El portuguès brasiler (português brasileiro) és la forma com es parla el portuguès al Brasil i a la zona fronterera de l'Uruguai. Compta amb uns 191 milions de parlants.[1] Es tracta de la varietat de portuguès més parlada, llegida i escrita del món.
Abans de l'arribada de Pedro Álvares Cabral al Brasil s'hi parlaven més de mil llengües autòctones. En el decurs de la seva història el portuguès brasiler incorporà préstecs de termes no tan sols de les llengües indígenes i africanes sinó també del francès, castellà, italià i anglès.
Les diferències entre el portuguès europeu i el portuguès brasiler són principalment de vocabulari, pronúncia i sintaxi, principalment en les varietats vernacles; essent menors en els textos.
L'establiment de l'acord ortogràfic de 1990, ja en vigor al Brasil des de l'1 de gener del 2009 té l'objectiu d'unificar la grafia de les dues variants de la llengua portuguesa reduint-ne el 98% de les divergències ortogràfiques.
Grosso modo, les diferències entre la llengua escrita formal entre Portugal i Brasil, són comparables amb les que es troben en l'anglès americà i l'anglès britànic.
Llengües indígenes
Les llengües parlades al Brasil abans de la conquesta portuguesa es poden agrupar en diverses famílies: llengües tupí, macro-jê i arauques. També n'hi ha que no pertanyen a cap de les famílies citades com són: karib, pano, maku, yanomami, mura, tukano, katukina, txapakura, nambikwara i guaikuru.
La colonització efectiva del Brasil començà l'any 1532. A l'inici de la colonització les llengües del grup tupí eren parlades en una gran part del Brasil i històricament se l'ha coneguda com a língua geral (llengua general), una llengua franca que finalment va ser prohibida en benefici del portuguès.
El Marqués de Pombal instituí el portuguès com a llengua oficial del Brasil prohibint l'ús de la língua geral.
Al segle xvii hi van arribar esclaus africans per treballar en les plantacions de canya de sucre i que tingueren una gran influència en el lèxic portuguès del Brasil especialment de la llengua nigeriana ioruba i el quimbundo d'Angola.
Amb la transferència de la cort portuguesa al Brasil (1808-1821) i ha una “relusitanització” del parlar de Rio de Janeiro, que passà a ser la capital del país.
El 1822 el Brasil assoleix la independència. Amb això, disminueix l'entrada d'africans i hi arriben emigrants europeus com ara alemanys i italians.
Diferències entre el portuguès del Brasil i el de Portugal
Sistema fonètico-fonológic
Aspectes conservadors
A la major part del Brasil, les -s i -z a final de paraula o davant d'una consonant sorda es realitzen com [s] o com [z] davant de consonant sonora ("desde"), en lloc de [ʃ] i [ʒ] com a Portugal.
Per altra banda determinades evolucions fonètiques del portuguès europeu al segle xix van ser ignorades al Brasil: es manté la pronúncia [ej] en ditongs com "ei" en "primeiro", versus la pronúncia [ɐj]; la pronúncia de "e" tònica com [e], versus [ɐ], en paraules com "espelho" o "vejo".[3]
Aspectes innovadors
Desaparició de l'oposició entre timbre obert i tancat en les vocals tòniques a, e i o seguides de consonant nasal (ex: "vênia" vs. "vénia", "Antônio" vs. "António");
El mateix fenomen ocorre en les vocals de les síl·labes pretòniques (ex: o primeiro "a" de cadeira, pronunciat /a/ al Brasil i/ɐ/ a Portugal);
Vocalització de "l" velar, com en "animal", que en algunes regions es pronuncia [ãnimaw].[4]
Morfosintaxi
La construcció estar + gerundi domina al Brasil, versus la construcció estar + a + infinitiu de Portugal. (ex: "estou escrevendo" vs. "estou a escrever");
Al Brasil el pronom possessiu pot ser fet servir amb article o sense (ex: "meu computador" i "o meu computador"), mentre que al portuguès europeu l'article és obligatori.
Sistema fonètic
Els fonemes usats al Brasil són sovint diferents dels de Portugal.Al Brasil es fan servir 34 fonemes, amb tretze voclas, dinou consonants i dues semivocals.
