Des de la promulgació del decret suprem núm. 25894 l'11 de setembre de 2000 el reyesano és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia.[1] Va ser inclòs en la Constitució Política promulgada el 7 de febrer de 2009 (sota la denominació de maropa).[2]
El maropa és una llengua moribunda que compta tan sols amb una dotzena de parlants, tots majors de 60 anys. Aquesta llengua és usada molt esporàdicament i en contextos molt restringits (Guillaume, 2012; Crevels i Muysken, 2009). Guillaume (2012) assenyala que fins fa poc tant el grup ètnic com la llengua maropa eren desconeguts per al món exterior. Gràcies als treballs de recuperació i revitalització del maropa, especialment els realitzats pel professor Jesús Càceres Raldes, docent de la Universitat de Reyes, es coneix més d'aquesta llengua i se n'han desenvolupat nous projectes per formalitzar-ne el ensenyament.
El maropa pertany a la família tacana, com l'araona, el cavineña, l'ese ejja i el tacana (Key 1968; Girard 1971; Key et al. 1992). Dins de la família tacana, Girard (1971:41-48) proposa classificar el maropa dins el tronc "takanik", juntament amb l'araona i el tacana.
Crevels, Mily y Muysken, Pieter (2009). Lenguas de Bolivia: presentación y antecedentes. En: Mily Crevels y Pieter Muysken (eds.) Lenguas de Bolivia, tomo I Ámbito andino, 13-26. La Paz: Plural editores.
Girard, Víctor (1971). Proto-Takanan Phonology [University of California Publications in Linguistics, 70]. Berkeley/Los Ángeles: University of California Press.
Guillaume, Antoine (2012). Maropa (reyesano). En: Mily Crevels y Pieter Muysken (eds.) Lenguas de Bolivia, tomo II Amazonía, 191-229. La Paz: Plural editores. (en premsa)
