1994

1994

Tipus	any civil i any comú que comença en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	1994 (mcmxciv)
Islàmic	1415 – 1416
Xinès	4690 – 4691
Hebreu	5754 – 5755
Calendaris hindús	2049 – 2050 (Vikram Samvat) 1916 – 1917 (Shaka Samvat) 5095 – 5096 (Kali Yuga)
Persa	1372 – 1373
Armeni	1443
Rúnic	2244
Ab urbe condita	2747
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020
Anys
1991 1992 1993 - 1994 - 1995 1996 1997

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Esdeveniments

Països Catalans

• 31 de gener, Barcelona: Un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu.
• 14 de febrer, Palma: es crea l'organització de comerç just S'Altra Senalla.
• 25 de febrer, Barcelona: S'inaugura al Raval el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), sota la direcció de Josep Ramoneda.^[1]
• 15 de maig, Portbouː S'inaugura el Memorial Passatges a Walter Benjamin, que estén el reconeixement a tots els éssers anònims que marxen a l’exili cercant la llibertat.^[2]
• 30 de juny, la Generalitat de Catalunya reconeix oficialment la llengua de signes catalana.
• 1 de juliol, Mallorca: Més de quaranta entitats juvenils creen els Joves de Mallorca per la Llengua.
• Estiu: Més de 62.000 hectàrees cremades a tot Catalunya en diversos incendis forestals
• 9 a 11 d'octubre, Catalunya: Es produeixen greus inundacions en diversos indrets.^[3]
• 1 de desembre, Osona, Vic: Comença el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya. El cos català substitueix a la comarca el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana.

Resta del món

• gener: descobriment del Cometa 144P/Kushida
• 1 de gener: Entra en vigència l'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord formada per Canadà, els Estats Units i Mèxic.
• 8 de gener: El japonès Yoshio Kush descobreix el Cometa 144P/Kushida.
• 3 de febrer: El Japó llença l'OREX, una càpsula espacial no tripulada mitjançant un coet H-2 des de la base de Tanegashima.
• 1 de març: Europa: Neix l'“Europa dels Quinze”. Suècia, Àustria i Finlàndia s'incorporen com a nous socis de la Unió Europea.
• 4 de març, Vitòria, Àlaba, País Basc: l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre a l'Estat Espanyol de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals).^[4]
• 15 de març: Estats Units i Rússia arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
• 25 de març, Somàlia: Els darrers soldats estatunidencs destacats en l'operació Continue Hope abandonen el país.^[5]
• 6 d'abril - 4 de juliol: genocidi de Ruanda.^[6]
• 12 d'abril, Palestina: Israel i l'OAP conclouen al Caire l'acord sobre la policia palestina que es desplegà a Gaza i Jericó segons el qual comptà amb 9.000 efectius.^[7]
• 15 d'abril - Uruguai: signatura del darrer acord del GATT, signat per 110 membres.^[8]
• 27 d'abril, Sud-àfrica: Després de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en què poden participar tots els ciutadans, amb independència dels seus trets racials.
• 25 d'octubre:
  • Ciutat del Vaticà, Roma: La Santa Seu anuncia l'establiment de relacions oficials amb l'OAP, sense caràcter plenament diplomàtic
  • Tegucigalpa, Hondures: Els presidents centreamericans i el primer ministre de Belize, hi aproven una declaració sobre pau i desenvolupament a la regió.^[9]
• 15 de desembre: Palau esdevé membre de l'ONU.
• Es publica el llibre Contes per a nens i nenes políticament correctes de James Finn Garner.
• Estrena de la pel·lícula Aswang
• El grup de rock Endelèkhia publica un álbum amb aquest mateix nom.
• Creació de l'equip esCert que dona resposta a emergències informàtiques.
• Neix el cantant Harry Styles

Cinema i televisió

Estrenes cinematogràfiques

(ordenat per defecte pel cognom del director)

