Ceará

Ceará

Bandera Escut d'armes
Tipus	Unitat Federativa de Brasil
Himne	Himne de Ceará (1903)
Epònim	Aratinga
Localització
5° 12′ S, 39° 18′ O
Estat	Brasil
Capital	Fortaleza
Conté la subdivisió	Abaiara Acarape Acaraú ../... 181+
Població humana
Població	9.020.460 (2017) (61,64 hab./km²)
Llengua utilitzada	Tremembé ^(en) Tapeba ^(en)
Geografia
Part de	Regió Nord-est del Brasil
Superfície	146.348,3 km²
Altitud	279 m
Punt més alt	Pico Alto ^(en) (1.114 m)
Limita amb	Rio Grande do Norte Paraíba Piauí Pernambuco
Dades històriques
Anterior	Província de Ceará
Creació	1891
Patrocini	Josep de Natzaret
Organització política
Òrgan executiu	Gabinet del governador de l'Estat de Ceará
Òrgan legislatiu	Assemblea Legislativa de Ceará , (Escó: 46)
• Governador	Elmano de Freitas (2023–)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−03:00 Amèrica/Fortaleza
ISO 3166-2	BR-CE
Lloc web	ceara.gov.br

Ceará és un estat del Brasil situat a la Regió Nord-est. Té com a límits: l'oceà Atlàntic al Nord i al Nord-est, Rio Grande do Norte i Paraíba a l'Est, Pernambuco al Sud i Piauí a l'Oest.^[1]

Posseeix una superfície total de 146.348,30 km², que correspon al 9,37% de l'àrea del Nord-est i l'1,7% de la superfície del Brasil. La capital és Fortaleza.^[2]

Història

Tradicionalment, Ceará es va formar per la barreja de colonitzadors europeus, indígenes catequitzats i aculturats després de gran resistència a la colonització i negres i mulats que vivien com treballadors lliures o com esclaus.^[3]

Era una societat rural basada sobretot en la ramaderia, així com a l'agricultura, especialment en les valls i serres. El cultiu principal fou el sucre fins al segle xviii i el cotó el segle xix.^[1] L'elit latifundiària, a través del seu poder econòmic i de complexes relacions de parentesc i adopció, posseïa control de gairebé tots els aspectes de la vida social. Els "coronels" mantenien en les seves propietats molts treballadors que els prestaven serveis o lliuraven part de la seva producció en paga de la possessió d'un lot de terra, en règim pràcticament semi-feudal, a més de treballadors assalariats.^[4]

Inicialment una capitania colonial portuguesa, el 1621 les autoritats colonials van unir-la a les capitanies de Grão-Pará i Maranhão, formant l'Estat de Maranhão.^[5] Entre 1637 i 1654 Ceará estigué sota control de Nova Holanda i el 1680 fou part de la capitania de Pernambuco. El desenvolupament independent de Ceará començaria només després de la seva separació de la capitania de Pernambuco el 1799, passant a ser una província el 1822 i un estat de la nova república del Brasil el 1889.^[2]

Ceará fou el primer estat del Brasil a abolir l'esclavitud i a emancipar massivament els seus aproximadament 20.000 esclaus el 25 de març de 1884.^[6] Tot i així, molts terratinents propietaris d'esclaus van aconseguir esquivar l'abolició enviant els seus esclaus a altres estats per a ser venuts.^[7]

La seva història va ser sempre marcada per lluites polítiques i moviments armats. Un exemple d'aquestes lluites polítiques armades fou la revolta del Pare Cícero el 1912-1913 contra el President Hermes da Fonseca, que arribà a assetjar la capital de l'estat, seguit per una rebel·lió dels oligarques contra la intervenció del govern central el 1914.^[8][9] Aquesta inestabilitat, que es va perllongar durant l'Imperi, la Primera República i l'Era Vargas, no es va normalitzar fins després de la reconstitucionalizació del país, el 1945.^[10]

Geografia

L'estat està envoltat per serres i chapadas, aquestes últimes són relleus plans de gres: el seu límit Oest és la Serra de Ibiapaba, a l'Est la Chapada do Apodi, al Sud la Chapada do Araripe i al Nord l'oceà Atlàntic.^[2] Aquesta és la raó per la qual es coneix la regió central de l'estat pel nom de Depressió Sertaneja.^[11] Les serralades i inselbergs (turons aïllats), que s'eleven de la Depressió Sertaneja són formacions de muntanya d'origen sedimentari i roques cristal·lines, respectivament.^[12]

Vegetació

A Ceará predomina la caatinga, un bioma semiàrid exclusivament brasiler, caracteritzat per tenir el seu període de pluges restringit en 3 a 4 mesos de l'any i una considerable biodiversitat.^[13] Donades les característiques del bioma, existeix flora i fauna adaptada a les seves condicions ambientals.^[14]

Al peu de les muntanyes hi ha més humitat i la vegetació és més densa. Poden existir allí, per exemple, boscos de palmeres de carnauba.^[15]

