Pirofil·lita

Pirofil·lita
Pirofil·lita verd clar sobre quars provinent de St. Niklaus, Matt Valley, Valais, Suïssa
Fórmula química	Al₂(Si₄O10)(OH)₂
Epònim	foc i fulla
Localitat tipus	dipòsit Pyshminskoe, dipòsit d'or Berezovskoe, Berezovskii (Berezovskii Zavod), Ekaterinburg, óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.04
Dana	71.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Hàbit cristal·lí	agregats esferulítics compactes de cristalls aciculars radiats; com làmines fines, granular, massiu
Estructura cristal·lina	a = 5,16 Å, b = 8,966(3) Å, c = 9,347(6) Å; α = 91,18°, β = 100,46°, γ = 89,64°; Z = 2
Grup puntual	1 - pinacoide
Massa molar	360.31
Color	blanc, gris, verd, groguenc
Exfoliació	{001} perfecta
Tenacitat	flexible inelàstica
Duresa (Mohs)	1 a 2
Lluïssor	de nacrada a mat
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida a opaca
Densitat	2,65 a 2,9 g/cm³ (mesurada); 2,81 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,534-1,556, nβ = 1,586-1,589, nγ = 1,596-1,601
Birefringència	δ = 0,0450 a 0,0620
Angle 2V	53° a 62°
Dispersió òptica	r > v feble
Fusibilitat	infusible
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Prl
Referències	[1]

La pirofil·lita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que rep el seu nom del grec pir, foc, i phillon, fulla. És molt semblant al talc, formant part totes dues espècies del grup de la pirofil·lita-talc.^[2]

Característiques

La pirofil·lita és un silicat d'alúmina hidratat, amb fórmula química Al₂(Si₄O₁₀)(OH)₂, sent la seva composició teòrica de 66,7% de SiO₂, 28,3% de Al₂O₃ i un 5% de H₂O. Normalment està barrejada amb caolinita, alunita i quars. Es pot confondre fàcilment amb el talc, diferenciant-se d'aquest per la seva lluentor i perquè reacciona amb magnesi. Cristal·litza en el sistema triclínic. Normalment es presenta en forma de làmines o en agregats foliacis o radiats, degut a la seva estructura i fractura micàcia, el que més la fa ser suau i untuosa al tacte. S'empra com a càrrega en pintures, lubricant sec, aïllant tèrmic i elèctric, en la indústria del paper, goma, tèxtil i del sabó.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirofil·lita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Acostuma a trobar-se en fil·lites i esquistos, sovint associats amb cianita, dels quals és un producte d'alteració. També es troba en dipòsits hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cianita, andalusita, topazi, mica i quars.^[3] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Vilafranca de Conflent (Conflent)^[4] i a Tordera (Maresme).^[5]

Varietats

• Cattle egg stone, una densa varietat amb l'interior de color negre i exterior groc, que s'utilitza per tallar. Els colors són causats per les inclusions microscòpiques d'òxids de ferro en diferents estats a la intempèrie. Les parts grogues del material també contenen menor diàspor.^[6]
• Cromo-pirofil·lita, una varietat de color verd que conté crom, originària del districte Mitterberg, Dienten, Salzburg, Àustria.^[7]
• Gelpirofil·lita, un gel d'aquesta espècie.^[8]

Grup de la pirofil·lita-talc

El grup de la pirofil·lita-talc està integrat per cinc espècies de minerals.^[2]

Espècie	Fórmula
Ferripirofil·lita	Fe^3+₂(Si₄O10)(OH)₂
Minnesotaïta	(Fe,Mg)₃(Si₄O10)(OH)₂
Pirofil·lita	Al₂(Si₄O10)(OH)₂
Talc	Mg₃(Si₄O10)(OH)₂
Willemseïta	(Ni,Mg)₃(Si₄O10)(OH)₂

Referències

1. «Pyrophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2017].
2. «Pyrophyllite-Talc Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 desembre 2014].
3. «Pyrophyllite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 6 desembre 2014].
4. Guitard, Gérard. Catalogue raisonné de la collection de minéralogie régionale du Centre européen de recherches préhistoriques de Tautavel (Pyrénées-orientales), 2010, p. 190 [Consulta: 11 desembre 2023]. 
5. «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
6. «Cattle Egg Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 desembre 2014].
7. «Chrome-Pyrophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 desembre 2014].
8. «Gelpyrophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 desembre 2014].