M/d	Direcció	Títol	Gènere
00/00	John Doe	pel·lícula	slasher

Música

Categoria principal: Discs del 1994

M/d	artistes	títol	estil
01/18	King's X	Dogman	rock
	Mark Lanegan	Whiskey for the Holy Ghost	rock
	Antenna	rock
02/01	Green Day	Dookie	pop punk
02/02	Stratovarius	Dreamspace	power metal
02/17	blink-182	Cheshire Cat	pop punk
03/13	Selena	Amor Prohibido	latin
03/22	Loreena McKennitt	The Mask and Mirror	folk
03/24	Running Wild	Black Hand Inn	power metal
04/08	The Offspring	Smash	punk rock
04/09	Roxette	Crash! Boom! Bang!	pop
04/25	Blur	Parklife	britpop
05/10	Weezer	Weezer (blau)	indie
06/01	Radiohead	Itch	rock alt.
06/28	Leonard Cohen	Cohen Live: Leonard Cohen in Concert (directe)	cançó
07/08	Master of the Rings	power metal
07/19	NOFX	Punk in drublic	punk rock
07/26	Ani DiFranco	Out of Range	folk
08/09	Lynyrd Skynyrd	Endangered Species	rock
08/23	Jeff Buckley	Grace	rock alt.
08/26	Alphaville	Prostitute	synth-pop
08/29	Definitely Maybe	britpop
09/05	Roger Taylor	Happiness?	rock
09/12	Pet Shop Boys	Disco 2	electrònica
09/26	R.E.M.	Monster	rock alternatiu
		R.E.M.: Singles Collected
10/24	Radiohead	My Iron Lung
11/01	Nirvana	MTV Unplugged in New York

Pàgina principal: Portal:Música/1994

El 23 d'abril tingué lloc al Palau Sant Jordi el concert dels 20 anys de Companyia Elèctrica Dharma, editat en disc i DVD.

Enguany es fundà el grup de latin ska novaiorqués King Changó.^[10]

Naiximents i defuncions

El 5 d'abril morí als vint-i-set anys Kurt Cobain, cap dels Nirvana (grup de música).

Naiximents

(ordenats per defecte per data naixement)

D.	Nom i llinatges	Activitat	Origen	m.
02/01	Harry Styles	cantant pop	anglés
02/02	Kevin Fret	cantant trap	porto-riqueny	2019
03/01	Justin Bieber	cantant pop	canadenc
03/23	Arkano	cantant rap	alacantí
03/29	Choi Jin Ri Sulli	cantant K-pop	sud-coreana	2019
05/24	Dimaix Khudaiberguen	cantant pop i música tradicional	kazakh

• 
  12mar Christina Grimmie (cantant pop)
• 
  29mar Sulli (cantant K-pop)

Premis Nobel

Camp	Guardonats
Física	Bertram Brockhouse Clifford Shull
Química	George Andrew Olah
Medicina o Fisiologia	Alfred G. Gilman Martin Rodbell
Literatura	Kenzaburo Oe
Pau	Yasser Arafat Ximon Peres Yitzhak Rabin
Economia	John Harsanyi John Forbes Nash Reinhard Selten

Videojocs

Categoria principal: Videojocs del 1994

D.	jocs		sistemes
02/18	Air Management II		SFC
03/19	Sūpā Metoroido (スーパーメトロイド)		SFC
04/18	Super Metroid		SNES
04/	Aero the Acro-Bat 2		Genesis
11/	Aero the Acro-Bat 2		SNES
08/	Aero the Acro-Bat 2		MD / SNES
08/	Aerobiz Supersonic		SNES
11/	Aerobiz Supersonic		Genesis
07/	Global Champion/Kaiser Knuckle		recreativa
07/28	Super Metroid		SNES
08/12	Wild Guns		SFC
11/24	Secret of Mana		SNES

Fa 31 anys}}:

• 
  28jul SNES
• 
  

El 22 de novembre, Sega estrenà llur consola de 32 bits, Sega Saturn, en exclusiva al Japó.

Naiximents

Les persones nascudes el 1994 faran 31 anys durant el 2025.

