Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «cal actualitzar els resultats electorals»
Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984Viella – Mitg-Aran) és un municipi de la Vall d'Aran, constituït l'any 1970 amb l'annexió de sis municipis aranesos amb Viella. Aquest últim és la capital aranesa, cap del municipi, de la Vall i del seu partit judicial. L'entitat ocupa 211,74 km² de la part central de la vall pirinenca, i correspon als terçons de Marcatosa i Castièro.
És un centre turístic de primer ordre, gràcies a l'entorn natural de tota la Vall d'Aran i a la seva situació de proximitat a les estacions d'esquí. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pònt de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.
Geografia
Llista de topònims de Vielha e Mijaran (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Localització
El municipi de Vielha e Mijaran, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Vielha, capital tradicional de la Vall d'Aran, tenia una extensió més reduïda fins al 1970, any que li foren agregats els municipis veïns de Betlan (24,9 km²), Arròs e Vila (28,4 km²), Escunhau (20,9 km²), Gausac (29,3 km²) i Vilac (21,9 km²), amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km².[1]
El terme de Viella es troba a 980 msnm, al curs mitjà de la Garona dins la Vall d'Aran. Administrativament limita al nord amb Canejan, al nord-est i l'est amb Salardú, al sud amb Vilaller (Alta Ribagorça), al sud-oest amb Montanui i Benasc (Ribagorça) i a l'oest amb els també municipis aranesos de les Bordes i Vilamòs.[1]
El seu àmbit territorial és comprès dins els límits físics següents: des del tuc d'Era Escaleta (2.457 m) fins al curs de la Garona, en direcció E-NE, fa de termenal amb les Bordes, seguint, principalment, el curs del Joèu, fins poc abans de la confluència amb el barranc de Gèles i travessant la Garona prop del pont d'Arròs.[1]
El límit amb Vilamòs és paral·lel pel vessant obac de la vall de Varradòs fins al coll d'Era Brracomica. Des d'aquest punt el termenal pren direcció est fent límit amb Canejan, passant pel tuc de Cauilha (2.321 m), el collet de Cauilha, el tuc de Güerri o d'Es Crabes (2.377 m) i l'Estanh Long de Liat. El termenal va en direcció SE seguint la capçalera de la Unhòla, ara ja al límit amb Salardú, amb el qual termeneja a llevant. Prop del sector d'Es Calhaus el termenal pren direcció SW passant pel collet de Varradòs, el tuc d'Era Pincèla (2.546 m), el d'Arenho (2.522 m), la serra de Cuenques, el tuc d'Espiargo o d'Ombrèr (2.252 m), el bony de Garòs (2.173 m), voreja el nucli de Casarilh, remunta el curs del barranc de Bargadèra, passa per Pujoalbo (2.528 m), i ja en direcció W, la tuca d'Era Aubeta (2.502 m), la de Betren (2.526 m), el coll de Bargadèra, el tuc de Sarrahèra (2.645 m), i ja en direcció S, el termenal passa entre el Lac de Rius (Salardú) i el Lac Redon, el port de Rius, el tuc de Conanglos (2.748 m), el coll de Conanglos i el tossal dels Estanyets (2.882 m).
