Diàspor

Diàspor
Diàspor (cristall gris fosc) en margarita (cristalls micàcis blavosos) procedent de Turquia
Fórmula química	AlO(OH)
Epònim	Diaspora ^(en)
Localitat tipus	Mramorskii Zavod, Kosoi Brod, óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FD.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FD.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.04a
Dana	6.1.1.1
Heys	7.6.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 4,4007(6) Å; b = 9,4253(13) Å; c = 2,8452(3) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	blanc, marró, incolor, groc clar, grisenc, gris verdós, lila, rosat
Macles	En {061}, poc comunes, o en {021}, amb un angle reentrant d'aproximadament 60°, produint agregats pseudohexagonals, normals a l'eix pseudohxagonal a [100].
Exfoliació	perfecta - {010} perfecta; {110} distingible; {100} en traces
Fractura	concoidal
Tenacitat	molt fràgil
Duresa (Mohs)	6,5 a 7
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,2 a 3,5 g/cm³ (mesurada); 3,38 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,682 a 1,706 nβ = 1,705 a 1,725 nγ = 1,730 a 1,752
Birefringència	δ = 0,048
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 84° to 86°, calculat: 80° to 84°
Dispersió òptica	debil r<v
Impureses comunes	Fe, Mn, Cr, Si
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1801
Símbol	Dsp
Referències	[1]

El diàspor^[2] és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup del diàspor. Anomenat així l'any 1801 per Abbé Rene Just Haüy del grec διασπείρειυ (esparpallar) en al·lusió a la decrepitació habitual en contacte amb la flama del bec de bunsen. És un dimorf de la böhmita^[1] i isomorf de la goetita. És també mena d'alumini.^[2]

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el diàspor pertany a «04.FD: Hidròxids amb OH, sense H2O; cadenes de octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: spertiniïta, bracewel·lita, goethita, groutita, guyanaïta, montroseïta, tsumgallita, manganita, yttrotungstita-(Y), yttrotungstita-(Ce), frankhawthorneïta, khinita i parakhinita.^[1]

Característiques

El diàspor és un òxid de fórmula química AlO(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7.^[1] Pot presentar impureses de Fe, Mn, Cr, Ga i Si.^[2] Es troba formant cristalls aplanats o formant masses escamoses o foliàcies. Presenta lluïssor vítria, és transparent a translúcid i pot presentar diverses coloracions: blanc, marró, incolor, groc clar, grisenc, gris verdós, lila, rosat. La ratlla és blanca i presenta un clivatge perfecte segons {010}.^[2]

Formació i jaciments

Es troba com a component de roques metamòrfiques associat amb el corindó (esmeril) a les calcàries cristal·lines, i molt sovint és un constituent de la bauxita;^[2] també es troba als jaciments hidrotermals i residuals. S'ha descrit en nombroses localitats de tots els continents.^[1]

Varietats

El diàspor cròmic és una varietat de color lila, ja sigui clar o fosc, rica en Cr³⁺.^[3] El diàspor de color canviant és una varietat de qualitat gemma que es troba a Turquia que es ven sota diferents noms comercials com ara zultanita o csarita.^[4] El diàspor manganèsic o manganodiàspor^[2] (Mn : Al > 1 : 29) és una varietat vermella o rosada rica en Mn³⁺.^[5] El diàspor fèrric (Fe : Al > 1 : 19) és una varietat rica en ferro.^[2]

• 
  Zultanita tallada, varietat gemma
• 
  Zultanita
• 
  Manganodiàspor

Galeria

• 
• 
• 

Referències

1. «Diaspore» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Diccionari de geologia». [Consulta: 29 octubre 2017].^{[Enllaç no actiu]}
3. «Chrome-diaspore: Chrome-diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].
4. «Colour-change diaspore: Colour-change diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].
5. «Mangan-diaspore: Mangan-diaspore mineral information and data.». [Consulta: 29 octubre 2017].