Llengües japòniques

Llengües japòniques
Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Japó
Nadius	125.000.000
Classificació lingüística
	llengua humana
Subdivisions
	japonès ryukyuenc
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottolog	japo1237
Codi Linguasphere	45-C

Les llengües japòniques són una família de llengües d'Àsia suposadament descendent d'una llengua comuna anomenada protojapònic.

Llengües de la família

Les llengües japòniques són:

Japonès (日本語)
- Japonès oriental (avui dia representat parcialment per la parla de les illes Aogashima, Hachijō, Minamidaitō, Kitadaitō i algunes petites illes més).
- Japonès occidental (representat per tots els dialectes japonesos de les illes principals).
  - Japonès occidental de l'est, inclou a la majoria dels dialectes a l'est de la regió de Kansai.
  - Japonès occidental de l'oest, inclou a la majoria dels dialectes a l'oest de la regió de Kantō.
  - Japonès de Kyūshū, amb tots els dialectes de l'illa de Kyūshū.

Llengües ryukyuenques (琉球語)
- Llengua amami (奄美語)
  - Dialectes del nord
    - Tanegashima
    - Yakushima
    - Oshima septentrional
  - Dialectes del sud
    - Oshima meridional
    - Yoron
- Okinawenc (沖縄語)
  - Kunigami (també okinawenc septentrional)
  - Ie
  - Dialectes del sud (també okinawenc central o okinawenc standard)
    - Principal
    - Shimajiri (l'afiliació d'aquests dialectes no és segura, però s'inclou aquí perquè la regió Shimajiri es considera part de la regió corresponent)
- Miyako (宮古語)
  - Miyako
  - Irabu
- Yaeyama (八重山語)
  - Ishigaki
  - Iriomote
  - Taketomi
- Yonaguni (与那国語)

Relacions amb altres famílies

No existeix una prova concreta universalment acceptada de la relació entre les llengües japòniques i altres llengües, però existeixen una sèrie de teories recolzades per diverses proves:

La teoria més estesa relaciona les llengües japòniques amb l'antiga i desapareguda llengua de Goguryeo. Uns altres van més enllà incloent el japònic i el goguryeo dins d'una hipotètica i major família de llengües anomenada fuyu que inclouria les llengües extingides associades amb els antics Fuyu i Baekje.
Una altra teoria relaciona el japònic amb el coreà, basant-se en una gramàtica pràcticament idèntica, malgrat similituds lèxiques escasses. La majoria dels seguidors de la teoria "fuyu" no inclouen el coreà com a part de la família.
També està la controvertida teoria altaica que afirma que les llengües japòniques, les llengües fuyu, goguryeo i el coreà o qualsevol combinació d'elles formen part de la família de llengües altaica. Estudis lexicoestadístics han mostrat que la llengua viva moderna que tenen el lèxic més proper a qualsevol llengua japònica és l'uigur, una llengua turquesa, pertanyent com la resta d'aquesta família a la macrofamília altaica.
Finalment estan les teories que proposen vincles amb les llengües austronèsiques i fins i tot els que consideren que el japònic és una branca de la macrofamília àustrica^[1]^[2] però l'evidència a favor d'aquestes propostes és feble.

En vista de la falta de proves contundents, alguns veuen en aquestes similituds un simple "sprachbund" i que les semblances són simplement resultat del veïnatge dels pobles a l'Àsia central al llarg de mil·lennis.

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües japòniques són:^[3]

GLOSA	Numerals sinítics		Numerals japònics
GLOSA	Sino- japonès	Xinès clàssic	Japonès antic	Japonès modern	Kunigami	Yaeyama	PROTO- JAPÒNIC
'1'	itɕi ichi	*i̯it	pijto	çitoʦɯ hitotsu	tʼiːtʃʼi	pituʦy	*piːto-tu
'2'	ɲi ni	*ńii̯	puta	ɸɯtɑtsɯ futatsu	tʼaːtʃʼi	huta:ʦy	*putaː-tu
'3'	saɴ san	*sam	uru-fu	mitːsɯ mittsu	miːtʃʼi	my:ʦy	*miː-tu
'4'	ɕi shi	*sî	jo < * do	jotːsɯ yottsu	ju:tʃʼi	ju:ʦy	*ju-tu
'5'	ɡo go	*ŋwo	itu	itsɯtsɯ isutsu	ʔitʃʼtʃʼi	issy	*itu-tu
'6'	ɾokɯ roku	*li̯uk	mu-	mɯtːsɯ muttsu	mu:tʃʼi	ny:tsy / mu:ʦy	*mu-tu
'7'	ɕitɕi shichi	*tsʰit	nana	nɑnɑtsɯ nanatsu	nanatʃʼi	nanaʦy	*nana-tu
'8'	hɑtɕi hachi	*pat	ja < * da	jɑtːsɯ yattsu	ja:tʃʼi	ja:ʦy	*ja:-tu
'9'	kʲɯː kyuu	*ki̯u	kokono-	kokonotsɯ kokonotsu	kukunutʃʼi	hakonaʦy	*kokono-tu
'10'	dʑɯː juu	*ʂip	towo	toː too	tu:	tu:	*towo

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.nostratic.ru/books/(284)solnit-austrotai.pdf^{[Enllaç no actiu]} The Austro-Tai-Japonese Hypothesis.
↑ L.A. Reid (1999): http://www.nostratic.ru/books/(283)Reid.pdf^{[Enllaç no actiu]} "New Linguistic Evidence for the Austric Hypothesis", en Selected Papers from the Eighth International Conference on Austronesian Languages.
↑ «Japonic Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 2014-05-14. [Consulta: 12 juny 2012].

Bibliografia

Miyake, Marc Hideo. (2008). Old Japanese: a Phonetic Reconstruction. London: RoutldegeCurzon. ISBN 0415305756/ISBN 9780415305754; OCLC 51163755
Shimabukuro, Moriyo. (2007). The Accentual History of the Japanese and Ryukyuan Languages: a Reconstruction. London: Global Oriental. ISBN 190190363X/ISBN 9781901903638; OCLC 149189163