El cap d'èth Horo
Al sud termeneja amb Vilaller, municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça, amb la qual fa límit pel tuc de Contesa (2.786 m), travessa el termenal el curs de la Noguera Ribagorçana i la carretera N-230. Des d'aquest punt el termenal fa límit amb el municipi ribagorçà de Montanui pel tossal de la Fontana de Viella (2.546 m), el tuc del Mig de la Tallada (2.774 m), el tuc de la Tallada o del Feixan (2.970 m), el pas del Cavall i el tuc de Molières (3.010 m), que és trifini dels termes de Viella, Montanui i Benasc. El termenal amb Benasc pren direcció NW passant pel coll de Molières, el cap d'Eth Hòro de Molières (2.975 m), el coll d'Alfred, el dels Aranesos, el mall d'Era Artiga (2.718 m), l'estany d'Eth Còth deth Hòro, la Pena Nera (2.576 m), la Tuca Blanca de Pomèro (2.697 m), el coll de Bargues, la tuca de Bargues (2.627 m), el port de la Picada i el cap de la Picada (2.598 m), trifini dels termes de Viella, Benasc i Luixon (França). El termenal, ja en direcció W, abans de tancar el límit municipal al tuc d'Era Escaleta, passa pel coll de Leinfèrn.[1]
El terme de Vielha e Mijaran comprèn la vila de Vielha, cap del municipi i de la comarca de la Vall d'Aran, la també vila de Vilac, els pobles d'Arròs, Aubèrt, Betlan, Betren, Casarilh, Casau, Escunhau, Gausac, Mont, Montcorbau i Vila, el raval d'Eth Pònt d'Arròs, i la caseria de l'antic Hospital de Viella i Mijaran.[1]
Clima
El clima de Vielha és oceànic amb influència de muntanya,[2] considerat cfb per la classificació climàtica de Köppen.[3] Es caracteritza per hiverns freds, estius frescos i precipitacions abundants.[2] La temperatura mitjana és de 9,6 °C, sent el mes més fred el gener, amb una temperatura mínima mitjana de -2.2 °C, i el mes més càlid és el juliol, amb una temperatura màxima mitjana de 24.7 °C.[2] Les temperatures absolutes oscil·len dels -20.0 °C el 16 de gener de 1985 als 37.0 °C el 20 de juliol de 1989. No hi glaça els mesos estivals: juny, juliol i agost.[2]
Quan a precipitacions, a Viella hi plou tot l'any amb abundància,[3] amb una mitjana de 124,5 dies de precipitació.[2] Hi cauen anualment 939,7 l/m², sent el mes més plujós el maig, amb 100,3 l/m², i el mes més sec el febrer, amb 60,1l/m². La màxima precipitació en 24 hores es va donar el 7 de novembre de 1982, quan van caure 169,5 l/m².[2] A l'hivern les precipitacions solen ser de neu, amb el gruix màxim al desembre, amb 38 cm.[2]
Font #2: Servei Meteorològic de Catalunya (anuari de dades, 2003–2014)[5]
Refugi de la Bassa d'Oles, a 6 km de Viella
Política
Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 1979, fins al 1987, l'Ajuntament de Vielha e Mijaran va estar dirigit per un grup d'independents encapçalats per Xavier Tous Adema. El 1987, però, guanyà les eleccions Josep Calbetó Giménez, presentant-se amb Convergència i Unió (CiU), batlle que governà el municipi durant tres legislatures, l'última de les quals com a independent. El 1999 fou investit alcalde l'independent Joan Pau Perdices Pla, que governà fins al 2003 quan obtingué la batllia Joan Riu Llonch, d'Unitat d'Aran-PSC. No obstant això, el 2007 una coalició entre el Partit Popular (PP) i Convergència i Unió (CiU) va permetre que ambdós partits governessin el municipi, i els dos caps de llista es van partir la batllia en dos anys cadascú. El 2011 continuà el govern de CiU al municipi, però ara encapçalat per Àlex Moga Vidal i sense el PP. Tanmateix, el 2015 el partit guanyador va ser el PSC, la qual cosa va permetre a l'actual alcalde socialista Joan Antoni Serrano Iglesias esdevenir batlle del municipi. En les eleccions del 2019 va resultar guanyador el mateix polític.
En les eleccions municipals de 2015 la participació a Vielha e Mijaran va ser de 2.442 vots (65,95%), 40 dels quals van ser vots nuls (1,64%) i 58 en blanc (2,41%). S'escolliren un total de 13 regidors, el mateix nombre que en les eleccions del 2011. Fou investit alcalde el socialista Juan Antonio Serrano Iglesias. Va revalidar el càrrec a les eleccions municipals de 2019 i 2023.[6]
És el centre turístic, comercial i de serveis de la vall, amb una àmplia gamma de restaurants, comerços, i allotjament, d'entre els quals destaca el Parador de Turisme de Viella, inaugurat el 1967. A nivell esportiu, destaca el palau de gel i els esports d'aventura que s'hi poden realitzar, l'esquí i qualsevol activitat lligada al turisme d'alta muntanya.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1.
.svg)
.jpg)
.jpeg)
.svg){kind=small}