Països Catalans

• 14 de gener, Premià de Mar: Gisela Pulido i Borrell, surfista d'estel catalana, especialista en modalitat lliure (freestyle).^[11]
• 4 de febrer, Mollet del Vallès: Alèxia Putellas i Segura, futbolista catalana.^[12]
• 13 de març, Sant Martí Vell: Clàudia Vilà Barnés, gimnasta artística catalana.^[13]
• 18 de març, Barcelonaː Judit Ignacio Sorribes, nedadora d'estil papallona catalana.^[14]
• 21 de maig, Castelló de la Plana: Gemma Gili Giner, futbolista valenciana.^[15]
• 13 de juliol, Aielo de Malferitː Ivana Andrés Sanz, futbolista i educadora social valenciana.^[16]
• 1 de setembre, Amposta: Aina Cid Centelles, remadora catalana, campiona europea.^[17]
• 4 de setembre, Cala Millor, Mallorca: Virginia Torrecilla Reyes, futbolista mallorquina, que juga de centrecampista.^[18]
• 15 de desembre - Sabadell: Elisabet Casanovas, actriu catalana.

Resta del món

• 2 de febrer - Struga, Macedònia del Nord: Isnik Alimi Futbolista macedoni.
• 1 de març - London, Ontario, Canadà: Justin Bieber, cantant Canadenc.
• 27 de juliol - Torontoː Winnie Harlow, periodista i model canadenca que pateix vitiligen.^[19]
• 4 de setembre - Goma: Rebecca Kabugho, activista congolesa defensora dels drets humans, Premi Internacional Dona Coratge el 2017.^[20]

Necrològiques

Països Catalans

• 14 de gener - Tolosa de Llenguadoc, França: Frederica Montseny, dirigent anarquista catalana.^[21]
• 16 de gener - Medina de Pomar, Burgosː Concepción Sáinz-Amor, mestra i pedagoga del Patronal Escolar de Barcelona (n. 1897).^[22]
• 11 de febrer - Barcelonaː Mercè Comaposada i Guillén, militant feminista i anarquista catalana, escriptora i advocada̟ (n. 1901).^[23]
• 31 de març - Vinaròs, Baix Maestrat: Eugeni Giner, guionista i dibuixant de còmics valencià.
• 15 d'abril - Ceret, Vallespir: Enric Guiter, lingüista nord-català.
• 11 de juny - Montevideoː Manolita Piña de Rubies, xilògrafa i pintora noucentista catalana (n. 1883).^[24]
• 4 de juliol - València: Juan Gil-Albert Simón, poeta i assagista valencià.
• 6 de juliol - Banyoles, Pla de l'Estany: Maria Perpinyà i Sais, poeta, periodista i traductora catalana (n. 1901).^[25]
• 21 de juliol - Barcelona: Pere Calders, escriptor català.^[26]
• 25 de juliol - Vilanova i la Geltrú: Ventureta Mestres i Gras, actriu i soprano catalana (n. 1925).^[27]
• 7 de novembre - Berlín: Manuela Ballester Vilaseca, pintora, il·lustradora, cartellista, escriptora, editora i poeta (n. 1908).^[28]
• 3 de desembre - Madrid: Víctor d'Ors i Pérez-Peix, arquitecte i urbanista (n. 1909).^[29]
• València: Agustín Alamán Rodrigo, compositor, pianista i director de música.^[30]
• Barcelona: Núria Solé i Ventura, esmaltadora de vidre i ceramista catalana.^[31]
• Barcelona: Euda Solé i Ventura, esmaltadora de vidre i ceramista catalana.^[31]

