Albita

Infotaula de mineralAlbita
Fórmula químicaNaAlSi₃O₈
Epònimblanc Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.03c Modifica el valor a Wikidata
Dana76.1.3.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lísistema triclínic Modifica el valor a Wikidata
Hàbit cristal·lítabular (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Grup puntualtriclinic-pinacoidal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Grup espacialgrup espacial 2 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc, gris o rosa
Maclespolysynthetic twinning (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Exfoliaciómolt bona segons el pinacoide basal i menys bona segons el pinacoide lateral
Fracturafractura concoïdal Modifica el valor a Wikidata
Duresa (Mohs)6 a 6,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Densitat2,61
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolAb Modifica el valor a Wikidata

L'albita és un mineral del grup dels silicats. El seu nom és del llatí albus, que significa “blanc” pel seu color més usual. Hi ha dipòsits d'albita a la Península del Labrador i la península Escandinava. A Espanya es troba a Astúries, Província de Cadis i Málaga. A Catalunya es troba a Llançà. S'usa en la fabricació de vidre i ceràmica i en la indústria de materials refractaris.

Característiques

Terme extrem de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis, solucions sòlides de composició variable, entre l'albita, sòdica i l'anortita, càlcica, a través de tota una sèrie de termes intermedis: oligoclasa, andesina, labradorita i bytownita. És dura, lleugera, transparent o translúcida; pols de color blanc. Insoluble en àcids, a excepció de l'àcid fluorhídric en què es descompon deixant un residu gelatinós de sílice; es fon amb força dificultat acolorint la flama de groc (sodi).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'albita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adulària, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Pertites d'albita (blanc) segregades d'un feldespat potàssic (gris) vistes a través d'un microscopi petrogràfic

Ambient de formació

Constitueix un component essencial de les roques eruptives plutòniques àcides (granits, sienites, pegmatites), en la varietat denominada de baixa temperatura amb estructura desordenada respecte a la d’elevada temperatura. Present en micaesquists, gneis i en venes de segregació que travessen aquestes roques, també en roques lítiques alpines. Pot formar-se a partir de plagiòclasis riques en calci a través del fenomen d'albitització, que consisteix en descomposició del mineral càlcic en albita secundària i calcita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Riudarenes, a la comarca de la Selva,[1] i a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[2]

Referències

  1. «Albita». Minerals dels territoris de parla catalana. [Consulta: 17 novembre 2023].
  2. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d’Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].

Bibliografia

  • Guia de minerales y rocas. Editorial Grijalbo.
  • Guia d'identificació de minerals (països catalans i d'altres). Editorial Parcir.

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!