En aquesta llista de roques metamòrfiques s'enumeren alfabèticament un total de 77 roques metamòrfiques, entre les quals n'hi ha tant generades a partir de metamorfisme de contacte com de regional; formades dins de totes les fàcies metamòrfiques i de diferents graus de metamorfisme o metasomatisme. A cada nom de roca s'afegeix una descripció sintètica, així com una imatge i els minerals que la formen. Les roques metamòrfiques són roques generades a partir de roques preexistents com a conseqüència d'un metamorfisme; els noms que poden rebre són els següents:
Noms amb components: en aquest cas, el nom de la roca metamòrfica va acompanyat dels components característics d'aquesta roca (p.e. esquist de quars i mica).[1]
Noms específics: tenen connotacions molt específiques però no segueixen cap regla sistemàtica (p.e. gneis).[1]
A partir dels noms dels protòlits: s'afegeix el prefix meta- al nom de la roca que s'ha metamorfitzat (p.e. un conglomerat metamorfitzat dona lloc a un metaconglomerat).[1]
En aquesta llista s'enumeren diferents noms específics de roques metamòrfiques. La llista no conté els noms a partir dels protòlits, ja que poden ser generats a partir d'afegir el prefix meta- a qualsevol roca sedimentària, ígnia o metamòrfica; tampoc conté els noms amb components, ja que aquests noms poden generar-se a partir de la resta de noms tot afegint els minerals característics.
Roca metasomàtica d'alta a mitja temperatura formada per una alteració sòdica intensa de diverses roques. No s'ha de confondre amb el granit d'albita (camp 2 del diagrama QAPF) que a vegades pot ser anomenat així.[5]
L'amfibolita és una roca gneissosa o granofèlsica metamòrfica formada per amfíbol verd, negre o marró i plagiòclasi (incloent-hi l'albita) que representen més del 75% dels constituents de la roca. L'amfíbol representa més del 30% de minerals. El protòlit sol ser una roca basàltica o dolerítica.[6]
Un tipus de migmatita on les parts més fosques es troben injectades per vetes de material més clar (leucosomes). És una roca metamòrfica d'alt grau.[9]
Roca metasomàtica de baixa temperatura caracteritzada per la presència de quars, sericita, ankerita i pirita resultant del reemplaçament de protòlits ignis i sedimentaris.[11]
Roca metamòrfica rara, compacta i vesicular de qualsevol composició que conté més d'un 20% de vidre en volum, produït per metamorfisme de contacte en ambients volcànics a subvolcànics o generat per metamorfisme de combustió.[14]
Roca de falla cohesiva, amb esquistositat poc desenvolupada o sense o bé incohesiva caracteritzada per porfiroclasts angulosos i fragments lítics en una matriu de gra fi de composició similar.[15]
Terme emprat inicialment per a anomenar roques bandades de gra fi a roques esquistoses compostes de quars, feldespat i mica generades per metamorfisme de contacte a partir de protòlits gneissics o esquistosos. També s'empra per a anomenar corneanes amb andalusita o de quars, mica i turmalina.[19]
Roca metasomàtica de baixa a mitja temperatura, generalment formada per alteració de roques basàltiques però també d'altres roques ígnies bàsiques a àcides. Principalment formada per epidota, quars, clorita i amfíbol.[25]
Roca metamòrfica, amb textura esquistosa, fanerocristal·lina, derivada de lutites i grauvaques i, de vegades, de roques ígnies bàsiques, amb minerals laminars, aciculars o fibrosos visibles a ull nu, que li confereixen una fissilitat excel·lent. La composició mineralògica dels esquists és molt variable.[27][28]
Esquist d'alta temperatura i pressió. Presenta una coloració clara i conté cianita i talc. Aquestes roques representen roques alumíniques metamorfitzades sota condicions de fàcies eclogita.[29]
Esquist de color verd de metamorfisme baix a molt baix. El seu color prové de la presència de minerals com ara l'actinolita, la clorita o l'epidota.[31]
Roca metasomàtica de baixa a mitja temperatura composta de quars, ortòclasi i carbonat. Es forma per alteració de granodiorita o sienita i es troba estretament associada a vetes de tungstè-coure o urani-or.[42]
Roca metamòrfica d'alt grau que es forma en fàcies d'esquists blaus. Es tracta d'una piroxenita metamòrfica formada gairebé totalment per jadeïta. Es troba en terrenys metamòrfics associada a ambients de subducció.[45]
Roca metamòrfica bandada. Consisteix típicament de bandes fosques riques en minerals màfics i altres parts quarso-feldespàtiques. Les parts més fosques presenten característiques típiques de les roques metamòrfiques (p.e. típiques de gneis o amfibolites) mentre les clares tenen textura granítica.[49]
Roca de falla cohesiva caracteritzada per la reducció de la mida de gra i recristal·lització dinàmica. Típicament conté porfiroclasts arrodonits en forma de lent i fragments lítics de composició similar a la matriu.[50]
Roca metamòrfica d'alt grau que comprèn amfíbols massius microcristal·lins a criptocristal·lins de la serie tremolita-actinolita. La nefrita és una de les dues roques que entren dins del terme «jade» (l'altre és la jadeitita). Hi ha diferents varietats de nefrita.[52]
Roca metamòrfica d'alta temperatura composta de més d'un 75% en volum d'omfacita. En aquest cas no pot aplicar-se-li a la roca el terme «eclogita».[54]
Roca metamòrfica d'origen sedimentari de molt baix a baix grau, de textura granular fina i homogènia. Està constituïda per fragments únicament visibles amb lupa i presenta exfoliació en làmines. Pot contenir quantitats variables de quars, mica, minerals d'argila i feldespats.[64]
Roca metasomàtica granofèlsica de baixa a mitja temperatura formada per l'alteració de roques volcàniques bàsiques. Les varietats de baixa temperatura presenten albita, calcita i clorita; les d'alta temperatuta presenten epidota, actinolita i biotita.
Roca metamòrfica, compacta, vesicular o de tipus escòria de qualsevol composició però amb un contingut de vidre que oscil·la des de percentatges baixos fins a un màxim d'un 20% en volum. Es produeix per metamorfisme de contacte en ambients volcànics o subvolcànics o per metamorfisme de combustió.[72]
Cossos vidriosos naturals de mida grava formats a partir de material expulsat durant impactes de gran potència com ara impactes meteorítics. Tenen composicions variables.[77]