PROFILBARU.COM

Llengües tequistlateques
Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Àrea lingüística mesoamericana
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies
Subdivisions
	Huamelulteca Tequistlateca Chontal d'Oaxaca
Distribució geogràfica
	Localitzacions documentades de les llengües tequistlateques (verda): la localització més septentrional correspon al tequistlateca, la més meridional de Mèxic al chontal d'oaxaca de les terres baixes
Codis
Codi Glottolog	tequ1244

Les llengües tequistlateques o tequistlatecanes són una petita família lingüística formada per tres llengües diferents (chontal d'Oaxaca de les terres altes, chontal d'Oaxaca de les terres baixes o huamelulteca i tequistlateca pròpiament dit). Totes aquestes llengües es parlen a l'estat mexicà d'Oaxaca. Actualment només queden alguns parlants de les dues varietats de chontal d'Oaxaca, que no ha de confondre's amb el Chontal de Tabasco que és una llengua maia.

Les llengües tequistlateques es divideixen en dues branques principals el tequistlateca pròpiament dit que es considera extint i la branca chontal d'Oaxaca formada per dues llengües (atès que el tequistlateca està extint, per això s'usen com a sinònims els termes tequistlateca i chontal d'Oaxaca). Aquest ús es remunta a Brinton (1891:112-13) que va usar el terme "tequistlateca" com a terme general per a totes les llengües de la família, encara que altres autors han usat històricament el terme "tequistlateca" per referir-se només al chontal tequistlateca que és una de les tres llengües de la família.

Distribució

A mitjan segle el Chontal de les terres altes es parlava encara en unes 16 llogarets separats entre si al voltant d'un dia de camí a peu, en una àrea situada a 70 km al sud-est de la ciutat d'Oaxaca, comptant amb un total d'uns 5 mil parlants. El chontal de les terres baixes es concentra entorn de dos municipis de la costa, Astata i Huamelula, i a mitjan segle XX tenia uns 5 mil parlants també. Des de llavors el nombre de parlants ha descendit en ambdues variants. Encara que els censos recents donen la improbable xifra d'una mica més de 4 parlants declarats, l'Institut Nacional Indigenista va estimar el nombre de parlants de chontal d'Oaxaca en 394 per 1990.

Els contactes entre els parlants d'alt chontal i baix chontal és escàs, ja que en mitjana hi ha dos dies de camí. A mitjan segle XX els contactes es limitaven bàsicament a les festes i el mercat de mescal.

Classificació

Les llengües tequistlateques o tequistlateca-chontales es divideixen en dos grups:

chontal d'Oaxaca (pròpiament dit) que té uns 4.000 parlants i inclou al seu torn dues llengües properament emparentades encara que diferents i mútuament inintel·ligibles:
- El Huamelulteca o Chontal d'oaxaca de les terres baixes 950 parlants (1990).^[1]
- El Chontal d'oaxaca de les terres altes 3.600 (1990).^[2]
Tequistlateca, que inclouria el tequistlateca pròpiament dit i anomenat per alguns autors chontal tequistlateca, que està probablement extint.

Llengües de la família

El Chontal de les terres altes presenta certa variació dialectal. Els parlants de Chontal de les terres baixes tenen un alt grau de bilingüisme (espanyol i chontal), i els nens no aprenen actualment la llengua, per la qual cosa es considera una llengua amenaçada. D'acord amb el cens de 2005, 1100 dels parlants superen els 65 anys però només 91 parlants tenen menys de 15 anys.

Relacions amb altres llengües

Oltragge [1977] i Campbell [1974] han aportat una forta evidència, en forma de cognats que presenten correspondències fonètiques regulars que proven el parentiu de les llengües tequistlateques amb el jicaques d'Hondures. Aquests treballs van ser ampliats per Campbell i Oltrogge [1980].

Fora d'aquest parentiu ben establert, des de principis de segle XX s'ha especulat amb el possible parentiu amb les llengües hoka. La primera proposta en aquest sentit la va fer Edward Sapir [1925] i més tard va ser represa per Greenberg i Swadesh [1953]. No obstant això aquesta controvertida proposta no ha guanyat acceptació general.

