Scheelita

Scheelita
Scheelita sobre moscovita provinent de Ping Wu, Província de Sichuan, Xina
Fórmula química	Ca(WO₄)
Epònim	Carl Wilhelm Scheele
Classificació
Categoria	sulfats > wolframats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.GA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	7.GA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/F.01
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Hàbit cristal·lí	pseudooctaedral, massiu, columnar, granular
Estructura cristal·lina	a = 5.2429(3) Å, c = 11.3737(6) Å; Z = 4
Color	blanc, groc, marró verdós, vermellós, gris clar
Macles	comunes, macles de contacte i de penetració
Exfoliació	imperfecta en {101} i {001}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5 a 5
Lluïssor	adamantina, grassa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a opaca
Gravetat específica	5,9 a 6,1
Densitat	5,9 a 6,1
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1.918 - 1.921 nε = 1.935 - 1.938
Birefringència	δ = 0,017
Pleocroisme	dicroica definida en groc
Fluorescència	sota ona curta és blau brillant, blanc blavosa a groc
Fusibilitat	amb dificultat
Solubilitat	en àcids
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Sch
Referències	[1]

La scheelita és un mineral de la classe dels sulfats que dona nom i pertany al grup de la scheelita.^[2] Va ser anomenada així l'any 1821 per Karl Caesar von Leonhard en honor de Carl Wilhelm Scheele (1742-1786), químic i apotecari suec.

Característiques

La scheelita és un mineral format per wolframi i calci. Cristal·litza en el sistema tetragonal piramidal. Es troba en cristalls en forma de bipiràmide tetragonal, habitualment de color blanc grisós amb tons groguencs i marronosos. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4,5 i 5. És isostructural amb la powel·lita, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.^[3] La seva aplicació més important és com a mena de wolframi. Aquest n'és un mineral estratègic, ja que un dels usos principals del wolframi és en la indústria bèl·lica, en blindatges, etc. Són especialment apreciades quan el color assoleix una intensa tonalitat taronja.

Formació i jaciments

És un mineral primari comunament trobat com a component de zones de metamorfisme de contacte de molt alta temperatura, de filons hidrotermals d'alta temperatura, pegmatites granítiques i vetes hidrotermals de mitja temperatura, i en dipòsits al·luvials. Sol trobar-se associada a altres minerals com: wolframita, vesuvianita, tremolita, turmalina, topazi, fluorita, diòpsid, cassiterita i apatita. Actualment els millors exemplars estan sortint de Xuebaoding (Xina), acompanyats per moscovita i alguns casos albita, de vegades en espectaculars combinacions amb fluorita, cassiterita o beril. A Catalunya se n'han trobat petits cristalls a les mines de Costabona (Vallespir), a Queralbs (Ripollès) i a Can Llavor (Susqueda).^[4]

Varietats

• La scheelita cúprica, una varietat amb coure que podria tractar-se d'una barreja amb cuprotungstita.^[5]
• La molibdoscheelita, una varietat que conté molibdè.^[6]

Grup de la scheelita

El grup de la scheelita està integrat per cinc espècies.^[2]

Espècie	Fórmula
Powel·lita	Ca(MoO₄)
Raspita	Pb(WO₄)
Scheelita	Ca(WO₄)
Stolzita	Pb(WO₄)
Wulfenita	Pb(MoO₄)

Referències

1. «Scheelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 gener 2015].
2. «Scheelite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
3. «Powellite-Scheelite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
4. Clapés, Lluís «CAN LLAVOR (SERRAT DEL TORN): UN JACIMENT ESTRATIFORME AL MASSÍS DE LES GUILLERIES». Infominer, 2015-2, 63, 2015, pàg. 8-12 [Consulta: 28 novembre 2023].
5. «Cuprian Scheelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
6. «Molybdoscheelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].