PROFILBARU.COM

Andalusita
	;
Fórmula química	Al₂SiO₅
Epònim	Andalusia
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.AF.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.02
Dana	52.2.2b.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	els cristalls euhèdrics presenten prismes allargats amb seccions quadrades; fibrosos, o massius.
Estructura cristal·lina	a = 7.7980 Å b = 7.9031 Å c = 5.5566 Å; Z = 4
Grup puntual	2/m 2/m 2/m - bipiramidal
Color	rosa, lila, groc, verd, blanc, gris. En làmina prime: incolor, rosa o verd.
Macles	a {101}, rar
Exfoliació	bona en {110}, pobre en {100}
Fractura	subconcoidal
Duresa (Mohs)	6,5 a 7,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a gairebé opaca amb inclusions
Gravetat específica	3,17 (+/-,04)
Densitat	3,15
Índex de refracció	nα = 1,629 - 1,640 nβ = 1,633 - 1,644 nγ = 1,638 - 1,650
Birefringència	δ = 0,009 - 0,010
Pleocroisme	fort, alternant tres colors
Angle 2V	71° a 86°
Dispersió òptica	r < v forta
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	And
Referències

L'andalusita és un mineral silicat, membre de la sèrie dels aluminosilicats, la qual també inclou polimorfs com la cianita i la sil·limanita. La seva fórmula és: Al₂SiO₅. Dels tres minerals de la sèrie, l'andalusita representa el de més baixa temperatura i mitjana pressió. A altes temperatures, l'andalusita es converteix en sil·limanita. Com la resta de polimorfs de la sèrie, l'andalusita proporciona valiosa informació sobre les condicions de metamorfisme a les quals ha estat sotmesa la roca en la que es troba.

Localització

L'andalusita és un mineral típic de metamorfisme, format a baixes pressions i un ampli rang de temperatures. L'andalusita va ser estudiada per primera vegada per Werner, a partir d'exemplars procedents d'Espanya. Tant aquest mineralogista com Jean-Claude Delamétherie, van creure que els exemplars procedien d'Andalusia, per la qual cosa el segon li va donar al mineral el nom que ara porta. Tanmateix, sembla que els exemplars que van estudiar procedien del Cardoso de la Sierra (Guadalajara), un poble que van creure que estava situat a Andalusia. Conseqüentment s'hauria de considerar el Cardoso com la localitat tipus de l'andalusita, probablement el jaciment situat al paratge de El Zahurdon. L'error va ser perpetuat per altres autors posteriors, que van considerar com a procedència original la província d'Almeria, i es manté en la majoria dels llibres, fins i tot moderns.^[3]^[5]

A Catalunya s'ha trobat andalusita a la mina Juanita, a la muntanya de Sant Pere Màrtir (Barcelonès, Barcelona), al Cap de Creus, a Cadaqués (Alt Empordà, Girona) a la mina Victòria, a Arres (la Vall d'Aran, Lleida) i a la mina Atrevida i a la Coma Fosca, la Roca de Ponent i Sant Miquel a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà, Tarragona).^[3]

Varietats

La varietat més coneguda és la quiastolita, que generalment conté inclusions de carboni o argila distribuïdes en forma de creu. Aquesta varietat va ser descrita per primer cop a Andalusia (Espanya), i es pot usar com a gemma.^[6] La quiastolita es troba associada amb esquists micàcis. A continuació s'hi poden observar diferents espèciments de quiastolita amb la típica creu formada per matèria orgànica (carboni) o argila.