Resta del món

• 15 de gener, Los Angeles, EUA: Harry Nilsson, músic estatunidenc.
• 6 de febrer, Thousand Oaks, Califòrnia (EUA): Jack Kirby, autor de còmics, creador gràfic de personatges com Els Quatre Fantàstics, Capità Amèrica o Thor (n. 1917).
• 7 de febrer, Varsòvia, Polònia: Witold Lutosławski, compositor polonès (n. 1913).^[32]
• 8 de febrer, Culiacán, Mèxic: Amparo Ochoa, cantant mexicana (n. 1946)
• 9 de febrer, Madison, Wisconsin (EUA): Howard Martin Temin, biòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1975 (n. 1934).
• 12 de febrer, Sevilla: Rafael Durán, actor espanyol.^[33]
• 6 de març:
  • Tiblisi o Kutaisi, Geòrgia: Tenguiz Abuladze, director de cinema georgià.
  • Ciutat de Nova York, EUA: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.^[34]
• 9 de març, San Pedro, EUA: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (n. 1930).^[35]
• 17 de març,
  • Londresː Mai Zetterling, actriu i directora de cinema sueca (n. 1925).^[36]
  • Edimburg: Charlotte Auerbach, genetista alemanya jueva.^[37][38]
• 21 de març, Palm Beach, Florida, Lili Damita, actriu franco-estatunidenca (n. 1904).^[39]
• 23 de març,
  • Roma: Álvaro del Portillo, bisbe catòlic (n. 1914).
  • Roma: Giulietta Masina, actriu italiana (n. 1920).^[40]
• 28 de març, París (França): Eugen Ionescu, escriptor romanès, sobretot en llengua francesa, creador del teatre de l'absurd (n. 1909).^[41]
• 5 d'abril, Barcelonaː Maria Lluïsa Solà Llopis, bibliotecària i escriptora catalana (n. 1918).^[42]
• 5 o 6 d'abril, Seattle, EUA: Kurt Cobain, músic estatunidenc, compositor i líder de Nirvana, mort per arma de foc (n. 1967).^[43]
• 6 d'abril. prop de l'aeroport de Kigali, Ruanda:
  • Juvénal Habyarimana, president de Ruanda.^[44]
  • Cyprien Ntaryamira, president de Burundi^[44]
• 7 d'abril, Kigali, Ruanda: Agathe Uwilingiyimana, política ruandesa, primera cap de govern femenina de Ruanda.^[45]
• 22 d'abril, Nova York, EUA: Richard Nixon, polític estatunidenc, President dels Estats Units (1968-1974) (n. 1913).^[8]
• 1 de maig, Imola, Emília-Romanya: Ayrton Senna, pilot de Fórmula 1 brasiler (n. 1960).^[46]
• 9 de maig, Orange (Connecticut): Anni Albers, dissenyadora tèxtil, teixidora, pintora alemanya, professora de la Bauhaus (n. 1899).^[47]
• 17 de maig, Ravensbrück, Alemanya: Milena Jesenská, periodista, escriptora i traductora txeca.
• 19 de maigː Nova Yorkː Jacqueline Kennedy, primera dama dels EEUU pel seu matrimoni amb J. F. Kennedy (n.1929).^[48]
• 29 de maig, Santiago de Xile: Erich Honecker, polític alemany, president de la República Democràtica Alemanya (n. 1912).^[49]
• 30 de maig, Madrid (Espanya): Juan Carlos Onetti Borges, escriptor i periodista uruguaià (n. 1909).^[50]
• 9 de juny, La Haia (Països Baixos): Jan Tinbergen, economista neerlandès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1969 (n. 1903).^[51]
• 14 de juny, Los Angeles, EUA: Henry Mancini, compositor estatunidenc de música per a cinema (n. 1924).^[52]
• 7 de juliol, Madrid: María Lacrampe, infermera socialista espanyola (n. 1909).^[53]
• 8 de juliol, Pyongyang (Corea del Nord): Kim Il-sung (en coreà: 김일성), fou el primer líder de la República Democràtica Popular de Corea,d'ençà la seva fundació el 1948, fins a la seva mort (n. 1912).^[54]
• 16 de juliol, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Julian Schwinger, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1965 (n. 1918).^[55]
• 20 de juliol, Veurne (Bèlgica): Paul Delvaux, pintor belga inicialment neoimpressionista i expressionista (n. 1897).^[56]
• 27 de juliol, Madrid, Espanya: Rosa Chacel Arimón, escriptora espanyola de la Generació del 27 (n. 1898).^[57]
• 29 de juliol: Shiptons-on-Stour, Anglaterra: Dorothy Crowfoot Hodgkin, química i professora anglesa, guardonada amb el Premi Nobel de Química 1964 (n. 1910).^[58]
• 14 d'agost,
  • Zúric (Suïssa): Elias Canetti, escriptor i pensador en llengua alemanya, Premi Nobel de Literatura de 1981.^[59]
  • Nova Yorkː Alice Childress, novel·lista, dramaturga i actriu negra estatunidenca (n. 1916).^[60]
• 18 d'agost: Norwich (Anglaterra): Richard Laurence Millington Synge, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1952 (n. 1914).^[61]
• 19 d'agost: Big Sur, Califòrnia (EUA): Linus Carl Pauling, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1954 (n. 1901).^[62]
• 11 de setembre, Easton, Connecticutː Jessica Tandy, actriu anglesa nacionalitzada estatunidenca.^[63]
• 17 de setembre, Londres: Karl Popper, filòsof i sociòleg austríac (n. 1902).
• 22 de setembre,
  • Los Angeles, Califòrnia: Leonard Feather, pianista de jazz, compositor, periodista i escriptor anglès i nacionalitzat estatunidenc
  • Roma: Maria Carta, cantant de música sarda, actriu i poeta (n. 1934).^[64]
• 30 de setembre, París (França): André Lwoff, microbiòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (n. 1902).^[65]
• 20 d'octubre:
  • Los Angeles (els EUA): Burt Lancaster, actor estatunidenc (n. 1913).
  • Tallahassee, Florida (EUA): Paul Adrien Maurice Dirac, enginyer i matemàtic britanicosuís, Premi Nobel de Física de l'any 1933 (n. 1902)
• 25 d'octubre - Nova York: Mildred Natwick, actriu nord-americana d'escena, cinema i televisió (n. 1905).^[66]
• 10 de novembre, Beverly Hills: Carmen McRae, cantant de jazz nord-americana.^[67]
• 13 de novembre: Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució.
• Ryszard Riedel, líder del grup de blues Dzem