Alguns fenòmens de pronúncia
ensordiment de la r final
ieisme (e. g. * muier per mulher o * trabaio per trabalho)
reducció de nd a n en gerundis (e. g. * andano en lloc d'andando): es va fer també en català antic, aragonès, i italià centro-meridional;
alguns casos d'epèntesi (e. g., * fulô per flor o * quelaro per claro) * amaro per amaram)
queda o vocalització de l final (e. g. * finaw en lloc de final) Nota: l'asterisc (*) marca les paraules ortogràficament incorrectes
Dialectes del portuguès brasiler
La parla popular brasilera presenta una relativa unitat.
El dialecte més estudiat és el dialecte caipira. Altres dialectes són:Cearense - Ceará,Baiano - Bahia,,Carioca - Rio de Janeiro (Capital),Fluminense - Estat de Rio de Janeiro, Gaúcho - Rio Grande do Sul,Mineiro - Minas Gerais, Nordestino i altres.
Diferències en el vocabulari
Tupinismes
Deriven directament de la llengua Tupí. Hi ha "sufixos que actuen com adjectius" com -açu (gran), -guaçu (gran) e -mirim (petit) en les paraules arapaçu (ocell de bec gros), babaçu (palmera grossa), mandiguaçu (peix gros), abatimirim (arròç menut) o mesa-mirim (taula petita).
Altres sufixes com -rana (semblant a) e -oara (valor gentilici) en les paraules bibirana (planta de la família Annonaceae), brancarana (mulata clara) o paroara (natural de Pará) i marajoara (natural de Ilha do Marajó, Pará).
Exemples ônibus per oposició a autocarro, trem versus a comboio, bonde versus eléctrico o aeromoça versus hospedeira de bordo.
Altres com gol (pt golo, de goal, anglès,)), esporte (pt desporto, de sport), xampu (pt champô, de shampoo,).
A la taula de sota hi ha altres diferències de vocabulari:
Brasil
Portugal
abridor de garrafas o saca-rolhas
saca-rolhas
abridor de latas
abre-latas
água-viva o medusa
alforreca ou medusa
alho-poró
alho-porro
aquarela
aguarela
arquivo (de computador)
ficheiro
aterrissagem
aterragem
banheiro
casa-de-banho o quarto-de-banho
brócolis
brócolos
caminhão o camião (linguagem oral)
camião
calcinha
cuecas femininas
carona
boleia
carro conversível
carro descapotável
carteira de identidade ou Registro Geral/RG
bilhete de identidade/BI
carteira/carta de motorista
carta de condução
chaveiro
porta-chaves o chaveiro
concreto
betão
diretor (de cinema)
realizador
esparadrapo, bandeide (band-aid)
penso, penso-rápido
estúpido
parvo
fila de pessoas
fila ou bicha
fones de ouvido
auscultadores, auriculares, fones
grampeador
agrafador
legal
fixe
maiô
fato-de-banho
mamadeira
biberão
metrô
metro, metropolitano
nadadeiras, pé-de-pato
barbatanas
ônibus
autocarro
perua, van
carrinha
salva-vidas ou guarda-vidas
salva-vidas ou nadador-salvador
secretária eletrônica
atendedor de chamadas
sunga ou calção de banho
calções de banho, calção de banho
(telefone) celular
telemóvel
terno
fato
trem
comboio
torcida
claque
bola
esférico
gol
golo
tiro de meta
pontapé de baliza
escanteio
pontapé de canto
isopor
esferovite
pebolim (ou totó)
matraquilhos
água sanitária
lixívia
descarga
autoclismo
privada sanitária, vaso sanitário ou privada
retrete ou sanita
Ortografia
Portuguès europeu
Portuguès brasiler
acção
ação
baptismo
batismo
contacto
contato
direcção
direção
eléctrico
elétrico
óptimo
ótimo
Accentuació gràfica
Per diferències de pronunciació certes paraules proparoxítones que al Brasil porten accent circumflex, notablement aquelles en què a la vocal tònica segueix una consonant nasal, a Portugal s'escriuen amb accent agut:
Portuguès europeu
Portuguès brasiler
cómodo
cômodo
fenómeno
fenômeno
tónico
tônico
génio
gênio
Aspectes gramaticals
A algunes regions del Brasil el pronom de tractament você i el seu plural vocês han desplaçat gairebé completament els pronoms tu i vós. El você a Portugal és una forma de tractament semi-formal i al Brasil és una forma comuna de dirigir-se a quasi qualsevol persona en el registre familiar.
El pronom possessiu teu al Brasil de vegades es fa servir per a referir-se a la segona persona.
Semàntica
Moltes paraules, sense perdre el seu significat tradicional, agafen una o més accepcions noves al Brasil Per exemple, virar també significa transformar-se en i prosa també significa loquaç, xerraire.
.JPG)
