Les llengües misumalpa (també conegudes com a misumalpa) són una petita família de llengües indígenes d'Amèrica parlades a la costa est de Nicaragua i zones properes. La família va ser anomenada així a proposta de John Alden Mason per les primeres síl·labes de: Miskitu, Sumu i Matagalpa, i fou reconeguda per primer cop per Walter Lehmann en 1920.
La família misumalpa va ser clarament reconeguda fa molt temps, encara que fins al treball d'Adolfo Constenla Umaña en la dècada de 1980 existia molt poc treball històric comparat sobre aquestes llengües. Les estimacions glotocronològics apunten a un temps de separació des de l'antecessor comú d'entre uns 5800 i uns 6200 anys.[1] Tanmateix totes les llengües misumalpa comparteixen el mateix inventari fonològic. Les consonants són p, b, t, d, k, s, h, w, y, i dues versions (sorda i sonora) de m, n, ng, l i r, pel que l'inventari consonàntic és:
Les vocals són a, i, u amb versions curta i llarga, és a dir, /i, a, u; iː, aː, uː/.
Es coneixen diverses llengües de la família, de les quals actualment només sobreviuen dues, havent-se extingit la major part d'elles. Les dades històriques mostren que en un altre temps, aquestes llengües es van estendre per El Salvador, Hondures i Nicaragua. Els integrants coneguts de la família són:
El miskito es va convertir en la llengua dominant de la Costa de Mosquitos a partir del finals del segle xvii a causa de la seva aliança amb l'Imperi Britànic. Al nord-est de Nicaragua, segueix avançant entre els quals anteriorment parlaven el Sumo. No obstant això, el seu nivell sociolingüístic és menor que el dels criolls anglòfons del sud-est, i en aquesta regió el miskito contínua a perdre terreny. El sumo està en perill de desaparició a gairebé totes les parts on es parla encara, si bé hi ha algunes evidències que va ser la llengua dominant de la regió abans de la pujada del miskito. Les llengües matagalpanes es van extingir fa molt temps i no estan molt ben documentades.
Amb freqüència s'ha assenyalat que podria existir un parentiu amb les llengües txibtxa encara que pràcticament no s'ha aportat evidència sòlida en aquest sentit. Joseph Greenberg les classifica com una subfamília del grup txibtxa[5] la qual cosa ha estat rebatut per diversos lingüistes, ja que aquesta proposta és altament especulativa i està recolzada en una evidència feble.
El treball d'Adolfo Constenla Umaña suggereix que les llengües misumalpa està relacionades genèticament amb la família lenca.[6] Més recentment el mateix autor ha usat el mètode comparatiu per suggerir que efectivament existeix una relació entre el lenca-misumalpa i les llengües txibtxa, per la qual cosa el proposa una macrofamília macrotxibtxa o lenmitxí.
La següent taula reprodueix alguns cognats entre les llengües misumalpa:[7]