Referències

1. Spiegel, Olga «El CCCB muestra en su exposición inaugural las ciudades del mundo vistas desde el aire». La Vanguardia, 26-02-1994, pàg. 31.
2. Isern, Joan Josep. «Retorn a Portbou: allí on tot s’acaba». Vilaweb, 21-08-2020. [Consulta: 1r abril 2024].
3. Aguadé, Enric. Memorial d'aiguats. Reus: Centre d'Estudis Comarcal Josep Iglésies, 1995, p. 15-16. ISBN 84-605-4431-1. 
4. Gorospe, Pedro «El Ayuntamiento de Vitoria crea un registro de uniones extramaritales y homosexuales». El País, 05-03-1994 [Consulta: 25 març 2011].
5. «The United States army in Somalia, 1992-1994» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-04-11. [Consulta: 26 març 2011].
6. «Rwanda genocide of 1994» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
7. «Agreement On Palestinian Police» (en anglès). Chicago Tribune, 12-04-1994. Arxivat de l'original el 2012-11-15. [Consulta: 26 març 2011].
8. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
9. Alianza Centroamericana para el Desarrollo Sostenible. Comisión Centroamericana de Ambiente y Desarrollo, 1998, p.39-41. 
10. «King Changó» (en anglés). Discogs. [Consulta: 21 agost 2019].
11. «Gisela Pulido i Borrell». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: novembre 2020].
12. «Alexia». FC Barcelona. [Consulta: 18 desembre 2023].
13. «Clàudia Vila Barnés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2021].
14. «Judit Ignacio Sorribes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
15. uefa.com. «Gemma Gili – UEFA.com» (en castellà). Arxivat de l'original el 2017-08-13. [Consulta: 13 agost 2017].
16. Cosín, Raul. «Ivana Andrés: Una central risueña y granítica» (en castellà). ABC, 04-06-2015. [Consulta: 26 agost 2016].
17. «Aina Cid Centelles | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juliol 2020].
18. «Virginia Torrecilla Reyes (Centrocampista)». Txapeldunak. [Consulta: 11 juliol 2020].
19. «El vitíligo, una enfermedad que no sólo se queda en la piel» (en castellà). Clarín, 24-06-2016. [Consulta: 22 maig 2024].
20. Mayimona, Christian. «50 femmes qui inspirent: Rebecca Kabugho, jeune activiste des droits de l'homme très engagée» (en francès). PourElle.info, 19-03-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-12. [Consulta: 11 juliol 2020].
21. «Frederica Montseny i Mañé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
22. «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 15-02-1994, pàg. 28.
23. «Comaposada Guillen, Mercedes». Maitron. Dictionnaire des anarchistes. [Consulta: 17 juny 2020].
24. «Manolita Piña de Torres-García. Designación al Jardín de Infantes Nº 312 del departamento de Montevideo. Proyecto de Ley». Cámara de Representantes. República Oriental del Uruguay, 01-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: abril 2020].
25. «Maria Perpinyà i Sais». CIVTAT. Ideari d'art i cultura. [Consulta: 8 maig 2020].
26. «Pere Calders, 1912-1994. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 24 maig 2020].
27. «Ventureta Mestres i Gras». Patrimoni VNG. Patrimoni de Vilanova i la Geltrú, 20-02-2020. [Consulta: 21 maig 2020].
28. García, Manuel García. Memorias de posguerra: Diálogos con la cultura del exilio (1939-1975) (en anglès). Universitat de València, 2014-09-04. ISBN 978-84-370-9532-5. 
29. «COAM - VÍCTOR D'ORS PÉREZ-PEIX, FONDOS ARCHIVO COAM». [Consulta: 23 novembre 2020].
30. «Alamán i Rodrigo, Agustí (1912-1994)». Catáloho de autoridades de la Biblioteca Nacional de España.
31. Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte.. 1. ed. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1998-. ISBN 84-7826-963-0. 
