El Warao és una llengua aïllada parlada per l'ètnia indígena dels waraos al Delta de l'Orinoco (Delta Amacuro), algunes zones de l'estat de Monagas i el sud-est de l'estat de Sucre, així com algunes àrees de Guyana i un enclavament a Surinam. Alexander von Humboldt va escriure en els seus Viatges a les Regions Equinoccials que els indis waikerí deien tenir un idioma emparentat amb el warao. S'ha proposat un parentiu lingüístic amb els timucua de Florida, però no ha estat acceptat.
Dialectes
En aquesta llengua indígena existeixen quatre variants o dialectes que són coneguts entre la cultura warauna com a:
- [1] Kokuina o manamo,
- [2] Hoanarao (o gent de les aigües negres a Mariusa, Winikina, Arawabisi)
- [3] Arawao (Merejina, Sakupana)
- [4] Wasay (Ibaruma, Arature, Amakuro)
També es podria haver dividit aquests dialectes geogràficament com Alt Delta (Kokuina, Manámo, Makareo), Centre (Mariusa, Winikina, Arawabisi), i Baix Delta (Merejina, Sakupana, Ibaruma, Arature, Amakuro). A aquesta darrera zona hi ha una subdivisió del dialecte de la zona, ja que les comunitats properes al mar Carib (San José de Amacuro) han estat directament influenciades per Trinitat i Tobago i Guyana, cosa que els ha proporcionat adjectius i substantius híbrids característics únicament a aquesta zona.
Descripció lingüística
Fonologia
L'inventari de consonants del warao és relativament simple:
Quant a les vocals, hi ha cinc vocals orals /a, e, i, o, u/ i cinc nasals /ã, ẽ, ĩ, õ, ũ/. No existeixen contrastos de quantitat vocàlica i l'accent és fix en la penúltima síl·laba.
Morfologia i sintaxi
Des del punt de vista tipològic, el warao és una llengua amb marcatge de nucli, moderadament polisintètica i amb alineament morfosintàctic de tipus nominatiu-acusatiu. L'ordre bàsic és SV en oracions intransitives i OSV en oracions transitives.
Des del punt de vista morfològic no existeix una diferència clara entre noms i adjectius, tal com succeeix en espanyol. És una llengua que usa predominantment sufixs, amb pocs prefixs. En comptes de preposicions, s'usen postposicions. Exemples:
|
|
nobotono
|
daukuaja
|
konae
|
|
Els nens van portar fruita
|
|
|
nobotono
|
ubaya
|
|
Els nens dormen
|
La construcció que assenyala la possessió en warao és la següent: Posseïdor + prefix de possessió + posseït:
Lora ahoru (Laura a-horu) significa Laura de-olla: l'olla de Laura.
No hi ha un article definit o indefinit pròpiament dit. En comptes d'això, s'usen els sufixos personals per a construccions de possessió per mostrar que es tracta d'un objecte definit.
Pronoms
| Persona |
Nominatiu |
Complement directe |
Complement indirecte |
Compl. circumstancial |
Compl. adnominal
|
| 1a persona singular |
ine |
ma |
masaba |
ma isia |
mabitu
|
| 2a persona singular |
iji |
ji |
jisaba |
jisia |
jiabitu
|
| 3a persona singular |
tai |
tai |
taisaba |
taiaisia |
taiabitu
|
| 1a persona plural |
oko |
ka |
kasaba |
kaisia |
kabitu
|
| 2a personal plural |
yatu |
yatu |
yatusaba |
yatuisia |
yatuabitu
|
| 3a personal plural |
tatuma |
tatuma |
tatumasaba |
tatumaisia |
tatumaabitu
|
Sustantiu
Formació de substantius compostos:
- arotu: apel·latiu de professió
- ibijiarotu: metge
- wisidatu: bruixot
- dosarao: guerrer
- koina: apel·latiu d'instrument
- sitakoina: màquina d'escriure
- yaburukoina: escala
- noko: apel·latiu de locació
- janoko: casa
Estudi de la llengua
Un dels primers estudiosos de la llengua warao va ser el missioner catòlic Basilio María de Barral. En els anys seixanta el lingüista nord-americà Henry Osborn va fer estudis formals de la morfologia i fonologia de l'idioma warao. L'idioma warao és part del currículum d'ensenyament a les escoles del Delta Amacuro.
Bibliografia
Publicacions en Warao
- Barral, Basilio María (1979): Diccionario warao-castellano, castellano-warao. Universidad Católica Andres Bello
- Osborn, Henry (1966a): "Warao I: Phonology and Morphophonemics." International Journal of American Linguistics 32:108-123.
- Osborn, Henry (1966b): "Warao II: Nouns, Relationale, and Demonstratives." International Journal of American Linguistics 32:253-261.
- Vaquero, P. Antonio (1965): Idioma Warao. Morfología, sintaxis, literatura (Warao language. Morphology, syntax, literature). Estudios Venezolanos Indígenas.
Altres publicacions
- Nuevo Testamento en Warao, 1974.
- Cartilla d'Alfabetització “Karata Awaro Teribukitane” 2002.
Enllaços externs
|
|---|
| Llengua oficial | |
|---|
Llengües
indígenes | |
|---|
Llengües
no natives | |
|---|
| Llengua de signes | |
|---|
|
|---|
| Llengua oficial | |
|---|
| Llengües indígenes | |
|---|
| Altres llengües | |
|---|
|
|---|
| Llengua oficial | |
|---|
| Llengües regionals | |
|---|
| Llengües indígenes | |
|---|