Clima i temperatures

El clima predominant de Ceará és semiàrid.^[2] Almenys durant 9 mesos de l'any no es registren pluges, i la temperatura mitjana és de 29 °C.^[1] Algunes vegades les sequeres poden durar més d'un any. En els mesos de pluja, que ocorren normalment de febrer a maig,^[1] les temperatures disminueixen una mica, ronden una mitjana de 25 °C. En aquests mesos pot ploure entre 500 i 1000 mm.^[2] Les regions més elevades i el litoral gaudeixen d'un clima més amè, amb una temperatura i humitat més favorable a la vegetació.^[16]

Demografia i economia

El 2022 Ceará era el vuitè estat més poblat del Brasil, amb 8.794.957 habitants i una densitat de població de 59,07 persones per quilòmetre quadrat. Està dividit en 184 municipis, éssent els municipis principals Fortaleza, Juazeiro do Norte, Sobral, Crato, Igatu i Crateús.^[1][17]

Amb una renda per capita de 1.166 reals brasilers, és el 6è estat més pobre del Brasil. L'any 2016, el 59,9% de la població amb més de 16 anys no estava en contractació regular. Desde 2010, el mode de transport per carretera més emprat a Ceará és la motocicleta per sobre del cotxe o l'autobús.^[17]

Ceará té un important sector ramader localitzat en les grans propietats, que combinen aquesta activitat ramadera amb el cultiu de canya sucrera, anacards i altres fruites i verdures.^[1]

Referències

1. «Ceará» (en anglès britànic). Britannica. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 14 setembre 2024].
2. «Ceará». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2022-05-27. [Consulta: 13 setembre 2024].
3. de Oliveira Silva, Pedro Alberto «Cultura Negra e Negritude no Ceara» ( PDF) (en portuguès brasiler). Revista do Instituto do Ceará, 1995. Arxivat de l'original el 2014-09-24 [Consulta: 20 setembre 2014].
4. Pinheiro da Costa, Gláucio. "Ciclo dos coronéis": uma análise comparativa das oligarquias políticas do Ceará (tesi) (en portuguès brasiler). Fortaleza: Universidade Federal do Ceará, 2002.  Arxivat 2024-09-26 a Wayback Machine.
5. Smith, 2002, p. 8.
6. Bethell, Leslie. Brazil: Essays on History and Politics (en anglès). Londres: University of London Press, 2018, p. 133, 138. ISBN 9781908857613.  Arxivat 2024-09-12 a Wayback Machine.
7. Pinheiro Machado, 2018, p. 96.
8. Smith, 2002, p. 102.
9. Pinheiro Machado, 2018, p. 149.
10. Firmo, Érico. «A era revisitada» (en portuguès brasiler). O Povo, 15-03-2007. Arxivat de l'original el 2009-02-08. [Consulta: 26 setembre 2024].
11. Camilo Nunes, Rudy; Cavalcante Bellini, Bruno «A new species of Nothobrya Arlé, 1961 (Collembola: Entomobryidae) from Brazil and notes on key characters for Nothobryinae taxonomy, with an identification key to the species of the subfamily». Zootaxa, 4615, 2, 2019, pàg. 375-391. Arxivat de l'original el 2024-09-26 [Consulta: 14 setembre 2024].
12. de Lima Brandão, Ricardo; Bastos Freitas, Luis Carlos «Geodiversidade do estado do Ceará» ( PDF) (en portuguès brasiler). Programa geologia do Brasil levantamento da geodiversidade, 2014, pàg. 47-51. Arxivat de l'original el 2024-08-11 [Consulta: 14 setembre 2024].
13. Araujo, Helder F. P.; Canassa, Nathália F.; Machado, Célia C. C.; Tabarelli, Marcelo «Human disturbance is the major driver of vegetation changes in the Caatinga dry forest region» (en anglès). Scientific Reports, 13, 1, 27-10-2023, pàg. 18440. Arxivat de l'original el 2024-09-14. DOI: 10.1038/s41598-023-45571-9. ISSN: 2045-2322 [Consulta: 14 setembre 2024].
14. «Fauna and Flora» (en anglès). Instituto Sociedade, Populaçáo e Natureza. [Consulta: 14 setembre 2024].
15. Kirmse, Robert D.; Pfister, James A.; Vale, Luiz V.; de Queiroz, Joao S. «Woody plants of the northern Ceará Caatinga» ( PDF) (en anglès). Technical Report Series. EMBRAPA, 14, 1983. Arxivat de l'original el 2024-09-26 [Consulta: 14 setembre 2024].
16. Pinheiro, Lidriana; Onofre de Morais, Jáder; Parente Maria, Luis. «The Beaches of Ceará». A: Short, Andrew D.; da F. Klein, Antonio Henrique. Brazilian Beach Systems (en anglès). Springer, 2016, p. 178. DOI 10.1007/978-3-319-30394-9_7. ISBN 978-3-319-30394-9.  Arxivat 2024-09-26 a Wayback Machine.
17. «Ceará - Panorama» (en pr-br). Cidades. IBGE. Arxivat de l'original el 2018-09-18. [Consulta: 13 setembre 2024].

Bibliografia

• Pinheiro Machado, Roberto. Brazilian History: Culture, Society, Politics 1500-2010 (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2018. ISBN 9781527503496. 
• Smith, Joseph. A History of Brazil (en anglès). Taylor&Francis Group, 2002. ISBN 9780582257719. 

Enllaços externs

• Pàgina Oficial