32. «Witold Lutosławski». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana. 
33. Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 191. ISBN 84-206-9473-8. 
34. «Melina Mercouri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
35. Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3. 
36. Shipman, David «Obituary: Mai Zetterling» (en anglès). The Independent, 19-03-1994.
37. Macho Stadler, Marta. «Charlotte Auerbach, bióloga» (en castellà). Mujeres con ciencia, 14-05-2016. [Consulta: 30 gener 2024].
38. Beale, Geoffrey. «Charlotte Auerbach» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 30 gener 2024].
39. Pelletier, Philippe. «Lili Damita» (en francès). CinéArtistes, actualitzacióː 20 gener 2023. [Consulta: 2 juny 2024].
40. «Giulietta Masina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
41. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
42. «Esquela». La Vanguardia, 06-04-1994. [Consulta: 12 febrer 2024].
43. Augustyn, Adam. «Kurt Cobain. Americam musician» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-04-2020. [Consulta: abril 2020].
44. Ferroggiaro, William. «The Assassination of the Presidents and the Beginning of the "Apocalypse"» (en anglès). National Security Archive, 07-04-2004. [Consulta: 3 març 2012].
45. Burnet, Jennie. «Uwilingiyimana, Agathe» (en anglès). African History. Oxford University Press, 26-03-2019. [Consulta: 27 març 2023].
46. «Ayrton Senna | Brazilian race–car driver» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
47. «Anni Albers | German-born textile designer» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
48. Caroli, Betty Boyd. «Jacqueline Kennedy Onassis». Encyclopædia Britannica, 06-09-2019. [Consulta: febrer 2020].
49. «Erich Honecker | German politician» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
50. «Juan Carlos Onetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
51. «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1969» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2020].
52. «Enrico Mancini | American composer» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
53. «Lacrampe Iglesias, María» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 22 febrer 2021].
54. Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2. 
55. «The Nobel Prize in Physics 1965» (en anglès). [Consulta: 31 juliol 2020].
56. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Delvaux» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
57. «Rosa Chacel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
58. «Dorothy Crowfoot Hodgkin. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
59. «Elias Canetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
60. Nelson, Emmanuel Sampath. Contemporary African American Novelists: A Bio-bibliographical Critical Sourcebook (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1999, pàg. 88-89. ISBN 978-0-313-30501-6. 
61. «The Nobel Prize in Chemistry 1952» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2020].
62. «The Nobel Prize in Chemistry 1954» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
63. «Jessica Tandy» (en anglès). Enciclopaedia Britannica, 29-04-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
64. «Il canto rituale di Maria Carta. 40 anni dopo». Fondazione Maria Carta, 01-12-2015. [Consulta: maig 2020].
65. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
66. «Mildred Natwick» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
67. «Carmen McRae» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 setembre 2024].