Apatita és el nom genèric que reben els minerals: clorapatita, fluorapatita i hidroxilapatita, i que s'empra també per als minerals del grup de l'apatita que no s'han diferenciat en espècies específiques a través dels mètodes d'anàlisi, i n'és aquest el nom usat comunament en el passat. El color és variable tot i que predominen els cristalls incolors, de color marronós o verdós. És soluble en àcid nítric (HNO₃). L'apatita també és coneguda amb els noms: agustita o augustita, asparagolita, kietyogita, kietyöita o sombrerita.[1]
Etimologia
El terme apatita prové del grecἀπατάω (apatao), que significa 'equivocar' o 'decebre'. Això és degut al fet que l'apatita solia confondre's amb altres minerals com el beril o la milarita.
Clorapatita
El terme clorapatita va ser introduït l'any 1860 per Carl F. Rammelsberg en el seu llibre Handbuch der Mineralchemie, on va publicar anàlisis d'apatites, i va notar que l'apatita podia presentar fluor o clor com a anió dominant. L'anàlisi d'una apatita procedent de Kragerø (Noruega) presentava 4,10% en pes de clor i va ser anomenada clorapatita. El nom es va formar unint el prefix chlor i apatao (significat explicat anteriorment).[2]
Fluorapatita
Aquest terme va ser emprat l'any 1860 per Carl F. Rammelsberg per emfasitzar la composició química de l'apatita amb predominància de fluor.[4]
Hidroxilapatita
Anomenada hidroapatita (hydro-apatite) l'any 1856 per Augustin Alexis Damour, del grec apatao i el prefix hydro- pel contingut d'aigua en forma d'hidroxil. En Waldemar Schaller va canviar el nom a hidroxilapatita (hydroxil-apatite) l'any 1912. La paraula hidroxilapatita (hydroxylapatite) va ser introduïda l'any 1935 per Hugo Strunz. Per a referir-se a la hidroxilapatita també s'utilitzen noms com ara piroclasita, ornitita, monita…[3]
Els membres del supergrup de l'apatita mostren característicament una àmplia gamma de substitució de solucions sòlides. Els membres d'aquest supergrup es classifiquen en diversos grups: el grup de l'apatita, el de la belovita, el de la britolita, el de l'el·lestadita i el de l'hedifana.[8]
Els cristalls de les apatites formen prismes hexagonals [0001], amb domini de {1010} i {1011}; també tabulars gruixuts {0001}, amb freqüència en els cristalls d'origen hidrotermal en pegmatites i venes, amb {1010}, relativament grans {0001}, i sovint també {1011} o piramidals petites. També es pot trobar de manera massiva, terrosa, granulada o compacta. També s'hi troba reniforme, i de vegades amb una subfibrosa o escamosa estructura imperfectament columnar o com a escorça fibrosa.
Varietats
L'apatita presenta diverses varietats segons color, forma o composició química. L'ametista basàltica n'és una varietat procedent de Saxònia que es caracteritza per la seva coloració violàcia;[14] la fusta apatitzada és fusta fossilitzada on el reemplaçament mineral ha estat realitzat per fosfats, principalment apatita;[15] la pedra asparagas és una varietat de color verd groguenc procedent de Marcia (Espanya);[16] l'apatita rica en carbonat és un terme general que engloba totes les apatites que presenten una certa quantitat de carbonat.[17] La cerapatita és una varietat anomenada així pel seu contingut en ceri. Presenta un 3,18% de terres rares i un 1,33% de Ce₂O₃; va ser descrita originàriament a la Península de Kola, a Rússia.[18] La col·lofana és una varietat rica en carbonat anomenada l'any 1970 per Karl Ludwig Fridolin von Sandberger a partir de les arrels gregues κολλα ('cola') i φαινεσθαι ('aparèixer'), per l'aparença del mineral. El terme col·lofana s'utilitza per a descriure'n les varietats riques en carbonat massives, ciptocristal·lines i col·loidals (amorfes), sobretot de la fluorapatita i la hidroxilapatita, així com aquelles que constitueixen la majoria de roques fosfatades i ossos fòssils.[19] L'eupircroïta és una varietat fibrosa d'apatita;[20] la latzurapatita és una varietat de color blau cel prrocedent de Sibèria;[21] la moroxita, anomenada així per les morochthas de Plini (unes gemmes verdes) és una varietat verda o blava d'apatita procedent d'Arendal, Noruega;[22] l'osteòlit n'és una varietat massiva, terrosa i impura;[23] la fosforita n'és una varietat impura, fibrosa i que forma concrecions;[24] la pseudoapatita és el nom que reben les apatites que pseudomorfitzenpiromorfita;[25] la talkapatita és una varietat d'apatita magnesiana;[26] el tril·lium n'és una varietat gemma de color verd o groc procedent d'Ontario, Canadà.[27] La itriomapatita n'és una varietat que presenta fins a un 3,36% d'Y₂O₃, procedent de Kujalleq, Groenlàndia; va ser descoberta per G. Flink l'any 1889.[28]
,_Umbozerite,_S%C3%A9randite,_Shkatulkalite-576104.jpg)
