeote.[6]
Classificació
Considerada per alguns una llengua aïllada, se l'ha relacionat amb la macrofamilia gê.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Alain Fabre (2000): «Chiquitano», en el Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos.
- ↑ Bolivia: Decreto Supremo Nº 25894, 11 de septiembre de 2000
- ↑ Constitución Política de Bolivia
- ↑ Xavier Albó: «Bolivia plurilingüe», en Cuadernos de Investigación, 44. La Paz: CIPCA/UNICEF, 1995.
- ↑ Pablino Parapaino Castro, et al.: Guía del alfabeto besiro. La Paz: Ministerio de Educación, Viceministerio de Educación Escolarizada y Alternativa, 2003.
- ↑ Jesús Galeote Tormo: Manitana auqui besüro. Gramática moderna de la lengua chiquitana y vocabulario. Santa Cruz de la Sierra: Centro de Estudios Chiquitanos, 1993.
- ↑ Áurea Cavalcante Santana: «Comparações preliminares entre a língua chiquitano (Brasil/Bolívia) e o proto-jê. Ponencia en el 52º Congreso Internacional de Americanistas, en Sevilla, julio de 2006.
|
|---|
| Llengua nacional | |
|---|
Llengües
indígenes | |
|---|
| Llengües de signes | |
|---|
|