Descripció lingüística

El chontal de la terres altes i el chontal de les terres baixes poden ser considerades dues llengües properes més que dos dialectes de la mateixa llengua, una comparació feta sobre la llista llarga de Swadesh mostra que ambdues comparteix al voltant d'un 70% de cognats, sent només un 20% fonològicament idèntics.

Fonologia

A partir de la comparació entre l'alt chontal i el baix chontal s'ha reconstruït l'inventari consonàntic del proto-chontal:^[3] Per al proto-tequistlateco-chontal s'ha reconstruït un sistema similar que manca d'oclusives sonores:^[4]

	Labial	Alveolar		Palatal	Velar	Glotal
	Labial	central	Lateral	Palatal	Velar	Glotal
obstruent simple	*p	t, c			*k	*ʔ
obstruent glotal	*fʼ	*cʼ	*λʼ		*kʼ
fricativa	*W	*s	*ɬ	*š		*h
aproximant	*w		*l	*y
nasal	*m	n, N

Tingui's present que:

/*N/ és un signe especial per a la nasal sorda /*̥n/, l'evidència suggereix que aquest so podria procedir del grup consonàntic /*hn/ i tal vegada no un fonema independent.
/*W/ és un signe especial per a la fricativa sorda /*̥w/ (podria ser un resultat secundari de /Plantilla:*IPA/ i no un fonema independent.
/*c, *cʼ/ són notacions usades convencionalment pels americanistes per /*ʦ, *ʦ^ʔ/
/*λʼ/ és un signe especial per a l'africada /*tɬ^ʔ/.

Quant a les vocals es reconstrueixen cinc vocals /*i, *i, *a, *o, *o/.

Comparació lèxica

La següent taula presenta alguns cognats pel chontal de les terres altes, el chontal de les terres baixes i el chontal tequistlateca:

GLOSSA	Chontal Oax. terres altes	Chontal Oax. terres baixes	Chontal tequistlateca	PROTO- TEQUISTLATECO
'deu'	imbamaʔ	mbamaʔ	mbama	*-mbamaʔ
'olla'	apišu	apišu	pišu	*(a)pišu
'aquí'	faʔa	faʔa	fa	*faʔa
'mà'	-mane	-mane	mane	*mane
'casa'	ahuɬ	ahuɬ	hur	*(a)huɬ
'es va sentar'	ipaNpa (= 'vivió')	paNpa	pahpa	*paNpa
'serp'	aynofaɬ	ayñofaɬ	nyofar	*(a)nyofaɬ
'cap'	-Wak	-Wah	fa	Wak (<hwak)
'pujar'	-fʼak	-fʼag	fha	*fʼag

Els numerals en diferents llengües tequistlateques són:

GLOSA	Chontal Oax. terres altes	Chontal Oax. terres baixes	PROTO- CHONTAL
'1'	anuli	ñulji	*-nyuli
'2'	okeʔ	ukweʔ	*ukweʔ
'3'	afaneʔ	faneʔ	*-faneʔ
'4'	amalpuʔ	malpuʔ	*-malpuʔ
'5'	amakeʔ	mageʔ	*-makeʔ
'6'	akamčʼus	kʔančux	*-kamčʼu-
'7'	akayči	koteʔ	*-katiʔ
'8'	apayko	malfaʔ
'9'	apella	penlaʔ	*-penlaʔ
'10'	imbamaʔ	mbamaʔ	*-mbamaʔ

Referències

↑ Ethnologue report for language code: Chontal, Lowland Oaxaca
↑ Ethnologue report for language code: Chontal, Highland Oaxaca
↑ Paul R. Turner, 1969, p. 36
↑ V. Waterhouse, 1985.

Bibliografia

Campbell, Lyle and David Oltrogge, 1980, Proto-Tol (Jicaque), International Journal of American Linguistics, 46:205-223
Campbell, Lyle. (1979). Middle American languages. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 902-1000). Austin: University of Texas Press.
Campbell, Lyle (1997) American Indian Languages, The Historical Linguistics of Native America, Oxford Studies in Anthropological Linguistics, Oxford University Press.
Paul R. (1969):"Proto-Chontal Phonemes", International Journal of American Linguistics, Vol. 35, No. 1 (Jan., 1969), pp. 34-37.
Viola Waterhouse (1985): "True Tequistlateco", International Journal of American Linguistics, Vol. 51, No. 4 (Oct., 1985), pp. 612-614.